dilluns, 30 de novembre de 2009

El 13-D. llavor del canvi?

Convé reconèixer que la consulta popular pel dret a decidir ha sobrepassat amb escreix l’àmbit local. Rectifico les meves apreciacions exposades en un post anterior i cal dir que no es tracta d’un “jo també” com suggeria, sinó d’un moviment ben coordinat a nivell del Principat i amb incidència a Europa com mostra l’interès de les institucions europees en aquest procés. Ja no es tracta de independència sí o no, o repetir l’experiència d'Arenys de Munt, estem parlant d’un altre procés, la llavor del qual, no sabem encara quina classe d’arbre donarà.

La societat civil catalana ha mostrat una vegada més la seva vitalitat, no sempre ben valorada per les pròpies institucions polítiques com deia en l'anterior post al parlar del fet que el 75% de les iniciatives legislatives populars han estat rebutjades abans de ser discutides pel Parlament.


Us imagineu la quantitat de temps, i hores dels voluntaris que han anat recollint signatures arreu del país per tirar endavant aquestes iniciatives, amb resultats descoratjadors?. Pel què veiem, l’encaix no és únicament amb les institucions estatals sinó també del poble amb les pròpies institucions, amb els nostres líders, els nostres polítics.


Personalment no crec que la independència política corregeixi el model de desenvolupament econòmic, els cicles de crisis periòdiques del sistema, l’efecte perniciós sobre la natura ni la salud de les persones, ni els desequilibris territorials, però tinc fe en la vitalitat de les nostres comunitats, capaces de moure’s, de no defallir, de “tornar a lluitar” en moments de cruel incertesa.

dissabte, 21 de novembre de 2009

Les iniciatives de la comunitat


No hi ha dubte que tenim una societat civil molt activa. Aquests dies m'he entretingut navegant per la web del nostre Parlament. No tenia ni idea de la quantitat d'iniciatives legislatives populars proposades; m'imagino la quantitat d'hores que han dedicat totes aquestes persones civils per recollir signatures. Enguany hi veig contabilitzades 12 iniciatives de les quals 9 han estat rebutjades (75%) i no s'han arribat a discutir al Parlament. M'ha semblat pedagògic aportar-les en aquest post:


Rebutjades:
  • Proposició de llei per a l'aprovació de la convocatòria d'un referèndum.
  • Pp. de llei reguladora de la sobirania nacional.
  • Pp. de llei per a la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament.
  • Pp. de llei per la qual s'aprova el Projecte de Constitució de Catalunya.
  • Pp. de llei per la qual s'estableix i regula una xarxa de suport a la dona embarassada.
  • Pp. de llei de l'ensenyament en la llengua materna i el bilingüisme escolar.
  • Pp. de llei de mesures de foment de l'habitatge protegit.
  • Pp. de llei per a l'atenció de la fibromiàlgia i la síndrome fatiga crònica a Catalunya.
  • Pp. de llei de creació del servei psiquiàtric català d'urgències a domicili.

No rebutjades:

  • Pp. de llei electoral de Catalunya
  • Modificació de l'art. 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals, Decret 2/2008
  • Mesures urgents per a l'habitatge.
Les iniciatives legislatives populars ens poden donar idea d'allò que més preocupa a la comunitat i que els partits polítics no tenen en compte. El rebuig d'aquestes potser podrien mostrar el distanciament de la política i la població.

Per cert, l'Ajuntament del meu poble ha subscrit un acord de principis per declarar Bellpuig lliure de transgènics d'acord amb la iniciativa de "Som lo que sembrem". De moment és un brindis al sol perquè no es correspon amb la realitat i no es té cap capacitat per fer-ho realitat, tot depèn dels agricultors. Allò que ells volen és rendiment dels seus cultius i usen les llavors que més s'adiuen a les seves necessitats.



dimecres, 28 d’octubre de 2009

Esperit de contradicció


Això m'ho deia la mare i no puc deixar de reconèixer que és una constant en la meva biografia. Ho veig ara concretament en un parell de qüestions d'actualitat: la rehabilitació del president Companys que es va repetint en cada aniversari del seu afusellament i l'extensió dels "referèndums" locals per l'autodeterminació.

