tag:blogger.com,1999:blog-78888480313991231212024-03-04T21:03:04.235-08:00 Així_com_cell"Així com cell..." D'aquesta manera comencen uns poemes d'Ausiàs March. En manllevo l'inici per manifestar que així com tants, arribo a un cert moment en la vida que necessito compartir tot allò que he anat acumulant en la meva biografia personal, i comentar les noves coses que vaig vivint, i compartir l'experiència d'altres...
Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.comBlogger151125tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-20092576690743542512023-11-27T09:53:00.000-08:002023-11-28T00:59:42.675-08:00El Mite de LILIT<p> <span style="font-size: x-large;">H</span>om sap que les cultures i les civilitzacions basen els seus orígens ens uns relats mítics per cercar sentit i transcendència a la seva pròpia existència. També hom sap que en el relat mític s'inclou des d'una creació poètica a llegendes, on s'hi barregen històries humanes i personatges divins o sobrenaturals, que provoquen l'efecte que el relator busca, explicar una realitat, intuir l'origen de les coses, defensar una idea, crear una opinió i també una identitat col·lectiva. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1YFIgDetR_8pWz4dhrQvQ855rLecgpMQxy5E_MRFMNuZ7aLDo-uVfsFFvK6oi4Q9774kMaCmwOo3o1mAniyC2GTdGOXBjRNdDbpnGVTqtfd50lOFaC8QVm7Kz2hBddD7Y1FGU-7pSfNZJMJd8JPYO9IV0-6m6W9fp022DYqFfoG5pSvEQEl2T-Zqg_yAj/s3530/Burney_Relief_Babylon_-1800-1750.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3530" data-original-width="2641" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1YFIgDetR_8pWz4dhrQvQ855rLecgpMQxy5E_MRFMNuZ7aLDo-uVfsFFvK6oi4Q9774kMaCmwOo3o1mAniyC2GTdGOXBjRNdDbpnGVTqtfd50lOFaC8QVm7Kz2hBddD7Y1FGU-7pSfNZJMJd8JPYO9IV0-6m6W9fp022DYqFfoG5pSvEQEl2T-Zqg_yAj/s320/Burney_Relief_Babylon_-1800-1750.jpg" width="239" /></a></div>Molts d'aquest relats provenen de tradicions orals desenvolupades en el neolític de la Humanitat quan no existia l'escriptura i després, amb el seu desenvolupament, poder ser documentades en pedra o pergamí, possiblement ja en l'època del bronze o posterior. La majoria tracten de l'origen de l'univers i de la vida, generats per divinitats creadores, sense oblidar les nissagues entre divins i humans.<div><br /></div><div>La Bíblia documenta una d'aquestes tradicions que emmarca la cultura semítica i que nosaltres heretàrem per la via judaic-cristiana-romana. </div><div><br /></div><div>Llegim a l'inici del Gènesi que al sisè dia de la creació, Déu decidí crear la humanitat a la seva imatge i semblança, creant-los home i dona, en un mateix acte creatiu i al mateix temps, abans de descansar. En això volem fer peu fort.</div><div><br /></div><div>Posteriorment quan es parla del paradís, ens presenten el primer home sol, sense parella, i quan es queixa, Déu l'adorm, li extreu una costella i amb ella crea la dona, en despertar-se diu allò tradicional de: "<i>això sí que <u>ja</u> és os dels meu ossos i carn de la</i> <i>meva carn</i>". És com dient, allò d'abans no ho era.</div><div><br /></div><div>I què era allò d'abans?: la dona creada a l'uníson que el primer home? Trobem la resposta en una altra tradició semítica que identifica com a primera dona d'Adam a <b>Lilit</b>, la creada al mateix moment, i no pas Eva . Ella s'alliberà del primer home perquè la sotmetia a la seva autoritat i no la tractava de igual a igual, com igual fou la seva creació. Fugí esperitada del paradís patriarcal.</div><div><br /></div><div>El moviment femení l'ha adoptada com a símbol de la lluita per la llibertat i igualtat amb el baró, mentre que Eva representa la submissió i el sexe secundari o auxiliar. Aquesta darrera idea prevaldrà històricament i condicionarà el model de dona que la nostra societat ha desenvolupat i que ara, després de mil·lennis, hi ha la voluntat de canviar i posar-hi remei.</div><div><br /></div><div>Malgrat l'aparent oblit del tema, el patriarcat s'oposà des de sempre a Lilit, posicionant-la i relacionant-la, ja en temps babilònic, com una deïtat demoníaca, amb activitat sexual depredadora nocturna aprofitant-se de l'home mentre dormia, satànicament alada amb símbols com les òlibes, animals de la nit. Sempre, la dona com foment del pecat i origen dels mals del món, que només pot ser aturada amb un control permanent del baró sobre ella, que la considera un ser inferior.</div><div><br /></div><div>Llegim en la primera carta de Pau de Tars als corintis: "vull que sapigueu que el cap de tot baró és Crist i el cap de la dona és el baró... que tota dona que prega o profetitza descobert el seu cap, deshonora el seu cap". Aquestes paraules són per respondre a la qüestió de si les dones poden anar sense vel a les reunions comunitàries, alhora també argumenta fent esment al mite bíblic de la creació femenina, "El baró no s'ha de cobrir el cap perquè és imatge i glòria de Déu, però la dona és glòria del baró... no fou creat el baró per a la dona sinó la dona per a el baró". Lús del vel, doncs, no és una qüestió d'identificació cultural, sinó d'anulació intel·lectual de la dona.</div><div><br /></div><div>Això ha impregnat l'inconscient col·lectiu de la nostra civilització occidental (i també l'oriental), i per alguns explica la crònica violència de l'home sobre la dona, quan aquesta no es sotmet a la voluntat del baró. La tradició religiosa és un important factor de manteniment del conflicte, que cal corregir.</div><div><br /></div><div>La tasca és enorme atès el pes històric, mil·lenari amb que aquesta ideologia impregna l'inconscient de molts barons i potser també dones. Però ho tenim clar, i la Llei i el Codi Penal hi han d'ajudar a més de l'educació.</div><div><br /></div><div>Vull acabar aquest post amb la primera estrofa d'un poema que la mare recitava quan arribaven a les seves oïdes notícies de maltractes entre parelles. La seva autora, una poetessa mexicana del segle XVII, que, sense vocació religiosa, s'internà voluntàriament en un convent en busca de protecció: Sor Juana Inés de la Cruz:</div><div><br /></div><div><b>HOMBRES NECIOS QUE ACUSÁIS</b></div><div><br /></div><div style="text-align: center;">Hombres necios que acusáis</div><div style="text-align: center;">a la mujer sin razón</div><div style="text-align: center;">sin ver que sois la ocasión</div><div style="text-align: center;">de lo mismo que culpáis</div><div style="text-align: center;">...</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /><p><br /></p></div>Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-29575309999442393372023-06-18T03:57:00.000-07:002023-06-18T03:57:14.338-07:00MEMÒRIA HISTÒRICA<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsXLXJ4FhI33H99EF0HcqR9cjyGpybNt9pbqsoAN1V4iPUl0HyfkjnbSu-CBVbRP586O-CHD1XaoysKF_cfXtIM2L8ILevVLCU9GHaNOS7uLvZM5C4BJ8-l_u8lMK7pkpEFOufoYakvSl9JP2jh1YDNYebxZOv0-Id3Ees09pDVzXqpSHwD7GkAI1eVA/s259/franc1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsXLXJ4FhI33H99EF0HcqR9cjyGpybNt9pbqsoAN1V4iPUl0HyfkjnbSu-CBVbRP586O-CHD1XaoysKF_cfXtIM2L8ILevVLCU9GHaNOS7uLvZM5C4BJ8-l_u8lMK7pkpEFOufoYakvSl9JP2jh1YDNYebxZOv0-Id3Ees09pDVzXqpSHwD7GkAI1eVA/s1600/franc1.jpg" width="259" /></a></div><br />D'un temps ençà ens arriben notícies de destrucció de monuments, obres escultòriques i altres elements urbanístics, datats en el període del franquisme, com si volguéssim esborrar aquesta realitat viscuda dramàticament per molts de nosaltres. Però no únicament d'aquest temps històric, sinó també d'altres, poc edificants des de l'actual punt de vista. Sóc dels que pensen que aquest temps passat cal que quedi ben viu en la consciència col·lectiva per tot el que suposà, per bé o per mal. El revisionisme permanent em recorda 1984 de George Orwell.