diumenge, 18 d’abril del 2010

Enyorat Montesquieu

Era a mitjans del segle XVIII, l'Antic Règim començava a donar mostres d'esgotament, el poder absolut dels monarques era un pes massa feixuc per una burgesia que anava donant mostres de poder, calia repensar la teoria del poder i així va nàixer l'activitat d'una sèrie d'intelectuals, entre ells Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu. En 1748 sortia a la llum "L'esperit de les lleis", una obra que defensa una societat on no s'acumuli el poder en un sol estament i d'aquesta manera defensa l'existència de tres poders: l'executiu, el legislatiu i el judicial, els quals han de mantenir una independència entre ells. És el principi de la democràcia contemporània. Avui en dia qualsevol Estat que es digui democràtic ha de cumplir aquests principis.

Aquest dies ha estat notícia el Tribunal Constitucional espanyol i la seva incapacitat de definir la constitucionalitat de l'Estatut d'Autonomia català.

Teòricament els membres d'aquest Tribunal són nomenats de manera democràtica: quatre d'ells són elegits pel Senat, quatre més pel Congrés de Diputats, dos ho són pel Consell General del Poder Judicial i dos per l'executiu (Govern). Vistos els equilibris i composició de les dues Cambres, en realitat l'elecció dels membres depenen de dos partits polítics, el PSOE i el PP, els altres poc hi tenen de dir.

Fa anys que membres d'aquest Tribunal han exhaurit el seu mandat i no s'han posat en marxa les vies democràtiques per a la seva renovació, sembla que tot plegat és només voluntat política dels líders dels dos partits majoritaris. Quina tristesa !, quin espectacle a nivell europeu !, com pot estar homologat l'Estat espanyol entre les democràcies del nostre entorn ?, no es revolta el Senat ?, no es revolta el Congrés ?, ai! tots els polítics amb la seva disciplina de partit!, fins quan el poder Judicial restarà sotmès al poder polític ?

"Això, amic meu, tant sols ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent "