divendres, 14 d’abril de 2017

Saeta

sevilla.abc.es
Impactant imatge aquesta que ens evoca un temps que ja creiem superat. Tornem al nacional-catolicisme?: La Legió, aquella que té com a lema "viva la muerte", portant en braços un Crist mort en la creu, marcant el seu dramàtic i histriònic pas.

Una ministra de Defensa del govern, Sra. Mª Dolores de Cospedal, presidint la cerimònia ritual i amb la bandera d'Espanya a mig pal en senyal de dol.

Un poble enfervorit devotament amb tot aquest emotiu espectacle que ens retorna al passat recent, i potser no tant passat, que explica moltes coses.

Poc més podem afegir, Qualsevol comentari ensopegaria amb vells tòpics. Els fets parlen per sí mateixos.

Només vull recordar el poema de la Saeta d'Antonio Machado cantat magistralment pel jove Joan Manuel Serrat, i ressaltar allò que  diu el poeta:

"que no eres tú mi cantar,
que no puedo cantar ni quiero
a este Jesús del madero
sinó el que anduvo en la mar"


video


divendres, 10 de març de 2017

La difícil acollida de refugiats

Ha arribat a les meves mans, per gentilesa de la meva filla, l'opera prima del periodista d'origen cubà Armando Lucas Correa. La novel·la anomenada "La niña alemana" està basada en el fet real de la tràgica aventura de nombroses famílies jueves que fugien de l'Alemanya del Tercer Reich buscant refugi fora d'Europa com a a reacció posterior a la jornada dels vidres trencats, moment explícit d'inici de la neteja ètnica semítica.


Famílies alemanyes d'origen jueu, de classe benestant a les que els hi fou requisats negocis, propietats, habitatges.... en l'onada de persecució política. Mostra la dificultat i l'explotació econòmica descarada per adquirir visats d'entrada a altres països, així com per adquirir passatge pel vaixell transatlàntic St. Louis que els portaria fins a l'Havana.

Arribats a l'Havana només unes poques famílies són autoritzades a desembarcar. La majoria restaren en el vaixell, el capità del qual va veure's obligat a iniciar un pelegrinatge buscant un port amic on depositar els refugiats. Cap port d'USA ni Canadà volen fer-ne acollida. Tornats a Europa, uns pocs trobaren refugi en Gran Bretanya, altres a França i Holanda. Iniciat el conflicte bèl·lic els refugiats al continent acabaren en camps de concentració, no així els refugiats al Regne Unit.

Aquestes dificultats econòmiques i polítiques em recorden les  condicions amb les que viuen els demandants actuals d'asil a la Unió Europea. Màfies que exploten els migrants i refugiats del nostre segle per suposadament facilitar-los l'arribada al lloc desitjat. Morts en el camí. Fronteres tancades. Camps de refugiats en condicions inhumanes. Mescla de moviments socials a favor i en contra del refugi...

No hem après res de la Història?, o preferim viure en el mite de les bones intencions, de la falsa Europa dels braços oberts, dels Drets Humans.

Provoquem terribles guerres i després no volem assumir responsabilitats: la culpa sempre és dels altres, és clar.

El llibre ens explica l'adaptació i dificultats d'una família jueva en la Cuba receptora fins als nostres dies.


dimarts, 14 de febrer de 2017

Aquest món és meu i és teu

La nombrosa família d'en Jan està recollint el seu campament, el temps està canviant i els ramats d'animals que els hi serveixen d'aliment van a buscar altres pastures i cal seguir-los. Han après que és millor això que estar-se en el lloc esperant la seva tornada. La terra és àmplia, és de tots i també de ningú.

Amb el temps la família d'en Jan ha après a cuidar els animals que els sostenen i a cultivar les plantes que mengen. Construeixen les seves cases amb materials més sòlids i no necessiten moure's tant. La terra és àmplia és de tots però comença a haver-hi coses d'algú.

La defensa de la propietat i la seguretat de les seves vides, impulsa a les famílies d'en Jan a construir muralles al voltant dels seus habitatges. N'hi ha que no en tenen prou amb allò que és seu i volen apoderar-se del que és aliè. La terra ja no és tan àmplia, és de tots però molts volen fer-se-la seva.

Infogram (imatges google)
Les famílies d'en Jan aprenen a guerrejar entre sí en defensa de la vida i els aliments. Usen les eines amb les que mataven animals, però aviat aprendran a idear eines per matar als seus versemblants i les anomenaran armes, així com estris protectors personals, escuts i armadures. La terra es fa petita, cada tros comença a tenir amo i aquest amo també exerceix el seu dret de propietat sobre les persones que venç, inventant l'esclavatge.

Les famílies vencedores comencen a intitular-se com a Caps, Cabdills, Senyors, Reis.... i organitzar grups de persones específiques per defensar-se de manera més eficaç que seran coneguts com guàrdies, soldats, exèrcit, els quals entrenarà de manera adient i capitanejats per una nova elit, la classe militar.

L'organització territorial serà sempre inestable. L'ambició i necessitats creixeran exponencialment. La guerra es fa present arreu de manera continuada amb curts espais temporals de pau i treva. Moltes famílies d'en Jan hauran de fugir dels territoris en guerra per buscar espais pacífics on treballar, alimentar-se, romandre junts i vius. De tot això en direm Història, moviments socials, moviments econòmics, moviments migratoris.