<p></p><p>És cert que moltes vegades aquestes obres foren executades per a exaltació del passat Règim o per lloa del mateix cabdill o dels personatges representants d'una època o d'activitats poc ètiques de les quals la societat actual s'avergonyeix o s'ignora l'origen, com molts personatges que donen nom a carrers. Al meu parer, tots aquestes restes del passat s'haurien de contextualitzar, amb una informació objectiva i no pas eliminar-les de l'entorn. Així entenc la memòria històrica.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4dI5ZQHiIhvbdI4lxtw5cPu_qmO3LAVwUDWcuwr3ODaVjKKh3F95mOkWe-j5JGL8X3rRxdhz28V7yMpd3x3mQUmLiIA5Oua-p7SnoO-Llvd7v_IfqmzU5vmEY34bZ7RvUNZIEypH2tUlbT_gNjcoHKH5ppgvqf_lr8u2dzK1i76r3vHZDunjlzkognQ/s285/franc4.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="177" data-original-width="285" height="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4dI5ZQHiIhvbdI4lxtw5cPu_qmO3LAVwUDWcuwr3ODaVjKKh3F95mOkWe-j5JGL8X3rRxdhz28V7yMpd3x3mQUmLiIA5Oua-p7SnoO-Llvd7v_IfqmzU5vmEY34bZ7RvUNZIEypH2tUlbT_gNjcoHKH5ppgvqf_lr8u2dzK1i76r3vHZDunjlzkognQ/s1600/franc4.jpg" width="285" /></a></div><br /><p></p><p>Alhora caldria revelar, posar en evidència allò que es va amagar en temps d'obscurantisme polític. La gent hauria de tenir a l'abast visual totes les evidències del passat en l'entorn de la comunitat i no haver d'anar a museus o exposicions per conèixer-lo, sinó tenir-lo a primera mà, en el propi ambient viu. Entendre i no oblidar el passat llunyà o recent, ens pot evitar de caure en els mateixos paranys que ens presenta la vida política. </p><p><br /></p>Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-22066831886364210692023-04-04T11:06:00.001-07:002023-04-27T23:45:35.210-07:00"LO CLOT DEL DIMONI"<span style="font-size: x-large;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5NKGx-cmnRxwgp-r9qOypGUwuRdHUJAVTxGnWxGuhi4rkZ8Tjdzbnz2t3Q9jJ4Rcph4x6U18AAuuLAjL5yAbjBho0m3yAUqe6SDiJbuo13YYd6fSFXyMuLzc7hpV2Y6f38Sa59kEWaB0SQPVjEl5k_es6FEU7BWJxKbkyBnfwYZpqjdusdkj_OI9wBQ/s1600/Mascan%C3%A7%C3%A0.%20JoanYeguas.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1577" data-original-width="1600" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5NKGx-cmnRxwgp-r9qOypGUwuRdHUJAVTxGnWxGuhi4rkZ8Tjdzbnz2t3Q9jJ4Rcph4x6U18AAuuLAjL5yAbjBho0m3yAUqe6SDiJbuo13YYd6fSFXyMuLzc7hpV2Y6f38Sa59kEWaB0SQPVjEl5k_es6FEU7BWJxKbkyBnfwYZpqjdusdkj_OI9wBQ/s320/Mascan%C3%A7%C3%A0.%20JoanYeguas.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Mascançà segons Joan Yeguas</td></tr></tbody></table>E</b></span>strenem la primavera i hom està preocupat per la incertesa de les pluges. L'actual cicle de sequera immers en el canvi climàtic que patim, no afecta tots els territoris de la mateixa manera. N'hi ha on, des de sempre, la pluviositat ha estat escassa així com la poca ufanositat del paisatge i la migradesa de paisanatge. Terres seques i poc productives com aquesta de l'antic Mascançà en la Catalunya Nova on visc. Ha estat l'esforç de l'home i les obres públiques el que ho ha canviat de soca-rel, però la geografia i les seves característiques es mantenen.
<div><br /></div><div><br />Aquest territori que agafa bona part de l'actual comarca del Pla d'Urgell, part de l'Urgell i s'apropa a la Noguera, havia estat una zona hostil i dura per a la vida humana, terra seca de matolls, molt poc productiva ramadera i agricolament, allunyada dels rius Sió i Corb, tant és així que popularment rebia el malnom de "<b>lo clot del dimoni</b>". Alguns estanys hi eren presents com el trobat a la ciutat ilergeta (possiblement <i>Atanagrum</i>) del Molí de l'Espígol a Tornabous com també el de Ivars, que fou dessecat durant uns anys per ser origen d'epidèmies de paludisme.</div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6tqLre43yziJGnxsHxJgJP4KsF1ntLvEGSOuiy873UJ-ly1DJAiP5FpISmhhq7kvfGc0_3W__9eBsl_pMnP2sO6o3hrJ6loWh9tEo4PTXL-gd2YDYXUghgFyji9Yg1w_Zer6Cx4tfe3TcJnyj5z_SCpzHtZLLZq2CVhGO2kwmn2Syv4BuDqpi6NIMcA/s1406/Moneda%20cartaginesa.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1406" data-original-width="831" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6tqLre43yziJGnxsHxJgJP4KsF1ntLvEGSOuiy873UJ-ly1DJAiP5FpISmhhq7kvfGc0_3W__9eBsl_pMnP2sO6o3hrJ6loWh9tEo4PTXL-gd2YDYXUghgFyji9Yg1w_Zer6Cx4tfe3TcJnyj5z_SCpzHtZLLZq2CVhGO2kwmn2Syv4BuDqpi6NIMcA/w236-h400/Moneda%20cartaginesa.jpg" width="236" /></a></div><br />Terra de poca densitat poblacional però també terra de pas. Per ací varen passar les tropes cartagineses en el seu camí cap a Roma, durant la segona guerra púnica ( 218 a.C ). Ens podem imaginar els elefants i tots aquells soldats travessant la zona? i també acampant?. Els estudis arqueològics han trobat moneda cartaginesa a Sant Pere d'Anglesola i al Coscollar de Bellpuig, unes monedes que es veuen bastant gastades per l'ús, cosa que pot fer pensar en uns intercanvis comercials. </div><div><br /></div><div>En relació amb l'escassetat d'aigua, el territori de Bellpuig , va anar a buscar-la al riu Corb mitjançant una sèquia que sortia de Sant Martí per on transcorre el riu i que porta el nom de molinal perquè donava aigua als molins construïts al llarg del trajecte</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div>Trobem tocant a Bellpuig, el Molí Vell, actualment remodelat per usar-lo com espai municipal d'interpretació del usos del aigua. Es conserva part de la seva estructura medieval, com torre de defensa i elements defensius de la porta d'entrada</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3ocZHkTf04v6Jm53qaDo5fRflVvUxOy-WZ_bjMaaioZtMnxPXIBfPpOqgdlp_INsPFq0Hqqd6LFdD8tnwiGRJPGB0wegXD_D8tDgfygWZ1By4zT4cCvPiwlGtGiwpcn1ALZbu7AlUZmulEF0T2R9KCvWc4GuTbCnQKewJzvodkqI7DpIgtcrjYmSQ1w/s4000/1680627872090.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2992" data-original-width="4000" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3ocZHkTf04v6Jm53qaDo5fRflVvUxOy-WZ_bjMaaioZtMnxPXIBfPpOqgdlp_INsPFq0Hqqd6LFdD8tnwiGRJPGB0wegXD_D8tDgfygWZ1By4zT4cCvPiwlGtGiwpcn1ALZbu7AlUZmulEF0T2R9KCvWc4GuTbCnQKewJzvodkqI7DpIgtcrjYmSQ1w/s320/1680627872090.jpg" width="320" /></a></div><br /><div>L'interior està tot reformat a fi d'adequar-lo al nou ús turístic-informatiu.</div><div><br /></div><div>A l'exterior un cartell informatiu, explica la seva estructura original, així com funcionava. En realitat estava construït com dos molins, un superior i l'altre inferior.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div>Més lluny, a més de un kilòmetre, i ja en l'actual camí de Sant Martí, antiga sèquia, trobem les restes del Molí Nou o molí del Senyor, que encara conserva la seva estructura base amb el canal de sortida de l'aigua en el sentit de Bellpuig.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkF2j8HEUX7FCt3GhUYbz29rtDTsJP8xFlQBRbglyTcTxO6jG7TRq3v-0Q7mAJQPOUYU_-kUJKDxz5nrLs2BxXYiJFLwr8FPlT7Sr3Ee06J8u3yLXz-m-3geqbfehiVXDXvjXd9oPlnDFs8CXE0p2aNByvwPF1m-e_tMn8nZ_xFSJU7SijNBT3d35SEQ/s3648/mol%C3%AD%20vell%20002.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2736" data-original-width="3648" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkF2j8HEUX7FCt3GhUYbz29rtDTsJP8xFlQBRbglyTcTxO6jG7TRq3v-0Q7mAJQPOUYU_-kUJKDxz5nrLs2BxXYiJFLwr8FPlT7Sr3Ee06J8u3yLXz-m-3geqbfehiVXDXvjXd9oPlnDFs8CXE0p2aNByvwPF1m-e_tMn8nZ_xFSJU7SijNBT3d35SEQ/s320/mol%C3%AD%20vell%20002.JPG" width="320" /></a></div><br /><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxSaijpGvgeoGS22XcM87B_kCw4omwStKR_fe-da0GJXg4NFjntBJ4HmBwcJOIEL-Ml01EZXlo6uE9jUglaBS1m8bgrhZAL5ItmhD_bBKYmWMqQxI21Th5jv2z26H_66c_3AlZeIiTzrbLVGMxlZzmA-UYBglmnSD-3TuYKoZolI1Jnq6-519IknM4sA/s3648/mol%C3%AD%20vell%20005.