En la primera, sembla que tothom està d'acord en la intenció de rehabilitar la imatge pública i personal del darrer president de la Generalitat republicana patrocinant la nul·litat del seu judici dintre la dinàmica de la recuperació de la Memòria històrica. Precisament la manera com esdevingué la seva mort en un judici polític d'un tribunal militar feixista, al meu entendre, el dignificà de sobradament. És una impressió bastant generalitzada que això el reconcilià amb el seu poble després d'una vida política no exempta d'errors.

Recuperar la memòria no significa alterar la Història. Jo no vull un futur orwellià 1984 pel meu país, vull un estudi real del passat proper i de tots els passats. Cal ajudar als investigadors de la Història, a les Universitats, Fundacions i particulars amb subvencions econòmiques o ajuts diversos obrint-lis arxius de tota mena o fent estudis arqueològics, per la seva I+D, però sempre amb llibertat i sense directives polítiques. Les diverses opcions ens ajudaran a tenir-ne una visió més ajustada a la realitat i no condicionades per cap ideologia.

Respectar el passat tal com s'esdevingué amb tota la cruesa d'encerts i errors, saber que la interpretació de la història requereix múltiples punts de vista, pot ajudar-nos a no repetir situacions dramàtiques.

En la segona, després del cop d'efecte d'Arenys de Munt, sóc dels que creuen que la repetició arreu del país, no tindrà un efecte multiplicador sinó de dilució. Els "jo també" no tindran l'impacte de l'original i esdevindran anècdota local. Altres raons:
- Aquests "referèndums" no tenen cap efecte legal com és ben sabut i només hi participen els favorables al sí.
- Per la mateixa raó anterior tampoc no tenen significació estadística i no es poden extreure conclusions.
- Possiblement ni tan sols tindran repercussió mediàtica més enllà dels límits locals.
- Temo que pugui fer nàixer entre els joves cert sentiment xenofòbic contra l'immigrant, atès que s'hi barregen ànsies d'independència política però també reivindicacions de catalanisme.
- No canviarà la dinàmica multicultural i global de la nostra societat. La tasca d'acollida de les noves cultures, la simbiosi o síntesi històric-cultural no deixarà de ser una tasca feixuga per conservar un mínim d'identitat catalana.
Esperit de contradicció?. Sí, tanmateix.

dilluns, 12 d’octubre de 2009

La independència del pensament (AGORA)


Ja he vist AGORA d'en Amenabar, la càrrega ideològica personal és força evident en el film. Per mí és excessiva la imatge de "dolents de la pel·lícula" que aplica als cristians i de la que no se salva ningú. La veig exagerada i massa caricaturesca en el seu context històric. Hom pot veure el treball fílmic de diverses maneres, jo hi veig la intenció de subratllar la importància de la llibertat i la independència del pensament per arribar a entendre la vida i el cosmos on vivim, inclús a costa de la pròpia existència, en una mort temuda però acceptada tràgicament.

La pel·lícula enfronta contínuament el pensament científic i el pensament religiós sigui pagà, cristià o jueu. L'acusació d'impietat és la culpa més greu que pot inferir-se a un humà d'aquell temps i potser no fa massa del nostre. En aquest aspecte no hem d'oblidar a Sòcrates que fou condemnat a mort per aquest mateix motiu, pervertir al jovent cap a la impietat als déus i obligat a ingerir la cicuta, verí mortal.

La història de la tràgica mort de Hipatia, una intel·lectual científica que investigava i impartia els seus coneixements en l'escola d'Alexandria, la qual gaudia de la major biblioteca del seu temps a finals del segle IV i principis del V de la nostra era, és la excusa perfecte per exposar com la intol·lerància religiosa es capaç de destruir (en aquest cas, cremar físicament) conquestes intel·lectuals de la humanitat i retrassar el seu coneixement, encara que no impedir-lo a la llarga. La fermesa en la independència i defensa del seu pensament, és el fil conductor de l'argument d'aquest treball cinematogràfic.

El moment històric marca tràgicament els esdeveniments. El domini dels cristians que agafen el poder de l'Imperi romà a finals del s.IV a partir de l'emperador Constantí, la seva lluita per imposar la religió i el seu pensament per damunt la resistència del món pagà i en competència amb l'altra religió monoteïsta, els hebreus, són el condicionant on es desenvolupa la història.

