dimarts, 23 de juny del 2009

Un nou delicte: tirar petards

Sembla que tenim temps fins el 2010. La nova Europa preocupada per harmonitzar el mercat, al menys entre els seus membres actuals i futurs, va establir en 2007 una directiva comuna amb la finalitat d'unificar una normativa per comercialitzar la pirotècnia, etiquetar-la adequadament, condicionar-ne l'ús i donar seguretat a l'usuari final. Amb aquesta legislació ha posat en alerta una colla de comunitats mediterrànies, que tenen en comú l'ús lúdic del foc en celebracions tradicionals. Els Estats poden adaptar la normativa i establir-ne excepcions d'ús per les festes d'interès cultural. La data límit és a la cantonada: gener de 2010.

Esperem que no s'adormin. Tampoc no poden adormir-se les entitats locals, les institucions o les associacions culturals per oficialitzar els diversos actes lúdics, teatrals, activitats socials del carrer per legalitzar i catalogar aquesta riquesa de llum i color que tenim els mediterranis

N'estic segur que seguirem tenint Patums, corre-focs, diables, fogueres de Sant Joan, falles i un llarg etcètera

divendres, 19 de juny del 2009

La Nit de Sant Joan



La nit de sant Joan ja s'albira en l'horitzó i s'olora en l'aire. És una de les nits més màgiques en els records de la infància: el foc, la dansa, els jocs, els petards, la transgressió de poder estar despert tota la nit esperant l'albada.
Quan era xic tot era festa, de més gran he anat coneixent el significat de la tradició, la relació amb els cultes solars pagans del solstici d'estiu. També en edat adulta vaig descobrir amb incredulitat primer, i amb agradable sorpresa després la moderna tradició de la Flama del Canigó. Dic moderna perquè s'inicià en 1964: Josep Deloncle, apotecari de Perpinyà, gran patriota, admirador de Verdaguer i del seu cant al Canigó, aprofitant que l'àvia Guideta Mestre llegava la llar de la seva masia al Museu de Castellet de la capital del Rosselló, li féu encendre un foc en aquesta llar, i amb una flama d'aquest foc va fer encendre la primera foguera dalt del cim del Canigó la nit anterior a la Nit de Sant Joan. Després amb aquest foc nou, s'encendrien les fogueres que arreu els Països Catalans cremen en aquesta nit.

La nova tradició arrelà primer a la Catalunya Nord però haviat travessà el Pirineu i ara hi han nombrosos grups de joves d'arreu el Principat van a buscar el foc nou al cim del Canigó. Al peu de la montanya s'hi reuneixen tots el dia i la nit abans de l'ascensió en una emocionant trobada dels catalans dividits per les fronteres dels Estats.