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2736" data-original-width="3648" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxSaijpGvgeoGS22XcM87B_kCw4omwStKR_fe-da0GJXg4NFjntBJ4HmBwcJOIEL-Ml01EZXlo6uE9jUglaBS1m8bgrhZAL5ItmhD_bBKYmWMqQxI21Th5jv2z26H_66c_3AlZeIiTzrbLVGMxlZzmA-UYBglmnSD-3TuYKoZolI1Jnq6-519IknM4sA/s320/mol%C3%AD%20vell%20005.JPG" width="320" /></a></div>També a prop, a uns cent metres direcció Sant Martí s'hi troba el Molí del Canonge, actualment una masia en ús. És la casa que es veu al fons de la fotografia, feta des de les restes del Molí Nou on pot apreciar-se l'actual camí esmentat, que segurament segueix el trajecte de l'antiga sèquia.</div><div><br /></div><div>Si seguíssim el camí, aniríem trobant restes d'altres molins, ...molí del Tona, ... fins arribar al Molí de l'Horta que es troba entre les poblacions de Sant Martí i Maldà</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div>La construcció del Canal d'Urgell ho va canviar tot, fent de regadiu bona part d'aquestes terres, transformant lo Clot del Dimoni amb el que ara és, El Pla d'Urgell i l'Urgell. La única cosa que no ha canviat són les condicions climàtiques</div><div><br /></div><div><br /></div>Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-75035748616758520392022-12-12T04:16:00.000-08:002022-12-12T04:16:52.681-08:00El Cap d'Estació<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd6-UTOm_ZQF1f1sutEwJl7PHr54_rbUvl5xgFhFqohDMcgI8rjQN-0lwJAQJLS7v9HV3U9DkVwzOACHMOv1mmKiKQ6s-3_Ox8fZyHoJ7wB6QbW2VcWGonvHPsIOZiuAmC_fA0BAESFLxMtTcVX_wO5-M5yhvALaN43QL53CxA4BMdaf4DXxIXdHK1ww/s259/Cap%20d'estaci%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd6-UTOm_ZQF1f1sutEwJl7PHr54_rbUvl5xgFhFqohDMcgI8rjQN-0lwJAQJLS7v9HV3U9DkVwzOACHMOv1mmKiKQ6s-3_Ox8fZyHoJ7wB6QbW2VcWGonvHPsIOZiuAmC_fA0BAESFLxMtTcVX_wO5-M5yhvALaN43QL53CxA4BMdaf4DXxIXdHK1ww/s1600/Cap%20d'estaci%C3%B3.jpg" width="259" /></a></div><span style="font-size: x-large;">N</span>o en fa pas tants d'anys que per donar sortida del tren d'una estació era imprescindible el vist i plau d'aquest funcionari que, proveït de barret i banderí vermell, a més d'un xiulet, ho autoritzava.<p></p><p>Dic això després d'haver llegit el trist accident causat per haver donat encalç un comboi aturat al'estació de Moncada i Reixac per un altre que justament hi entrava. Totes les informacions indiquen la manca de tecnologia per advertir al conductor circulant la presència del tren aturat, el qual només tenia la seva vista per adonar-se'n del fet.</p><p>Recordem amb afecte aquell funcionari que, després d'assegurar-se que l'estació propera estava lliure, donava sortida al comboi aturat, alhora que comunicava el fet al cap d'estació precedent. Procediment molt més lent, però possiblement segur si no fallaven les comunicacions telefòniques.</p><p>No podem més que denunciar el mal funcionament i manca de recursos de les línies que passen per Manresa: Lleida-Manresa- Barcelona; Vic- Manresa- Barcelona, massa vegades surten com protagonistes en les pàgines dels fets casuals. </p><p>Vergonyós.</p><p><br /></p><p><br /> </p>Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-59807050297063713242022-10-27T05:07:00.000-07:002022-10-27T05:07:03.556-07:00JURAMENTS I PROMESES<p> <span style="font-size: x-large;"><b>R</b></span>ecentment ha saltat a la premsa que, diputats del parlament del Quebec, s'han negat a jurar fidelitat al nou rei del Regne Unit, en Charles III, amb la qual cosa no se'ls hi ha reconegut la condició de Diputat.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5SdMbdu_apGtUL329nuElyLt1yGTQbkUybWUKCEHDPpIO_saRwcYHOuNfKLcenvsBKNkr8G8JNIrWuvDGKSFhwUzAz8nKVFmvHIW0IcsAgC2goN0YgliNVvY2DMCxmn9-qrWPJrdKU5hFr7hdotoeJo21mHRgwVJkwYz02dy4_jsKJksqXHVGKdlKpg/s242/Jurament.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="242" data-original-width="208" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5SdMbdu_apGtUL329nuElyLt1yGTQbkUybWUKCEHDPpIO_saRwcYHOuNfKLcenvsBKNkr8G8JNIrWuvDGKSFhwUzAz8nKVFmvHIW0IcsAgC2goN0YgliNVvY2DMCxmn9-qrWPJrdKU5hFr7hdotoeJo21mHRgwVJkwYz02dy4_jsKJksqXHVGKdlKpg/s1600/Jurament.jpg" width="208" /></a></div><br />Venim d'un moment i també d'una sentència europea anomenada "doctrina Junqueres" que, davant la manca de jurament de fidelitat a la constitució d'un Estat membre, ha prevalgut el principi democràtic de representativitat pel vot popular, en el reconeixement de la legitimitat a l'escó d'eurodiputat.<p></p><p>Moltes són les situacions, en les Institucions públiques, en les que es requereix el ritual de Jurament/Promesa, per l'obtenció del càrrec públic, com a funcionari o representant polític, essent les formes ben diverses. Hom s'inventa fórmules verbals per esquivar, amb més o menys fortuna, el jurament directe que exigeix l'autoritat legal, la qual cosa ens porta a deduir que aquesta manera d'actuar està en crisi i/o agonia, però encara ben present arreu del món.</p><p>També l'escenari és divers, poden haver-hi texts legals (llibres de constitucions) o religiosos (crucifixos en països de tradició cristiana, bíblies o evangelis), i sempre davant la presència de les autoritats ja constituïdes, a les que s'expressa la fidelitat. Jurar o prometre depèn de la consciència religiosa del pretendent, ambdues maneres serveixen per obtenir al mateix fi.</p><p>Que aquest costum és ineficaç es demostra per les repetides destitucions del càrrec argumentant<i> "manca de</i> <i>confiança", </i>únicament possible, per pura lògica, si s'ha faltat al jurament o promesa, però ningú no ho diu això. Quan la causa és per incapacitat manifesta de l'actuant, la fórmula és crisi de gabinet i/o remodelació de la institució.</p><p>Perquè doncs el manteniment ritual?. Només hi sé veure una explicació psicològica. Tot el ritual, cerimònia, declamació en veu alta, presència d'autoritats... implica una forta impressió anímica que porta a l'actuant, a una auto identificació amb el seu compromís, i a una auto-censura en cas d'incompliment, amb fortes càrregues de culpabilitat i l'estigma de traïció. Una imposició més per mostrar que la legitimació va de dalt a baix.</p><p>Ens manca encara sentit democràtic i ens sobra mitificació de l'autoritat, no sé si conscientment o inconscient. Són molts segles d'acceptació que l'autoritat és d'origen diví, i malgrat declaracions de sobirania popular en els texts legals, la realitat és la que és.</p><p>Esperem que algun dia, aquest costum que ens arriba des de la nit de la Història, sigui substituït totalment pel principi democràtic de cessió temporal a determinades persones, de la funció d'autoritat sobre la comunitat.</p><p><br /></p><p><br /></p>Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-83266448849703511022022-06-25T04:05:00.000-07:002022-06-25T04:05:14.062-07:00FOC I LLUM: SANT JOAN<p> És la festa de la llum allò que defineix aquesta diada. El foc nou i el foc vell. La renaixença de l'astre solar. El retrocés de les tenebres. L'allunyament de la mort. La vida que esclata.