dilluns, 21 de desembre del 2015

La Gran Coalició

Així, en calent, escric aquest apunt.

Han tardat molt, més que mai, en aparèixer públicament els líders del bipartidisme. Mentre en totes les tertúlies televisives anaven fent càlculs de pactes i contra-pactes, dintre el concepte dretes-esquerres, escatint quin podria ser el mandat sobirà a les urnes, estic segur que els interessos del verdader poder espanyol i europeu establien els seus contactes amb els dos grans partits. M'ho fa sospitar les coincidències en el llenguatge quan han parlat els dos grans "gurús":

Rajoy: assumeix la victòria i la seva responsabilitat per formar govern
Sànchez: correspon al PP intentar formar govern.

Rajoy: buscarà el suport parlamentari per buscar l'estabilitat per governar. Caldrà parlar molt i dialogar per arribar a acords.
Sànchez: s'ha de deixar endarrere la imposició i obrir un període de diàleg.

Rajoy: ho intentaré i no tinc cap altre nord que els interessos generals d'Espanya.
Sànchez: el PSOE està disposat a dialogar, debatre i acordar, per defensar els interessos generals del país.

... En trobaríem altres de coincidències. Està clar, no?

La prima de risc, la fiabilitat del retorn del deute, passa per la Gran Coalició. La Merckel en té molta d'experiència en aquesta manera de governar: cal evitar l'entrada en el joc de Podemos o altres incògnites i aventures...

A Catalunya, la coalició on participa Convergència, va perdent llençols a cada bugada. El "pal de paller" va essent cada vegada més prescindible pel procés. La CUP més intransigent que mai (ho veurem el dia 27; el 28 ens despertarem amb la gran innocentada). Junts pel Sí, haurà de buscar nous socis o anirem a eleccions (mare-de-déu, quina mandra tornar a votar!), i nous llençols que se'ls endurà el corrent.

República Catalana?, una altre ocasió i generació perduda.