Un xivarri de veus cridaneres ens van rebre en la secció de les aus. La majoria foranes, fauna exòtica no pròpies del nostre país, tancades en enormes gàbies però que només permetien curtes volades. Les rapinyaires no podien exercir el seu fer. Els felins en un escenari que simulava el seu hàbitat estaven una mica més còmodes si ho comparem amb les petites gàbies de barrots de ferro que recordo de la meva infància. La seva mirada però lluïa desinteressada. La nostra excitada quitxalla no s'adonava.
En arribar a la fauna africana els nostres menuts varen quedar corpresos, ara sí que van descobrir una
llàgrima en els ulls de la Susi, l'elefanta trista. Es quedaren quiets mirant-se-la. Les seves petites mans buscaren les de sa mare i meves en una instintiva demanda de protecció. Ni un mot va emergir de les seves joves boques, només a la poca estona una decisió: anem-nos-en.
i... el dia s'ho valia. La llum esclatant de la primavera demanava al cos contacte amb la natura....
llàgrima en els ulls de la Susi, l'elefanta trista. Es quedaren quiets mirant-se-la. Les seves petites mans buscaren les de sa mare i meves en una instintiva demanda de protecció. Ni un mot va emergir de les seves joves boques, només a la poca estona una decisió: anem-nos-en.
i... el dia s'ho valia. La llum esclatant de la primavera demanava al cos contacte amb la natura....