</p><p>Diverses tradicions culturals al llarg de la vida de la humanitat, han donat la seva versió al moment del solstici d'estiu, oferint una interpretació màgica, o transcendental. El món celta ens ofereix construccions megalítiques jugant amb la posició solar. La civilització egípcia també en fa referència. La tradició cristiana/catòlica situa en Joan el Baptista el protagonisme de la festa, aquell que batejà a Jesús de Natzaret com a nova llum, hereu del terrible Iavhè de veu tronant, transformat en pacífic anyell de veu amorosa. No deixa de ser el passi de llum a la llum. </p><p><br /></p><p>Allò que no entenc és la seva associació amb el soroll dels petards en la tradició catalana. Potser una manera d'espantar la foscor? Potser una influència del País Valencià i la seva sorollosa alegria?</p><p>Us deixo amb la cançó de Serrat i la tradició de les fogueres.</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/DkXQZFyHD7U" width="320" youtube-src-id="DkXQZFyHD7U"></iframe></div><p></p><p><br /></p><p><a href="https://www.youtube.com/watch?v=DkXQZFyHD7U"><br /></a><br /></p>Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-65189195390350824782022-05-25T02:49:00.001-07:002022-05-25T02:49:33.522-07:00De veres han guanyat els Borbó?<p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb5gdr3i2KKEP9KHSp1B3mZN9Zw9h5ig3Z5O-4NuGxlZ6bGi6rjtLIMOogjwfQhqfugIZJ31LS2y4uq28dlHr7W8C2DtbkLernukJ7MNEsKeH6asJ9m4_EVQRnYvuvo-BKeQtONtzOXrpIZtTJmDsdCycaBf_OsZkNS9Dni6-a_32XMIY_TEEd0zKftQ/s259/Juancarlos.confidencial.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb5gdr3i2KKEP9KHSp1B3mZN9Zw9h5ig3Z5O-4NuGxlZ6bGi6rjtLIMOogjwfQhqfugIZJ31LS2y4uq28dlHr7W8C2DtbkLernukJ7MNEsKeH6asJ9m4_EVQRnYvuvo-BKeQtONtzOXrpIZtTJmDsdCycaBf_OsZkNS9Dni6-a_32XMIY_TEEd0zKftQ/s1600/Juancarlos.confidencial.jpg" width="259" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">elconfidencial.com<br /><br /></td></tr></tbody></table> <span style="font-size: x-large;">A</span>questa fotografia ha donat la volta al món. Per a molts és símbol de la fatxenderia de la nissaga Borbó sobre el poble hispànic, considerat súbdit i no ciutadà per aquesta Monarquia suposadament constitucional.</p><p>Altres la veuen com a exponent de la necessitat urgent de reforma de la Constitució del 1978.</p><p>Molts la veiem com la demostració del dèficit democràtic que arrossega aquest país des de fa segles, que no acaba d'emergir de la mentalitat del segle XVIII, de l'Antic Règim i que la seva petja encara trobem en la nostra vigent Constitució.</p><p>Malgrat que aquesta, en el seu article primer declara que la sobirania recau en el poble espanyol, dita declaració conviu amb l'articulat del Títol II sobre la Corona on fa del Rei irresponsable dels seus actes públics (i sembla que també privats), alhora que l'anomena comandant suprem de les Forces Armades, les quals tenen com missió garantir la sobirania d'Espanya.</p><p>En el títol VI sobre el poder judicial, es subratlla que la justícia de Jutges i Magistrats, és administrada en nom del Rei. Un argument més que blinda a S.M. de l'acció de la justícia. És impossible pensar una sentència emesa en nom propi, contraria als propis interessos. Seria de bojos.</p><p>De tot això es pot deduir que el Rei gaudeix d'una sobirania i dret propi, independent de la sobirania popular, a més de posseir una perillosa autoritat sobre les forces armades, que podria posar en marxa en qualsevol moment, si perillés la "sobirania" nacional o territorial. (no oblidem l'obscur procés del 23-F del 1981).</p><p>Remenant la calaixera de la Història, veiem la família Borbó molt contraria als processos democràtics del segle XIX. Aquest segle pont entre els principis de l'Antic Règim, els principis revolucionaris republicans i els principis de les monarquies constitucionals. Ferran VII, mai no va jurar les constitucions proposades pels moviments liberals espanyols, perquè assenyalaven com a única sobirania la emanada pel poble; com a mínim volia una sobirania compartida que mantingués forta l'autoritat reial. Totes les constitucions posteriors a la primera de Cádiz, hagueren de complir aquesta condició per a ser jurada pels successius Borbons. Considero i constato que la Constitució del 1978, també compleix aquesta condició.</p><p>Reformar la Constitució d'aquest país perquè la sobirania tingui, de manera efectiva, origen en la autoritat del poble, i sigui la base tots els poders de l'Estat, com en les modernes democràcies i monarquies constitucionals, on la família reial només és simbòlica i representativa, el poder judicial actuï en nom del poble i les forces armades obeeixin al poder executiu, em sembla poc probable i més difícil que trobar una persona justa en Sodoma i Gomorra.</p><p>Aguantarem?</p><p><br /> </p>Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-82199818549253157842022-04-03T03:18:00.001-07:002022-04-03T03:23:08.388-07:00L'acudit dels remers<p></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEga19r9aev16s1WP9FqvOk2FZC5XvHjzovdPF_Thw_erd4fc1EYFp6IduDe45C1ESYLmOf00G-yiMNo-AeeHLzHfm_-ATCYD_0Ucf16fOimH4-ugSy2RFKWb4UgWy0FpGnTnxSdWBmI5VkOFX__-lzo9Pi6yXkqrRfuLEuk6C0fvvLOrmRYlkj5qjWgfA" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="181" data-original-width="278" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEga19r9aev16s1WP9FqvOk2FZC5XvHjzovdPF_Thw_erd4fc1EYFp6IduDe45C1ESYLmOf00G-yiMNo-AeeHLzHfm_-ATCYD_0Ucf16fOimH4-ugSy2RFKWb4UgWy0FpGnTnxSdWBmI5VkOFX__-lzo9Pi6yXkqrRfuLEuk6C0fvvLOrmRYlkj5qjWgfA" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">batrederems.blogspot.com<br /><br /></td></tr></tbody></table><span style="font-size: x-large;"> Ll</span>egint el treball que publica el diari Punt Avui sobre el <a href="https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2120302-l-enesim-fracas-del-consens-estrategic.html">fracàs del consens estratègic</a> de l'independentisme, de cop se m'apareix el vell acudit dels remers. <br /><p></p><p>Aquest treball posa de manifest de manera resumida però entenedora, les trifulgues, tensions, reunions dels diversos grups polítics i organitzacions socials per tirar endavant propostes d'actuació política per assolir la independència territorial de Catalunya.</p><p>Entre desconfiances mútues, tensions de poder i lideratge, remodelacions burocràtiques de nivells de decisió, cada vegada apareixen nous organismes per per gestionar la situació o potser controlar i contrarestar el poder dels uns i els altres. Ens referim als continus/es: meses de negociació entre partits, Consells i reformes de Consells, representants coordinadors, comitès tècnics, contactes i reunions entre caps polítics d'alt nivell, acords signats i acords bloquejats..., l'organigrama es va complicant, essent cada vegada més inefectiu i cada vegada més allunyat de la població a la que vol servir. A més tenim enveges,...el tu no ets més que jo i no em manes, ... tu ets autonomista / jo sóc independentista... El resultat de tot això és el bloqueig absolut i desconfiança dels grups que haurien de liderar el canvi.</p><p>No s'adonen que una independència només es pot aconseguir si hi ha un poble, una comunitat disposada vitalment a lluitar per ella?</p><p>Recordeu, no? l'acudit dels remers?:</p><p>Cada any es realitzava una cursa de remers entre entitats públiques i la entitat que ens representava mai no aconseguia arribar a un lloc privilegiat. Es reuniren els responsables de l'ens per analitzar la situació. Conclusió: a més de l'entrenador de l'equip es necessitava un estratega de cursa, per tant a l'ant següent varen substituir u remer per un estratega, mantenint a l'entrenador. El fracàs fou major. Nova reunió de responsables que hi varen trobar a faltar un psicòleg a l'equip de remers, així que l'any següent, un remer fou substituït pel psicòleg, mantenint estrateg i entrenador.... i així cada vegada pitjor. L'organigrama es va anar complicant fins que només quedà un remer, que amb tota la lògica abandonà l'equip i la barca es va quedar a la línia de sortida.