Davant l'actitud tràgica i grandiosa en que viuen els personatges (i la Humanitat) tot aquest afer, Amenabar ens compara tossudament amb la petitesa d'un formiguer en un univers infinit, amb imatges del cosmos i de la Terra vistos de molt lluny amb la intenció, des del meu punt de vista, de que hom es situï en una dimensió objectiva, còsmica, i perquè no, divina.

Són personatges tràgics, en el sentit grec del terme, la pròpia Hipatia i el seu esclau Davos que assumeixen la mort com única sortida al dolor a viure, com Pedro en Mar adentro, els altres personatges són dramàtics en el seu context històric. Aconsellable veure-la.


dissabte, 3 d’octubre de 2009

Hi ha tantes coses que no saps per on començar...

Tenim moments personals i col·lectius en que voldriem dir moltes coses però no sabem per on començar i ens sentim col·lapsats. Aquelles conviccions que ens ajudaven a viure esdevenen gairebé inútils. Comencem per no entendre allò que passa, a les noves generacions, els seus motius per viure o adaptar-se a una societat acceleradament canviant (és que ens fem vells?). O potser, al contrari, ho entenem massa, que el motor de la vida segueix funcionant en la mateixa direcció: l'egoïsme econòmic, la inconsciència en l'explotació dels recursos, la rivalitat entre estats per aconseguir-los enlloc de col·laborar en el seu ús. Uns polítics que no saben on van i només viuen i miren pel procés electoral del seus partits. Una total desorientació estructural ens els valors educatius i de la formació de les persones...
I sobretot la sensació de fracàs de les nostres idees juvenils, quan teníem que canviar el món (em consola que bona part de les noves generacions consciènciades pensen el mateix), i només constatem i ens fa l'efecte com deia l'economista Adam Smith: que "...le monde va de lui mème...", facis allò que facis, sembla que només hi ha una única direcció... o és que avui no tinc el dia.

dilluns, 14 de setembre de 2009

Les aus estepàries en perill

Tenia recollides fotografies d'internet de les aus estepàries en perill d'extinció en les ZEPA del Segarra-Garrigues. He fet una petita pel·lícula amb el Picassa i ho publico amb l'ajuda del youtube. Això és una prova


video

divendres, 7 d’agost de 2009

Caminant per l'Urgell


Aprofitant les vacances, puc fer algunes passejades pel terme. Aquesta vegada he seguit pels vorals del Canal d'Urgell camí de Preixana. Actualment aquest canal està revestit en la seva quasi totalitat presentat l'aspecte de la primera fotografia amb un camí que voreja tot el canal i apte pel trànsit rodat, però que només s'autoritza per vehicles de servei, encara que hi passen cotxes de veïns que volen escurçar temps. Amb certa freqüència els diaris porten accidents de caigudes de vehicles dins la canalització.

Abans del revestiment de formigó, l'estructura estava consolidada per la plantació
d'arbres. Alguns sectors d'aquesta obra encara presenta la imatge clàssica tal com podeu delectar-vos amb aquesta segona i tercera fotografies. La sensació de frescor que desprenen és inigualable en mig de la planura urgellenca.

Recordo la meva infantesa quan un estiu varem passar uns dies a casa del meu padrí que vivia a Anglesola. Tenia una fàbrica de pinsos i un hortet en la zona del Tànquel i ens hi arribàvem seguint el camí ombrejat pels arbres de la canalització.

De la meva caminada d'aquest estiu he recollit imatges en vídeo que us ofereixo en aquest post, Vaig començar el passeig per l'estany dels pescadors que tenim a la sortida de Bellpuig el qual es complementa amb una exposició d'energies alternatives. Després vaig seguir el camí que trascorre a un nivell més baix pel costat del canal atès que és més ombrejat. Hom es pot informar breument de la història del canal mitjançant un cartell in situ. En el trajecte podeu contemplar regadius de panís (blat de moro). En la part que pertany al terme de Preixana, l'Ajuntament ha iniciat la plantada d'uns arbres per fer més agradable el trànsit per aquest camí a fi de recuperar-lo pel seu millor ús, atès que té possibilitats per fer-hi excursions locals.


dimarts, 28 de juliol de 2009

L'Agenda 21


Recentment ha estat presentada a Bellpuig a iniciativa de l'Ajuntament l'Agenda 21 Local. Aquesta iniciativa va ser concebuda per les Nacions Unides com una eina per planificar el creixement de les comunitats humanes en vies de desenvolupament cap a un sistema econòmic sostenible medi ambientalment.



