dimarts, 31 de desembre del 2013

Barcelona, capital d'Ibèria?

Segons vaig llegir una vegada, l'emperador del Sacre Imperi, Carles V, primer al regne de Castella, aconsellà al seu fill Felip, abans de morir a Yuste "triste, solo y lleno de malancolía", segons aquella Enciclopèdia que estudiàvem a primària, un sol llibre que portava de tot, des de gramàtica, càlcul, matemàtiques, història, geografia... fins religió i urbanitat. Deia doncs, que abans de morir i cedir la corona de Castella i les altres corones hispàniques al seu fill en Felip II, li va donar un bon consell: que si volia desenvolupar la seva política cara Europa o la mediterrània, establís la capitalitat  a Barcelona i que si es centrava cap a les colònies americanes, ho fes a Lisboa. Mal aconsellat per altra banda i seguint altres interessos, es va inventar Madrid, i la seva política com tots sabeu fou el tancament, la Contrareforma, la Inquisició i els vestits negres en la seva Cort. Els Àustries varen iniciar un dels períodes històrics més negres malgrat el "Siglo de Oro" literari. La seva nefasta política econòmica es sintetitza en aquell poema de Quevedo "Don dinero": ".../nace en las indias honrado/ donde el mundo le acompaña/ viene a morir en España/ y es en Génova enterrado/..." , realment un malbaratament total. El treball era un càstig per aquells hijosdalgo castellans, cosa ben diferent passava en la laboriosa Catalunya on el treball de la terra aniria perfilant el sistema dels masos i els gremis dels oficis creixien en la seva activitat.

Tot això em ve al cap quan aquests dies la premsa porta que la ciutat de Barcelona està passant per davant de la ciutat de Madrid en projecció econòmica i turística, potser és el moment que les companyies de valoració de mercats (Standard & Poor's, Moody's, Fitch, Dagong Global Credit Rating...) facin la seva feina comparant les marques Espanya/ Catalunya per separat. Què en sortiria? On seria millor invertir amb confiança?.

També constato que el Ministeri d'Exteriors ja ha iniciat la campanya del No/No a nivell internacional, la qual cosa és una bona notícia perquè indica que segurament el Referèndum podria portar-se a terme d'una manera o altre. Allò que veig és molta por, por a que es compleixi el consell de l'Emperador en Carles, i que la capital del regne es traslladi a Barcelona i esdevingui amb Lisboa, les capitals d'Ibèria.

MILLOR ANY 2014 !!

dissabte, 7 de desembre del 2013

LA CONSTITUCIÓ

Eina imprescindible en democràcia (excepte sembla ser en el Regne Unit). El seu principi naix amb la consciència de la ciutadania en front del poder/autoritat tradicional. El poble marca les regles, es defineix sobirà i d'ell emana tota autoritat que esdevé representativa i el seu exercici haurà d'estar regit per les normes que marca un document anomenat Constitució amb el qual el poder popular es dota. És el canvi que representa històricament allò que s'anomena crisi de l'Antic Règim de finals del segle XVIII. L'elit del poder pot seguir essent l'aristocràcia (Monarquia) o la burgesia (República), però les regles han canviat.

Al Regne d'Espanya, el moviment constitucionalista va esdevenir i esdevé encara molt dificultós. El primer rei a qui se l'exigí jurar una primera Constitució va sempre defugir l'acte fins que van oferir-li'n una amb sobirania compartida a mitjans del segle XIX, tot i que la va jurar entrecreuant llurs dits índex i mitjà.

Poca democràcia hem conegut en territori hispànic: monarquies absolutes, períodes dictatorials, alguns assajos republicans, emmarquen el segle XX, mentre al nostre entorn es consolidaven processos democràtics.

Quan pensàvem que havien aconseguit un marc d'entesa entre els pobles ibèrics, en una Constitució on hi cabíem tots, nacions i regions, resulta que ara les forces econòmiques tradicionals de l'altiplà mostren sense cap tipus de pudor la seva restrictiva interpretació i fan valer la seva força.

Allà on nosaltres llegíem  que teníem un marc de drets i deures on allò que no estava prohibit estava permès i era l'àmbit de la llibertat i evolució, ells llegien que el marc significa allò que està permès i tot el demés està prohibit i fora de l'àmbit de la llibertat, interpretant que el marc ja és prou ampli.

Què és allò que no ens val, la Constitució o la seva interpretació?. Amb  una altra Constitució, no ens passaria el mateix?, no en farien, els nostres veïns, el mateix ús?. Posen el seu nas insistentment a casa nostra i no ens convenen. Sempre ens diuen com hem de fer les coses, on i com hem de posar els mobles i ens critiquen la manera de parlar.

Haurem de marxar cap un altre bloc d'habitatges el meu poble i jo, on pactarem les nostres regles de joc. No tenim cap problema de seguir fent negocis amb ells, comprant i venent, que tenen productes prou interessants, sense posar barreres, així com tampoc fer alguna visita turística  al seu bell territori. Això sí, cadascú a casa seva, que nosaltres no tenim cap interès en dir-los com han de fer les coses ni com han de parlar. Som respectuosos per natura com ningú.