</p><p>Sense remers que tirin endavant la barca... ja podeu anar posant comitès, experts, estrategues...</p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-60441303940517079162022-02-16T03:05:00.027-08:002022-02-17T00:58:53.299-08:00MARIA <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjjIxOnzHRhefFg9GO0EmdWJGWbLxkwZhT2i3LCW3JHfrm64BrZzYIl_uBWWpYQg0M4SshkUqhk4TiAl7IQVD8cwqGcXvqXkyuD8jceLVyh0dIbPVW3DU7ILimZkhNqKFGHCmP3Nff8Bw3C7KYQwwiDiwJVmTZSv7qY40Wg5uQVGCwJkxGPPrTOS9joCQ=s299" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="299" data-original-width="168" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjjIxOnzHRhefFg9GO0EmdWJGWbLxkwZhT2i3LCW3JHfrm64BrZzYIl_uBWWpYQg0M4SshkUqhk4TiAl7IQVD8cwqGcXvqXkyuD8jceLVyh0dIbPVW3DU7ILimZkhNqKFGHCmP3Nff8Bw3C7KYQwwiDiwJVmTZSv7qY40Wg5uQVGCwJkxGPPrTOS9joCQ=w180-h320" width="180" /></a></div>De sobte, una torre s'il·lumina i al capdamunt, un estel de dotze puntes resplendeix. No és cap casualitat que sigui la torre dedicada a Maria, la primera en ser acabada, ella, com tota dona, és el pal de paller de la família. En aquests temps històrics occidentals, quan la feminitat, malgrat les dificultats patriarcals, s'està situant en el lloc social que li correspon, no ens sembla estrany aquest privilegi.<p></p><p>Recordem qui era aquella jove, gairebé adolescent, mare soltera als ulls contemporanis, promesa per a ser la futura esposa d'un home ja gran, Josep, que segons la tradició, volia deixar-la al veure el seu estat de gestació. Només un somni que li revelà que el seu estat era voluntat de Jahvè, el decidí d'acceptar-la, segons l'evangelista Mateu. Aquest amb pocs versicles soluciona el tema de la gestació de Jesús, en canvi Lluc, recollint una tradició ja bastant elaborada en el seu temps, fa una descripció més treballada literàriament, amb detalls dels antecedents i relacions familiars de Maria, l'anunciació i visita a la seva cosina embarassada. En aquest evangeli es recull un cant que serà conegut com el<i> Magníficat </i>i que fou cantat en la nit de la inauguració de la torre de Maria del temple de la Sagrada Família.</p><p>En aquestes dates del començament de l'hivern, rememorem, festiu darrera festiu, el naixement del primogènit de Maria, que esdevindria amb el temps, el fonament d'una nova religió que faria donar un tomb radical a l'Imperi Romà i als seus territoris d'influència, inclús re-iniciant un nou compte del temps històric que es manté en bona part del món. </p><p>No fou però fins el segle V d'aquest nou recompte, en el concili d'Èfes, que Maria entrà en el culte cristià com Mare-de-Déu. En aquell temps i en l'Anatòlia, era popularment anomenada Maria com a Mare de Déu, cosa que enfurismà Nestori, patriarca catòlic de Constantinoble que defensava com mare de Crist-home però no de Déu. Es dona el cas que aquest territori, creuament de cultures hitites, gregues, egípcies, semítiques i les seves variades religions, varen resoldre aquestes influències mitjançant l'anomenat <i><b><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Sincretismo">sincretisme</a></b></i>, que no és sinó la síntesi de les variades tradicions religioses imposades pels conqueridors.</p><p>Els cultes populars i els cultes oficials, sempre han anat paral·lels i complementaris. No podem oblidar la força dels cultes femenins i la seva necessitat en l'àmbit de la fecunditat. Per aquestes terres passaren importants cultes a dees-mares-verges: Arinna (hitita), Gea (grega), Isis (egípcia), Ishtar (babilònica), per tant, pensar que la figura de Maria passaria desapercebuda en aquesta plural societat cultural, en els nous temps del cristianisme, seria insensat. </p><p>Podríem plantejar la tesi que popularment s'iniciés la necessitat d'un culte femení entre els cristians (o cristianes) d'aquesta terra, i que la l'organització d'un Concili, precisament a Èfes amb aquest tema, respongués a aquesta necessitat. Pels resultats podríem dir que triomfaren les tesis populars davant les oficials, amb disgust de Nestori. Possiblement així s'inicià el culte a Maria, culte que encara desenvoluparia futures concepcions i debats teològics, inèdits en els primers cristians. Per donar suport a aquesta interpretació, només cal comparar les representacions figuratives de les deïtats paganes amb les marededéus cristianes.</p><p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg93-0pP2L2UDi5nei0NJMcKjTW8w2KYS-zEqA-2wZTblb3alIi6zuHE_ynpKQb7h_gjMi3vWcCrA5zUiH8L3dFK1MLE18tdUzWKMqovkmCqfjta4eej9lZVyUALaLqeq7ic24Ck6h6tUZPMyk_FBtgf5c0YpvGhKWCNqjYt8uK5mJM4yCiqrRSYZSRNQ=s294" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="294" data-original-width="220" height="294" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg93-0pP2L2UDi5nei0NJMcKjTW8w2KYS-zEqA-2wZTblb3alIi6zuHE_ynpKQb7h_gjMi3vWcCrA5zUiH8L3dFK1MLE18tdUzWKMqovkmCqfjta4eej9lZVyUALaLqeq7ic24Ck6h6tUZPMyk_FBtgf5c0YpvGhKWCNqjYt8uK5mJM4yCiqrRSYZSRNQ" width="220" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dea Solar Arinna (hitita)</td></tr></tbody></table> <p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi8rot3LYsupsSHpHpUCyKLFhNL1X8N7n2nOBFmy2wfC9rNWMGO-nBsbJnz2m6M2rnsYsebGuxlC9BovXlx2z7_NeGtwc8vBqxSBvWbTLRQKUreP6j4VDSRuRvRQcPxkrvf4ZPz2DAiB4NtXM7nVy7059hd-rRtYk7ty-6y26d0JWftu7NTaQX5g4qnqw=s257" style="clear: right; display: inline; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="257" data-original-width="196" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi8rot3LYsupsSHpHpUCyKLFhNL1X8N7n2nOBFmy2wfC9rNWMGO-nBsbJnz2m6M2rnsYsebGuxlC9BovXlx2z7_NeGtwc8vBqxSBvWbTLRQKUreP6j4VDSRuRvRQcPxkrvf4ZPz2DAiB4NtXM7nVy7059hd-rRtYk7ty-6y26d0JWftu7NTaQX5g4qnqw" width="196" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Isis i Horus</td></tr></tbody></table><br /><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhc4LWRWdPp_cGncw03YxA6N5jS6xXB9dAuueRmwtWga9aj7U_pqWFWqEjFE6P0YbAggaEYwZRqqZcy9B9B0eLvqUBBCba6DL35m-lbpuLYWEoU2timAzcmSkSHTdT6GpDUs4MGNuY7NZD2S1UGIBROWycJ2ht6ti4YngFIwv-bIuzxbRzHCqFjv4GTQQ=s276" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="276" data-original-width="183" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhc4LWRWdPp_cGncw03YxA6N5jS6xXB9dAuueRmwtWga9aj7U_pqWFWqEjFE6P0YbAggaEYwZRqqZcy9B9B0eLvqUBBCba6DL35m-lbpuLYWEoU2timAzcmSkSHTdT6GpDUs4MGNuY7NZD2S1UGIBROWycJ2ht6ti4YngFIwv-bIuzxbRzHCqFjv4GTQQ" width="183" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Marededéu del Montserrat<br /><br /></td></tr></tbody></table>No deuria ésser massa difícil que la població canviés el culte pagà pel marià i així retornar les ovelles descarrilades al corral. L'expansió del culte marià per tot el món cristià des d'aleshores, amb ses nombroses variants de llocs i invocacions, temples, ermites, monestirs... ha estat imparable.<div><br /></div><div>La virginitat de Maria difereix de la virginitat de les deeses paganes, en que aquestes no necessitaren de cap element masculí per esdevenir mares de nissagues divines. La tradició cristiana identifica Déu dintre el gènere masculí i així actua en les seves intervencions amb la humanitat i la seva intervenció en la gestació de Maria. El patriarcat és connatal amb la cultura semítica.