S'origina en la premisa que "els nivells actuals de consum de recursos als països industrialitzats no es poden aconseguir per a tota la població que hi viu actualment, i encara menys per a les futures, sense destruir els béns naturals".



Considero que la crisi actual del primer món no és només financera. Encara que també, té factors de crisi de model de creixement econòmic global, amb afectació al medi ambient com podem constatar molt a prop nostre. Malauradament, els nostres polítics i economistes que tenen recomanada la funció de directors de la comunitat cap, només posen pegats per passar el temporal com si d'una tempesta tropical es tractés, per després tornat a l'espiral de producció-consum-endeutament... Avui he estat al meu Banc per fer uns tràmits i he parlat amb la directora de la sucursal. Ella també té la impressió que ni la gent ni el món empresarial ha pres consciència d'això que està passant. Esperen que el banc torni a obrir l'aixeta dels préstecs per a tornar-hi.
Temo que l'Agenda 21 tal com es plantegen i que promouen els actuals Ajuntaments, Consells Comarcals i altres entitats, només sigui un maquillatge de bones intencions (segurament seguirem insistint en futurs posts), sense que serveixi de full de ruta per a el futur de la nostra comunitat o del primer món, així com poc útil per a el tercer món.
Sóc incapaç d'apreciar en el meu entorn i en els responsables, cap signe d'esperança de correcció del sistema imperant

dilluns, 20 de juliol de 2009

HOMENATGES A EN XESCO BOIX

Com ja sabeu, enguany es commemora el 25è aniversari de la tràgica mort d'en Xesco, aquest gran animador de quitxalla, joves i no tant joves. Ens va influir en la nostra etapa de monitors de colònies. Aprendre a tocar la guitarra per fer sonar les seves cançons que recollia ací i allà, fou un repte per tots nosaltres.

Aquest estiu se'ns presenten tot d'actes festius, com a ell li agradaria, per recordar-lo.

Axí, demà mateix, dia 21, a Palafrugell en tenim un.

- El 10 d'agost toca el torn a Camprodon on es farà una Diada de folk i animació infantil a la Plaça santa Maria i més tard un Concert- homenatge al Monestir de Sant Pere.

- El 22 d'agost trobem un altre Homenatge a Sant Privat d'en Bas
- i el dia 20 de setembre a Vic, al Mercat de Música Viva a la Plaça Major
Bona Festa !!

video

dijous, 16 de juliol de 2009

Novament el Segarra Garrigues

La Comissió Europea ha posat el crit al cel per la inauguració del primer tram del canal informat en el darrer post. L'embolic entre el comissari europeu de Medi Ambient, Stavros Dimas, la ministra espanyola de Medi Ambient Elena Espinosa, el conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, portàrà més capítols que els culebrots mexicans de TV. L'un multant al Gobierno d'Espanya, la ministra dient que la gestió està traspassada a la Generalitat i que la darrera decisió és autonòmica. El conseller defensant el projecte molt important per l'agricultura de Ponent, els ecologistes esperant l'aprovació del Pla d'usos.
Viatjaran a Brussel·les el conseller Llena, el conseller Baltasar de Medi Ambient i Marta Moren directora general de l'aigua del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural i Marino del govern Central, per a negociar en el ben entès que Catalunya no pensa renunciar a aquesta obra. És la resolució i planificació de les ZEPA el punt clau.