Començarà a estendre's sentiments de solidaritat i hospitalitat per acollir ferits, malalts, famílies desnonades. I aquests sentiments s'organitzaran com institucions, religioses civils i també militars malgrat la incongruència, per rescatar presoners, auxiliar, integrar en les noves comunitats les famílies d'en Jan.
baixat wikirouge.net (imatges google)

Al segle XXI, les guerres mostren el seu rostre més cruel.  Les armes de destrucció són terribles. Al món tot té amo i els amos cada vegada són menys però més poderosos. Territoris de la Terra fa anys que no coneixen què és la pau. Gent forastera imposa formes de vida estranya. L'odi, la venjança, la tristesa profunda, la fam, la set, el fred, la malaltia, s'imposen en grans espais d'aquest món.

Més que mai moltes famílies d'en Jan es veuen obligades a deixar la terra on van nàixer, buscar acolliment i comprensió en llocs on sembla que pot haver-hi pau i treball. Aquests llocs tenien fama i es ventaven, fins ara, de ser llocs de refugi i asil dels perseguits. La realitat ha esdevingut una altra.

Cal mantenir l'olivera i el xiprer  davant casa.

 Us deixo amb aquesta cançó de Woody Guthrie per assentar l'ànim, baixada de youtube







dilluns, 30 de gener de 2017

L'ex jutge Vidal

Baixat de youTube
(Modifico aquest post en allò referent a les meves percepcions sobre salut mental. No he estat equilibrat, possiblement per efecte emocional inadequat)

Hom s'ha quedat de pedra amb les darreres notícies aparegudes referent a senyor Santi Vidal i Marsal, exjutge i ara exsenador, que fan referència als continguts d'unes conferències donades per ell en els darrers mesos respecte el procés que vol dur la Catalunya cap a un Estat sobirà.

Sorprèn que els promotors d'aquestes conferències hagin acceptat, sembla ser sense cap crítica, les suposades afirmacions sobre "accions secretes", "informacions privilegiades" que descobria el personatge al públic congregat, referents a l'activitat oculta de la Generalitat en el "procés", inclosa la idea d'una activitat il·legal de l'Agència Tributària catalana.

Repassem les controvertides afirmacions:

  • Que el govern de la Generalitat té totes les dades fiscals dels catalans, algunes obtingudes de manera no exactament legal.
  • Un govern estranger fora d'Europa, garanteix econòmicament la solvència de Catalunya l'endemà de trencar amb Espanya.
  • Aquest govern també ensinistra al cos dels Mossos d'Esquadra en temes d'intel·ligència.
  • Existeix una partida camuflada dins els pressupostos destinada a garantir el referèndum i les "estructures d'Estat".
  • Que la Generalitat disposa d'un llistat de jutges favorables al procés que garantiran la funció judicial el dia següent a la declaració d'independència.
Afirmacions dites davant de representants d' ANC i ERC, i sense cap reacció pública des d'aquestes entitats, abans que el diari El País en fes difusió.

Els oients s'ho creien?. Pensaven que estaven davant el coneixement d'unes informacions privilegiades?. Ho acceptaven?. Això a mí em preocupa i molt.

Si fos cert, estaríem:
  • davant un procés constituent dependent econòmicament d'una potència estrangera.
  • desmentint que Catalunya tindria solvència econòmica per esdevenir un Estat que podés garantir el procés constituent, les pensions dels ciutadans i tiraria per terra tots els arguments de millora econòmica amb la independència.
  • afirmant no tenir cap inconvenient en saltar-se la legalitat democràtica del procés.
  • acceptant l'opacitat del procés, l'existència d'una minoria treballant a l'ombra, clandestina i amb pactes inconfessables amb alguna potència fora de la U.E. amb capacitat econòmica i serveis d'intel·ligència importants, (Rússia? Israel? Xina?).  
  • donant peu a teories conspiradores que tant agraden a una part de la població. Un relat novel·lesc. 
  • davant una part del poble català que ho acceptaria sense protesta?
Essent tot això fals, estaríem certament davant un personatge psicològicament complex, amb una forta autoestima que el va portar a desenvolupar en solitari un projecte de Constitució. Si va dir tot el que va dir sense convicció, estaríem davant un manipulador perillós que es creu més important del que en realitat és?. Si al contrari, es creu les seves pròpies paraules, cal convenir que ell es veu enmig d'un grup secret, privilegiat, gairebé conspirador, una idea delirant o real?. Dir-ho com ho va dir esdevé perillós per la garantia democràtica del procés?. Penso que han fet bé d'obligar-lo a dimitir de la seva representació al Senat per la seva imprudència. Allò que no s'entén és el perquè del seu fitxatge per ERC. No se'l coneixia prou bé?. Allò del que no se'l pot qualificar és de bocamoll com han fet alguns medis de comunicació. Un bocamoll diu allò que no hauria de dir, però que en el fons diu la veritat, descobreix a deshora la veritat oculta i aquest no és el cas, o potser si?

Personatge difícil, complex i interessant del qual se'n diran de noves malgrat els nombrosos silencis d'alguns polítics actuals. El cert és que ha sacsejat el món polític català i ha donat peu a recordar els vells dimonis: república/ conspiració francmaçònica / contuberni internacional/ ...

Estarem atents al futur.