</div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhnBh06f8KbTlsIZjTOJNsbfDHA730S1STUu4VJ-7NiOBrKIJ1aQ8qdWYicialIZuWEofszzgq9GpxEFnYV_War3MzNvflLuPhKZN7uIFHXurjP7NpcT90nbKFvsecdrK2BMYym4YPDU1mRiuEmZBwDgIV4cQB0jBoNcPRmoICrkP60q-V6YMeVEMqS1Q=s269" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="269" data-original-width="187" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhnBh06f8KbTlsIZjTOJNsbfDHA730S1STUu4VJ-7NiOBrKIJ1aQ8qdWYicialIZuWEofszzgq9GpxEFnYV_War3MzNvflLuPhKZN7uIFHXurjP7NpcT90nbKFvsecdrK2BMYym4YPDU1mRiuEmZBwDgIV4cQB0jBoNcPRmoICrkP60q-V6YMeVEMqS1Q" width="187" /></a></div>Una altra qualitat de Maria, original del cristianisme, seria la seva immaculada concepció, això és, la única dona nascuda sense el pecat original, aquell delicte que explica el mite del paradís perdut. Sembla que aquesta qualitat ja comença a manifestar-se entre la comunitat i se'n té constància al segle IX. Sabem que els reis de la Corona d'Aragó sempre defensaren aquesta circumstància. Roma ho acceptà en 1476, i en féu Dogma en 1854, potser per justificar teològicament l'antecedent de l'aparició de Maria a La Salete (1846) i posterior de Lourdes (1858, on Bernardette declarà que Maria s'havia presentat com la Immaculada Concepció). Finalment Fàtima (1917) amb les seves connotacions polítiques. Tot un llarg procés secular polític-religiós.</div><div><br /></div><div>Les representacions figuratives i pictòriques de Maria amb aquesta qualitat ja la independitzen del fill i apareix habitualment amb túnica blanca i mantó blau. És una altra dimensió.</div><div><br /></div><div>Un fet social ens ha portat a fer una succinta reflexió sobre els mites que portem en la nostra motxilla, en aquest cas, el de Maria, que donen sentit, o no, a la vida de cadascú, a la nostra biografia immersa en un moment històric de la humanitat. Com els antics anem fent sincretisme de totes les influències i tradicions culturals, sumant pros i contres, fent la nostra via, la nostra síntesi hegeliana que no acaba mai. Ara hem d'integrar els conceptes patriarcat/matriarcat en la nostra bossa ideològica. </div><br /><div><br /><p><br /></p></div>Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-29489655557613634712021-06-23T03:28:00.001-07:002021-06-23T03:30:35.112-07:00Desperta-ferro<p> <span style="font-size: x-large;">E</span>ra el crit de guerra de la temible infanteria catalana de la Corona d'Aragó que tantes victòries li proporcionà. A més d'un crit de guerra era també un espectacle ritual per causar terror a l'enemic. Perquè en tinguem una idea transcric un fragment de les <b>Cròniques de Ramon Muntaner</b>, en un enfrontament entre l'exèrcit del francès rei d'Anjou, Carles, a Catània quan volia conquerir el regne de Sicília. Diu així el bon cronista:</p><p><br /></p><p><i></i></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTI2Su5LNUtEYVAEpg51eBeVWthAfeY4-ZM_sU-CtR14SxXadNdwPJSegLNXu7p8kxj1h67Qt1WPesIAfQfXr49qKQJqbYtCCAwOaZHg84j94Wkx9Ddra_srzM_zOznz1AEDUfK8AKvBpS/s271/despertaferro-atalayar.com.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="186" data-original-width="271" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTI2Su5LNUtEYVAEpg51eBeVWthAfeY4-ZM_sU-CtR14SxXadNdwPJSegLNXu7p8kxj1h67Qt1WPesIAfQfXr49qKQJqbYtCCAwOaZHg84j94Wkx9Ddra_srzM_zOznz1AEDUfK8AKvBpS/w320-h220/despertaferro-atalayar.com.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">atalayar.com<br /><br /></td></tr></tbody></table><i>"...E esdevenc que tres barons de França vengren en Sicília en ajuda del rei Carles ... e aquests tres barons amenaven ab si tres-cents cavallers de França, tots triats, que eren dels mellors de França, e meteren-los nom "los cavallers de la mort"..."</i><p></p><p><i>..."E com cascuna de les host se veeren, los almogávers del comte Galceran e de don Blasco cridaren: -Desperta, ferres! Desperta!-, e tots a colp van ferir dels ferres de les llances en les pedres, sí que el foc ne faïa cascun eixir, així que paria que tot lo mon fos llumenària e majorment con el alba. E los francesos, qui veeren açò, meravellaren-se e demanaren que volia allò dir; e cavallers qui havia, qui ja s'eren atrobats ab almogàvers en Calàbria en fet d'armes, digueren-los que açò era costuma d'ells, que tota hora que entraven en batalla despertaven los feres de les llances. Sí que dix lo comte de Brenda, qui era un dels comtes de França:</i></p><p><i>- O Déus! -dix ell- , què serà açò?, ab diables nos som atrobats, que aquell qui ferre desperta, par que en cor haja de ferir. E creu que nós hajam trobat ço que anam cercant</i></p><p><i>E llavors senyà's e comanás a Déu, e, batalla arrengada, van-se ferir los uns e'ls altres."</i></p><p>I més endavant en Ramon Muntaner amb certa ironia acaba dient:</p><p>.<i>.."Que us diré? Que tots s'emportaren lo nom que havien aportat de França, que ells s'havien mès nom "los cavallers de la mort", e tots moriren; que de tots tres-cents, ne encara dels altres qui ab ells eren, no n'escaparen mas solament cinc hòmens a cavall alforrats, qui eren de Catània, qui anaven ab ells per pilots, los quals fugiren"</i></p><p><i><br /></i></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4nB1x7onrmiFPyj33D6B44uDRdmyomJl5A7gRZ23zUX82VnajU1oqb9IF5RRO2AKm0TrYWD5qRC9QCyKlyk2eqigGQRC1-lwKOei02kte7HsYpaLW5Wee0u3WDld8FJJyUu83huh9m4Wd/s276/baixa.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4nB1x7onrmiFPyj33D6B44uDRdmyomJl5A7gRZ23zUX82VnajU1oqb9IF5RRO2AKm0TrYWD5qRC9QCyKlyk2eqigGQRC1-lwKOei02kte7HsYpaLW5Wee0u3WDld8FJJyUu83huh9m4Wd/s0/baixa.jpg" /></a></div><br />Això ens mostra la fama de la força invencible que tenia en aquells moments l'exèrcit de la Corona d'Aragó, en la mediterrània, en temps de Jaume II el Just, que estava pactant la pau amb el rei de Castella, el Papa, el rei de França... en aquells temps de guerres contínues.<p></p><p>Ara tinc el dubte de si els balls dels Focs dels Diables són imatge folklòrica en record dels almogàvers </p><p><br /></p>Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-3350092151445163362021-05-13T05:20:00.003-07:002021-05-21T01:55:50.183-07:00Autobiografia il·lustrada de Nalu. L'olfacte (II)<p><b><span style="font-size: x-large;"> É</span></b>s difícil per a un gos com jo, explicar el passat mitjançant imatges, quan la meva memòria es basa en olors. Olors que em retornen només tornant-les a sentir. Us parlaria de sentors, aromes, fetors, perfums, pestes, bravades, flaires, fragàncies, miasmes, essències, pestilències... i altres sensacions que noto però m'hauré de limitar a allò que un pobre humà pot entendre. També us he de dir que el meu olfacte és capaç d'ensumar el sol, flairar la pluja, albirar la tempesta i altres coses que potser no capireu.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM8Cn49sW6mBalQWmC-VztemZpLGGZVRFc8uHmrQz4aSg6QW_RIInbuei3ojoY1nCxUA-eQqH4YcuqzRbXH24Of-EDy07CpNyNp3pMbArFo55GroVp5JkKx1t2KxAgPn66tRi8mgjUFYQl/s640/Chulo+i+Nalu.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM8Cn49sW6mBalQWmC-VztemZpLGGZVRFc8uHmrQz4aSg6QW_RIInbuei3ojoY1nCxUA-eQqH4YcuqzRbXH24Of-EDy07CpNyNp3pMbArFo55GroVp5JkKx1t2KxAgPn66tRi8mgjUFYQl/s320/Chulo+i+Nalu.jpg" width="320" /></a></div><br /></div>Us parlaré de la primera impressió olfactiva que sentí al notar la presència d'un company a casa de la humana, en Chulo, que m'ensenyà a pujar i baixar escales, a adaptar-me amb els humans i que una vida al seu costat pot ser agradable.