Ha arribat a les meves mans, per gentilesa de la meva filla, l'opera prima del periodista d'origen cubà Armando Lucas Correa. La novel·la anomenada "La niña alemana" està basada en el fet real de la tràgica aventura de nombroses famílies jueves que fugien de l'Alemanya del Tercer Reich buscant refugi fora d'Europa com a a reacció posterior a la jornada dels vidres trencats, moment explícit d'inici de la neteja ètnica semítica.
Famílies alemanyes d'origen jueu, de classe benestant a les que els hi fou requisats negocis, propietats, habitatges.... en l'onada de persecució política. Mostra la dificultat i l'explotació econòmica descarada per adquirir visats d'entrada a altres països, així com per adquirir passatge pel vaixell transatlàntic St. Louis que els portaria fins a l'Havana.
Arribats a l'Havana només unes poques famílies són autoritzades a desembarcar. La majoria restaren en el vaixell, el capità del qual va veure's obligat a iniciar un pelegrinatge buscant un port amic on depositar els refugiats. Cap port d'USA ni Canadà volen fer-ne acollida. Tornats a Europa, uns pocs trobaren refugi en Gran Bretanya, altres a França i Holanda. Iniciat el conflicte bèl·lic els refugiats al continent acabaren en camps de concentració, no així els refugiats al Regne Unit.
Aquestes dificultats econòmiques i polítiques em recorden les condicions amb les que viuen els demandants actuals d'asil a la Unió Europea. Màfies que exploten els migrants i refugiats del nostre segle per suposadament facilitar-los l'arribada al lloc desitjat. Morts en el camí. Fronteres tancades. Camps de refugiats en condicions inhumanes. Mescla de moviments socials a favor i en contra del refugi...
No hem après res de la Història?, o preferim viure en el mite de les bones intencions, de la falsa Europa dels braços oberts, dels Drets Humans.
Provoquem terribles guerres i després no volem assumir responsabilitats: la culpa sempre és dels altres, és clar.
El llibre ens explica l'adaptació i dificultats d'una família jueva en la Cuba receptora fins als nostres dies.
Recordo haver llegit aquest fet arran de l'actual onada dels actuals refugiats. Desgraciadament la història sempre es repeteix i no n'aprenem!
ResponElimina