Lleida també té un "sorro" (dedicat al meu cunyat)

El grup de Diables del poble de Rosselló, ha creat la seva mascota que presentà en societat per les passades festes de Sant Joan, batejat com "lo Sorro Sisquet" en honor al seu creador en Cisco Garcia. La idea és fer-lo actuar en les festes dels diables (amb permís de Brussel·les !!)

dijous, 2 de juliol de 2009

El Segarra-Garrigues i les ZEPA


Aquest cap de setmana ha de posar-se en marxa el regadiu de 116a Ha. del primer i segon sectors del canal, els més propers al pantà de Rialb. Una obra molt esperada pels agricultors lleidatans però polèmica en els darrers temps per la presència de les ZEPA (Zones d'Especial Protecció de les Aus). Quan es projectà el canal es va fer amb la idea de posar en regadiu un total de 70.000 Ha. de terreny, en boba part estepari. Brussel·les ha obligat a la Generalitat a reservar un total de 40.000 Ha. per a protecció d'aus estepàries. Sembla que des d'Europa no es veu amb bons ulls el projecte d'aquest canal tan esperat per la pagesia d'aquest territori, des de fa més de 30 anys, i posa tants pals a la roda com pot.

Actualment queda pendent resoldre el Pla d'Úsos i la gestió de les zones de protecció d'aus estepàries en perill d'extinció: la ganga, el sisó, la calàndria, la xurra, la terrerola rogenca, el gaig blau, esparver cendrós, la trenca....

La qüestió porta i portarà polèmica. Al meu entendre serà imprescindible la cooperació i coordinació de conservacionistes-ecologistes, estaments oficials i pagesia i que ningú quedi fora de la gestió de les ZEPAs, ans el contrari, que hom entengui que cal arribar a fer compatibles interessos públics, privats i medi-ambientals.

dimarts, 23 de juny de 2009

Un nou delicte: tirar petards

Sembla que tenim temps fins el 2010. La nova Europa preocupada per harmonitzar el mercat, al menys entre els seus membres actuals i futurs, va establir en 2007 una directiva comuna amb la finalitat d'unificar una normativa per comercialitzar la pirotècnia, etiquetar-la adequadament, condicionar-ne l'ús i donar seguretat a l'usuari final. Amb aquesta legislació ha posat en alerta una colla de comunitats mediterrànies, que tenen en comú l'ús lúdic del foc en celebracions tradicionals. Els Estats poden adaptar la normativa i establir-ne excepcions d'ús per les festes d'interès cultural. La data límit és a la cantonada: gener de 2010.

Esperem que no s'adormin. Tampoc no poden adormir-se les entitats locals, les institucions o les associacions culturals per oficialitzar els diversos actes lúdics, teatrals, activitats socials del carrer per legalitzar i catalogar aquesta riquesa de llum i color que tenim els mediterranis

N'estic segur que seguirem tenint Patums, corre-focs, diables, fogueres de Sant Joan, falles i un llarg etcètera

divendres, 19 de juny de 2009

La Nit de Sant Joan



La nit de sant Joan ja s'albira en l'horitzó i s'olora en l'aire. És una de les nits més màgiques en els records de la infància: el foc, la dansa, els jocs, els petards, la transgressió de poder estar despert tota la nit esperant l'albada.
Quan era xic tot era festa, de més gran he anat coneixent el significat de la tradició, la relació amb els cultes solars pagans del solstici d'estiu. També en edat adulta vaig descobrir amb incredulitat primer, i amb agradable sorpresa després la moderna tradició de la Flama del Canigó. Dic moderna perquè s'inicià en 1964: Josep Deloncle, apotecari de Perpinyà, gran patriota, admirador de Verdaguer i del seu cant al Canigó, aprofitant que l'àvia Guideta Mestre llegava la llar de la seva masia al Museu de Castellet de la capital del Rosselló, li féu encendre un foc en aquesta llar, i amb una flama d'aquest foc va fer encendre la primera foguera dalt del cim del Canigó la nit anterior a la Nit de Sant Joan. Després amb aquest foc nou, s'encendrien les fogueres que arreu els Països Catalans cremen en aquesta nit.

La nova tradició arrelà primer a la Catalunya Nord però haviat travessà el Pirineu i ara hi han nombrosos grups de joves d'arreu el Principat van a buscar el foc nou al cim del Canigó. Al peu de la montanya s'hi reuneixen tots el dia i la nit abans de l'ascensió en una emocionant trobada dels catalans dividits per les fronteres dels Estats.