<br /><br /><p></p><div>No puc callar una cosa que m'atabalà els primers dies de viure a Bellpuig, un perfum de mare que vaig notar pel carrer al trobar-me amb una gossa. Volia anar darrera d'ella, però la meva humana em tenia ben subjecte amb una corretja. Xisclava, plorava, em queixava, intentava utilitzar tots els meus recursos comunicatius mentre s'allunyava. Ella em volia consolar amb lladrucs mentre era empesa lluny de mi pel seu humà, que també la tenia lligada; mare ... mareta..., la meva mareta...</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGnGZVPTWYnaBs9fY8LwnbS12IyVWfdx2c7GQqg-is-6pBqyIeTC05zZ155kcX40wybNG7ZAyg5_egPpd1B_kBN5zUrt4Ax1M4yrEPvInMl_6bIQEUQJpTUWUhmRZQZSkcmrcGxq61ELiT/s640/IMG-20160113-WA0003.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGnGZVPTWYnaBs9fY8LwnbS12IyVWfdx2c7GQqg-is-6pBqyIeTC05zZ155kcX40wybNG7ZAyg5_egPpd1B_kBN5zUrt4Ax1M4yrEPvInMl_6bIQEUQJpTUWUhmRZQZSkcmrcGxq61ELiT/s320/IMG-20160113-WA0003.jpg" width="320" /></a></div>Per consolar-me tenia els meus peluixos. Els abraçava, mossegava, xumava, calmaven l'enyor del meu estat d'ànim. Vaig necessitar un bon temps fins convèncer-me que iniciava una nova experiència vital, sense germans, sense mare, amb aquests humans que em tracten bé, accepten la meva companyia i em busquen per acaronar-me, em sacien la gana i la set, em treuen a caminar pel camp on puc fer les meves necessitats i tenir l'oportunitat de conèixer congèneres.<br /><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIHcqfEaqUpTyiOVri3T5Gj3381n52Brlxxel6ohF0D970Edw4d7S8QQI8k8bwQbjXXaC8KMfuy9tr9s3rYJvEg5qo0ViI0KqpsKAMsQxbojhzS7xJ75g6LblDlKp3P7IFmoZSQCFhEgBs/s2048/P4271556.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIHcqfEaqUpTyiOVri3T5Gj3381n52Brlxxel6ohF0D970Edw4d7S8QQI8k8bwQbjXXaC8KMfuy9tr9s3rYJvEg5qo0ViI0KqpsKAMsQxbojhzS7xJ75g6LblDlKp3P7IFmoZSQCFhEgBs/s320/P4271556.JPG" width="320" /></a></div>Penso que sóc prou espavilat per adaptar-me i gaudir de la nova situació, sortir al jardinet de casa, aprendre jocs com el de la pilota, córrer a buscar tronquets que em llancen els meus humans i que caço i rosego amb delit, fer excursions que em permeten ampliar les meves experiències olfactòries que semblen no tenir límits per la gran varietat sensorial. No puc adaptar-me però, a certs sorolls explosius que sento quan els caçadors humans usen els seus artefactes per caçar conills, tant divertit com és perseguir-los sense el seu enrenou, seguir-los cap els seus caus i ensumar els forats. El pitjor són els estrèpits que provoquen aquests jocs d'artifici que fan servir per algunes celebracions, Sant Joan, Festa Major, quan els sento busco ansiosament un forat on posar-me, però el soroll arriba a tot arreu. Algun dia m'agafarà un atac de cor de tant fort com batego.</div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFbaoAZBUEe8DVCUuX1ZDlpvz0BqZvvxO8SJ_hPTjlvK9-pXAuXStwTeM-9SaoSSLGwIFQBswOKkbDIS9zQjj7c4oWWoWZGw2St1GbQSGTmyaWtrtWRJvYJABMSdG95HyHQ2TyADv-4TO-/s2048/P4181493.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFbaoAZBUEe8DVCUuX1ZDlpvz0BqZvvxO8SJ_hPTjlvK9-pXAuXStwTeM-9SaoSSLGwIFQBswOKkbDIS9zQjj7c4oWWoWZGw2St1GbQSGTmyaWtrtWRJvYJABMSdG95HyHQ2TyADv-4TO-/s320/P4181493.JPG" width="320" /></a></div></div><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8Zmq9ELZZR67cTtkXE8LQJVJArWPIZC9aLVtebhZFwlha5pm_QicynIJUPb7RJnpAr-V4SSdgLV5xiFIUFSevgWJULdgFl-s32OWTSIGZRS9x_rEASQbTTPJGHjm1WCmMzCR0VNp1HOu_/s2048/P4181500.JPG" style="clear: left; display: inline; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8Zmq9ELZZR67cTtkXE8LQJVJArWPIZC9aLVtebhZFwlha5pm_QicynIJUPb7RJnpAr-V4SSdgLV5xiFIUFSevgWJULdgFl-s32OWTSIGZRS9x_rEASQbTTPJGHjm1WCmMzCR0VNp1HOu_/s320/P4181500.JPG" width="320" /></a>No hi ha res millor que les sortides al camp, les excursions, nous llocs per ampliar el meu particular catàleg de sentors i fragàncies. Córrer i saltar sense lligams, imaginar-me persecucions, <i>"jo, el gran</i> <i>caçador, el rei, ha arribat al forest..."</i> fins que sento el meu nom : <i><b>Nalu</b></i>, <i><b>aquí !</b></i>, i tinc que despertar de les meves aventures perquè em criden i em volen al seu costat, tenen por que em perdi, però jo ja he anat deixant el meu rastre ci i lla on passo i retorno sense problemes. Sempre la tornada mereix una abraçada i sento un fort lligam amb la meva humana.</div><div><br /></div><div>No ho volia dir, però em va saber greu quan ella es tenia que absentar dies sencers de la llar. Em van explicar que tenia que preparar el seu futur, estudiava MIR. No sé què és això, ni entenc el futur. Per mi el present ho és tot malgrat que tinc certa consciència del passat, però el futur?. Són ben estranys el humans. Aquest dies em quedava amb els altres. </div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8u2ejA-tbS9uQmoM71EZhonrZcNwPpWOZC1ZNEbnwpX9wxM2R4VQIE9-hywqLXgy7I0sR2G_ots1RQ18Ei_knV5PgJAZpJBhDJ_BLp1Thz2FNkQAx19IAYZWVmSfDtn86PTAd_ki_bHgL/s1280/p+039.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="960" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8u2ejA-tbS9uQmoM71EZhonrZcNwPpWOZC1ZNEbnwpX9wxM2R4VQIE9-hywqLXgy7I0sR2G_ots1RQ18Ei_knV5PgJAZpJBhDJ_BLp1Thz2FNkQAx19IAYZWVmSfDtn86PTAd_ki_bHgL/s320/p+039.jpg" /></a></div><br /></div><div>Algun cop li feia companyia i l'ajudava a estudiar, o això intentava, perquè veiés que compartia les seves inquietuds.</div><br /><div>Cada vegada eren més llargues les seves absències, i cada vegada més, anava establint lligams amb els nous "amos" que em cuidaven com ella, fins que superades les proves acadèmiques, va anar a viure lluny. La vaig acompanyar al seu nou lloc, però estava moltes hores sol. Tenia uns horaris de treball horribles, vaig començar a enyorar-me i es va veure obligada a retornar-me a Bellpuig, amb aquells nous-vells amos.</div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-sTQ5VQ0yl2sXq74bG96x7HlDMWscGMYj6mQ_W3NzL6kUOd0SVUwk14yImPOihHm2AOiBx6KoW_TabF2pJiSAcYVkVM4Z9xzgAqFvZ1bHILFb-ykDhsOfGBae9S_EcCthlbNUmhQuOcEC/s2048/P7241447.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-sTQ5VQ0yl2sXq74bG96x7HlDMWscGMYj6mQ_W3NzL6kUOd0SVUwk14yImPOihHm2AOiBx6KoW_TabF2pJiSAcYVkVM4Z9xzgAqFvZ1bHILFb-ykDhsOfGBae9S_EcCthlbNUmhQuOcEC/s320/P7241447.JPG" width="320" /></a></div><div>No puc parar de seguir rastres arreu on vaig. Pels carrers m'atrauen les sentors de la cantonada de les cases, els fanals o pals elèctrics, on noto el pas d'altres cànids i no puc evitar deixar-hi la meva essència urinària. Jo també hi he passat per aquí!. M'agrada ensumar el cul dels congèneres, malgrat que alguns es regiren. Cal ser sincer que jo també ho faig. Un petit moment està bé, que dóna molta informació, però convé prevenir males interpretacions d'alguns que s'agafen massa confiances.</div><br /><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEU5hB0x4t_Joa0ZFlu7EcQUuKBmQgDfuieIX_RlSFwHF0oX7kTQI8dCSd73HmjpYBbXKkPDunHdJ9JxksUzGgfYa4Vc69csUYxWD3Tn5MA4BJHTBv6or6XzIh07wyrTDOjxmnRTho6R1R/s2048/PB241467.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEU5hB0x4t_Joa0ZFlu7EcQUuKBmQgDfuieIX_RlSFwHF0oX7kTQI8dCSd73HmjpYBbXKkPDunHdJ9JxksUzGgfYa4Vc69csUYxWD3Tn5MA4BJHTBv6or6XzIh07wyrTDOjxmnRTho6R1R/s320/PB241467.JPG" width="320" /></a></div>Pels camps i forest m'hi trobo com a casa. Allà m'alliberen de lligams, persegueixo tot allò que es mou, flairo les flors i plantes, enfilo el meu nas amunt on m'arriben bravades d'olors mesclades, <br />ferums de purines, fragàncies florals, pestes dels fums de cremar rostolls, la presència d'altres animals... </div><div><br /></div><div><br /></div><div>... però també estic bé a casa on sempre hi trobo un bon lloc per ajaure'm. <br /><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitPaM3iCKaOyjFJ6BVmP92xEEvJMH7A3PzQQRZd8GbhM7tpLL6b0d5ibWKVp19tIaaONCOOzXXxvybN-6dpcbhNb41SKfGbmItW_MzQ7mrIJsOw6LJig-VtjgCMgqU5OS74UV6TtT4Ponm/s2048/Nalucap+copia.