dimecres, 5 d’agost del 2020

Incomoditat dels Borbó

No descobrim res de nou quan diem que al Palau de la Zarzuela fa temps que un Borbó emèrit fa nosa. És un problema d'Estat, no un problema familiar, perquè la família Borbó ocupa el vèrtex de l'Estat. Per això comprenem que el cap del Gobierno s'hi comprometi amb la solució. Allò que no pensàvem era que la solució fos tant maquiavèl·lica.

Incomoda que la conducta privada de la màxima autoritat de l'Estat, hagi estat tant poc honorable durant tot el seu regnat, que s'hagi construït un personatge públic al millor estil stanislavski, per donar credibilitat a un ser tant lluny de la seva realitat, això sí, amb plena complicitat dels poders més profunds del país.

Incomoda que l'article 56 de la Constitució Espanyola de 1978 consideri jurídicament inviolable el Rei en els afers públics com privats, però cap força política gosa incoar cap iniciativa legislativa per reformar res del Títol II d'aquesta Constitució, conformant així una nissaga borbònica intocable, gairebé divina, en el sentit que únicament la divinitat està per damunt d'ella.

Incomoda la manera com la Casa Real i la presidència del Gobierno han tractat l'afer. D'esquena a la sobirania del poble, han facilitat la fugida del personatge, no sense abans haver compromès als màxims representants polítics de les CC.AA. en una trobada-trampa a la Rioja, per garantir el seu homenatge i fidelitat a l'actual representant del Borbó, quan ja estava organitzada l'escapada de l'emèrit. En aquest context cal destacar la única veu independent i discrepant, la del M.H. Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya.

Incomoda que la presidència del Gobierno no assumeixi la part de la responsabilitat que li correspon a l'haver col·laborat amb la "solució". No el qualifica com  l'home d'Estat que assumeix les seves decisions per més incòmodes que siguin, i les defensa davant la nació, els seus socis de govern i davant les nacions de la Terra.

Incomoditat històrica per una monarquia que ja no té futur, que s'aguanta amb pinces, que amenaça amb un final amb crisi econòmica i social mai vistes, uns partits polítics sense lideratge il·lusionant, desorientats, dividits, incapaços d'engegar la reforma profunda constitucional, estructural, que el nostre país necessita.

Incomoditat psicològica per tot allò que encara haurem de patir al no veure indicis de claror a final del túnel.

Incomoditat dels Borbó.

2 comentaris:

  1. Incomoditat, sí. I estupor, en veure fins a quin punt de no retorn democràtic s'han situat les estructures de l'estat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem eixir d'aquest no-retorn, que la crisi sigui agònica en el sentit clàssic de "lluita" i superació d'etapa cap a un nou estadi democràtic.

      Elimina