dissabte, 28 de maig del 2011

Un conseller que mira massa "Polònia"

Potser en tenia ganes de fer anar en bat de bèisbol. Ni en Rubalcaba havia gosat fer-ho tot i les pressions dels sectors més conservadors del país en espera que la dinàmica de les concentracions fatigués als seus participants.

Ningú no va creure al mediador que, aquest matí de divendres, comunicà als reunits, que venien a fer la neteja de la plaça, sabien perfectament que és competència municipal mantenir la higiene i els carrers nets, però allà hi eren els components del departament d'Interior, i allò que s'hi anava a fer era un desallotjament amb tota la regla, sisplau per força, i ja venien preparats per retirar els tendals i la infraestructura informàtica així com el parament d'intendència i no pas només amb els cubells i l'escombra per fer net.

Els esdeveniments ja són prou coneguts i la reacció boomerang també. Caldrà esperar el final del partit del Barça per conèixer si els arguments de la Conselleria estaven fonamentats o no.

dissabte, 21 de maig del 2011

Cap on estan canviant les coses?

M'agradaria tenir el do de la profecia però això ho tinc vedat. Un ambient social i polític tan explosiu feia dècades que no ho veiem. Algunes coses estan canviant però no hi sé veure la direcció. Aquell petit llibret "Indigneu-vos" del nonagenari Stephane Hessel que va encapçalar les vendes del Sant Jordi sembla que ha fet fortuna, al menys el títol, entre els joves d'una generació que no veu clar el seu futur i ha decidit moure's.

Unes eleccions municipals amb líders polítics que són incapaços d'il·lusionar, desorientats i sense idees. Una societat del benestar en clar declivi i retallada, precedida d'uns anys inflant globus econòmics que finalment han esclatat. Encara s'hi valen les tradicionals manifestacions sindicals i plantades laborals per fer bellugar gestors i polítics?. Al menys això és el que estem fent la nostra generació.

El vent que es mou en aquest món globalitzat amb ànsies de llibertat, justícia social, oportunitats professionals, lluita contra la fam i pobresa, canvi del model organitzatiu i productiu, amb lideratges posats en quarantena i que necessitem recanviar-los, cap on bufa?

Els líders internacionals, econòmics, polítics estan perdent credibilitat a un ritme de cames ajudeu-me, però no podem fugir i escapar-nos, la nostra generació compromesa, ha d'aguantar ferm mentre puguem i donar tot el suport possible a les properes, que intuïm ho tindran bastant magre. Seran elles capaces d'obrir els nous camins necessaris que nosaltres no acabem de descobrir?.

M'agradaria tenir el do de profecia, i com els antics, preveure i prevenir futures catàstrofes, però malauradament això ho tinc vedat i hauré d'estar atent a la "resposta del vent".

dissabte, 7 de maig del 2011

BILDU, donar una oportunitat a la Pau

Ha costat. No hi havia cap altra opció i era necessari que s'hi arribés. L'esquerra abertzale no podia continuar estar eternament absent de les urnes. El Tribunal Constitucional, per la mínima, ha pres la decisió correcte en el meu entendre (molts altres i no són pocs, no ho veuen així). Potser per evitar que el Tribunal d'Estrasburg dels Drets Humans el posessin en evidència. Ho diu ben clar la Constitució: "..son electores y elegibles todos los españoles que estén en pleno uso de sus derechos políticos...". Ha fet falta que dos partits legals apadrinessin incloent en les seves llistes, persones en ple ús dels seus drets polítics de la línia abertzale, en una coalició electoral.
A partir d'ara la Història jutjarà. Tenim esperança que s'obri un procés de Pau, que ETA no torni a actuar i acabi desapareixent amb l'ajuda dels intermediaris internacionals, obviant les provocacions de la dreta més radical que no deixarà d'actuar vistes les perspectives europees que donen esperances al sorgiment de nous Estats dintre la Unió.
En aquest context vull recordar la cançó de John Lennon "Give peace a chance". Clickeu la foto