dimarts, 14 de febrer de 2017

Aquest món és meu i és teu

La nombrosa família d'en Jan està recollint el seu campament, el temps està canviant i els ramats d'animals que els hi serveixen d'aliment van a buscar altres pastures i cal seguir-los. Han après que és millor això que estar-se en el lloc esperant la seva tornada. La terra és àmplia, és de tots i també de ningú.

Amb el temps la família d'en Jan ha après a cuidar els animals que els sostenen i a cultivar les plantes que mengen. Construeixen les seves cases amb materials més sòlids i no necessiten moure's tant. La terra és àmplia és de tots però comença a haver-hi coses d'algú.

La defensa de la propietat i la seguretat de les seves vides, impulsa a les famílies d'en Jan a construir muralles al voltant dels seus habitatges. N'hi ha que no en tenen prou amb allò que és seu i volen apoderar-se del que és aliè. La terra ja no és tan àmplia, és de tots però molts volen fer-se-la seva.

Infogram (imatges google)
Les famílies d'en Jan aprenen a guerrejar entre sí en defensa de la vida i els aliments. Usen les eines amb les que mataven animals, però aviat aprendran a idear eines per matar als seus versemblants i les anomenaran armes, així com estris protectors personals, escuts i armadures. La terra es fa petita, cada tros comença a tenir amo i aquest amo també exerceix el seu dret de propietat sobre les persones que venç, inventant l'esclavatge.

Les famílies vencedores comencen a intitular-se com a Caps, Cabdills, Senyors, Reis.... i organitzar grups de persones específiques per defensar-se de manera més eficaç que seran coneguts com guàrdies, soldats, exèrcit, els quals entrenarà de manera adient i capitanejats per una nova elit, la classe militar.

L'organització territorial serà sempre inestable. L'ambició i necessitats creixeran exponencialment. La guerra es fa present arreu de manera continuada amb curts espais temporals de pau i treva. Moltes famílies d'en Jan hauran de fugir dels territoris en guerra per buscar espais pacífics on treballar, alimentar-se, romandre junts i vius. De tot això en direm Història, moviments socials, moviments econòmics, moviments migratoris.

Començarà a estendre's sentiments de solidaritat i hospitalitat per acollir ferits, malalts, famílies desnonades. I aquests sentiments s'organitzaran com institucions, religioses civils i també militars malgrat la incongruència, per rescatar presoners, auxiliar, integrar en les noves comunitats les famílies d'en Jan.
baixat wikirouge.net (imatges google)

Al segle XXI, les guerres mostren el seu rostre més cruel.  Les armes de destrucció són terribles. Al món tot té amo i els amos cada vegada són menys però més poderosos. Territoris de la Terra fa anys que no coneixen què és la pau. Gent forastera imposa formes de vida estranya. L'odi, la venjança, la tristesa profunda, la fam, la set, el fred, la malaltia, s'imposen en grans espais d'aquest món.

Més que mai moltes famílies d'en Jan es veuen obligades a deixar la terra on van nàixer, buscar acolliment i comprensió en llocs on sembla que pot haver-hi pau i treball. Aquests llocs tenien fama i es ventaven, fins ara, de ser llocs de refugi i asil dels perseguits. La realitat ha esdevingut una altra.

Cal mantenir l'olivera i el xiprer  davant casa.

 Us deixo amb aquesta cançó de Woody Guthrie per assentar l'ànim, baixada de youtube







1 comentari:

  1. Cancó preciosa. Nosaltres, la Coral Espígol, l'hem cantada diverses vegades en el concert que hem fet de les "Cançons que van canviar el món"

    ResponElimina