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1830" data-original-width="2048" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitPaM3iCKaOyjFJ6BVmP92xEEvJMH7A3PzQQRZd8GbhM7tpLL6b0d5ibWKVp19tIaaONCOOzXXxvybN-6dpcbhNb41SKfGbmItW_MzQ7mrIJsOw6LJig-VtjgCMgqU5OS74UV6TtT4Ponm/w200-h179/Nalucap+copia.jpg" width="200" /></a></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi15iCVUGwqGXMpttEEzgEPM3jnr-dpBYbRgRaZLMz0FdqKUYOPtJ5KaSHdQvs_UksmT9KiV_in1eJb8ygTWHIOebN1lOV5_iyR2wwObD3IbRILUhRoVGAXSWMxBhp5Wanci-CdNdc2dVrH/s2048/P4271528.JPG" style="clear: left; display: inline; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi15iCVUGwqGXMpttEEzgEPM3jnr-dpBYbRgRaZLMz0FdqKUYOPtJ5KaSHdQvs_UksmT9KiV_in1eJb8ygTWHIOebN1lOV5_iyR2wwObD3IbRILUhRoVGAXSWMxBhp5Wanci-CdNdc2dVrH/w200-h150/P4271528.JPG" width="200" /></a>Passen els meus dies de manera prou generosa i d'aquesta manera vaig fent via. </div><div><br /></div><div>El meu aspecte físic canvia al ritme de la vida. Estic pendent de l'hora de sortir a donar els tombs; si l'humà es retarda, l'aviso insistentment fins que veig que em fa cas. Em vaig acostumant a seguir una rutina malgrat que jo faria altres coses més interessants, sobretot quan oloro que passa una gossa pel carrer de casa: m'adreço amb lladrucs perquè em deixin sortir però no em fan cas. Jo intento donar tot el meu afecte, tot i així, també tinc les meves necessitats.</div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWhU7uPXZ5rFsczM43Asev3-OJPZ6fDup1LYVgDLJNLwoxrEFmfPI2kiPqeaq0BZI9KM7txw7mLH_h31EEex5OF0MvMO0uKC9BxsHHveB2DnpAfS9Ssi-85SheqP-KpSxTPJ_ztEoRJBgb/s2048/20160424_161459.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWhU7uPXZ5rFsczM43Asev3-OJPZ6fDup1LYVgDLJNLwoxrEFmfPI2kiPqeaq0BZI9KM7txw7mLH_h31EEex5OF0MvMO0uKC9BxsHHveB2DnpAfS9Ssi-85SheqP-KpSxTPJ_ztEoRJBgb/s320/20160424_161459.jpg" width="320" /></a></div><div><br /></div><div><br /></div>Tu ja m'entens, oi?</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div></div><br />Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-74032326983285896872021-03-07T01:16:00.001-08:002021-03-08T03:37:56.914-08:00Autobiografia il·lustrada de NALU. Capítol I<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKn5uKPPobmgmb9PNjz8THGwj2kgYNl6GXL2l72O_q0XiV6gdIBeJXMwyc6-rTdorG_HOzlbqDpUOTEoYkflcLoQ63g_Si_FQzHGNKMDKEIKLKolJf5JGZs0SIefXwRjBpQH0LKk3LA0AM/s600/mareNalu.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="314" data-original-width="600" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKn5uKPPobmgmb9PNjz8THGwj2kgYNl6GXL2l72O_q0XiV6gdIBeJXMwyc6-rTdorG_HOzlbqDpUOTEoYkflcLoQ63g_Si_FQzHGNKMDKEIKLKolJf5JGZs0SIefXwRjBpQH0LKk3LA0AM/s320/mareNalu.jpg" width="320" /></a></div> <span style="font-size: x-large;">M</span>'han explicat que vaig nàixer en les illes Afortunades, específicament a Lanzarote, per això diuen que m'agrada tant el sol i tant poc la pluja. Això passà fa uns vuit anys. A la meva mare, segurament semblant a la de la fotografia, li arribà aquell mes de febrer, l'hora del part i junt a cinc germanets més em tingué en algun lloc amagat. Només sé, així m'ho han dit, que vaig ser trobat quan potser tenia quatre setmanes, dins d'una capsa amb els meus germanets.<br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmhaAI8WGd2WdO3ljB7C083sSD5mHFBoh8mI42MTqz65ojNNlUs_WRC7pC8lGwsajkHD5aHw9sYakP29H1TDE9qJtx1B0nZyZisRJsu2fsuHpxSU1k93a5OGjRo8dJdENlsF4J57zGRQvF/s640/el+primer+Nalu.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmhaAI8WGd2WdO3ljB7C083sSD5mHFBoh8mI42MTqz65ojNNlUs_WRC7pC8lGwsajkHD5aHw9sYakP29H1TDE9qJtx1B0nZyZisRJsu2fsuHpxSU1k93a5OGjRo8dJdENlsF4J57zGRQvF/s320/el+primer+Nalu.jpg" width="320" /></a></div><p></p><div class="separator" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7-TLimSo6zRB8n3rwt3VXLztWHnuqA59uZVYqFroJ7I2QcgpyX_R-2sPAjdJLVuWF6syWAuzfDt5KdCn7XADqcCj3zVpPyVHoef226EvX6pu8UNsVOCUeWYgXMUHLrUzVbLSEzRbY-3GB/s320/p+047.jpg" /></div>Una humana em va acollir a casa seva però jo estava trist perquè em va separar dels meus divertits germanets i dins la capsa em sentia molt sol. Aviat però em va facilitar una caixa només per a mi i malgrat que jo volia sortir-ne era prou còmode com per poder quedar-me adormit el qualsevol postura.<p></p><p><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC2rrrl4SpaV_HGpyOp-v6pFH63rwWs4QdQL-vr1KtXLMfmO_7OcJV-IgbkZnmASs4pwRt_9bZaMlaAf9Xvtr6f4A6b5e9OUXw_vYwTPjPCPBsBjPzzXOIFQhbrg-upn4FB3XqWGLOv82F/s320/p+048.jpg" /></p>Sempre m'ha agradat el contacte físic i avorreixo la solitud, per això no vull perdre ocasió d'estar-me adormit damunt la meva humana. Em transmet seguretat i protecció, potser la destorbo en les seves tasques però m'és igual, s'hi està tan bé...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8A1Q-roTLCzTwUQE_ACpbcoLnYwbpMzT8x4dSEqg9-cR3Ok-i1-gar3vFgF4vIyOUj2CUVIgO7hJk794Cjsl1lh60W9rLOyXmwC-4zNEIO014umTNulfD9eP71tbEfgsdIMy02LNW_Jol/s800/p+019.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8A1Q-roTLCzTwUQE_ACpbcoLnYwbpMzT8x4dSEqg9-cR3Ok-i1-gar3vFgF4vIyOUj2CUVIgO7hJk794Cjsl1lh60W9rLOyXmwC-4zNEIO014umTNulfD9eP71tbEfgsdIMy02LNW_Jol/s320/p+019.jpg" width="320" /></a></div><br /><div>Tinc una vaga idea d'un viatge molt llarg i d'olor de mar, de viatge per carretera fins arribar a una casa amb altres humans que em reberen amb afecte. El lloc era diferent i em va costar adaptar-m'hi. De cop les regles van canviar, em volien controlar més els meus jocs. Menys mal que la meva humana estava allí per consolar-me.</div><div><br /></div><div>Una nit em van tancar en una habitació per no destorbar. Estava trist, no podia dormir. Saltant d'un lloc a l'altre. Em vaig fer mal en una pota i anava coix. Durant uns dies em van donar alguna cosa entre el menjar, crec que en diuen pastilles, però jo estava igual i seguia de peu coixet. Així que em portaren a veure uns altres humans que em van adormir i quan em vaig despertar notava una pota lligada. No la podia veure per culpa d'una cosa al coll.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFKM9VDOYEoXS51vcqXJWRKfPMDpaWBhjAumQcX9VogLvI_z9gqhDlIyfSlT1WZEfw9O7S849Fad5_TFSQpVeB9VRUTiMCYpNHFkZBqUCeaEKarDfJ8v1iPaKQ3oCNK6B7s-KY12MAUjnk/s2048/Foto0103.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFKM9VDOYEoXS51vcqXJWRKfPMDpaWBhjAumQcX9VogLvI_z9gqhDlIyfSlT1WZEfw9O7S849Fad5_TFSQpVeB9VRUTiMCYpNHFkZBqUCeaEKarDfJ8v1iPaKQ3oCNK6B7s-KY12MAUjnk/s320/Foto0103.jpg" width="320" /></a></div><br /><div><br /><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK1HZH6sDSYhvNjHaBBGyMqUqAzT4556bF2pK2mS7yaOtiv2Po18qaboTRPr6-T_BfAQCKfePXsLMJPsyQDtcQfsuutd3JZqvAmwrMPaxB0Z6SwRjrnUWEDRKJFtWMvC4UGRUpsY5cYau6/s2048/P9061457.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK1HZH6sDSYhvNjHaBBGyMqUqAzT4556bF2pK2mS7yaOtiv2Po18qaboTRPr6-T_BfAQCKfePXsLMJPsyQDtcQfsuutd3JZqvAmwrMPaxB0Z6SwRjrnUWEDRKJFtWMvC4UGRUpsY5cYau6/w320-h240/P9061457.JPG" width="320" /></a></div>Com que feia bondat i no em treia l'embenat, aviat m'alliberaren d'aquesta nosa del coll, i trapella com sóc, m'espavilava per caminar arreu on volia i poder jugar amb les meves coses. No podia moure la pota però en tenia tres més i la quarta que em donava suport per equilibrar-me.</div></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4hbkbjvJoiaZVAm4TvPkSmQZ1xy0AwOtbW4EKUizvhA7SI2QPNHDA2x2c8Q0_Zz742JvLXBcYv2J8bPWho0zz8SF7Scjye_gqsKhhZhRUtYV9iWFpI79njPiL1F0pn-BHfSfZDwYLLFUB/s2048/P9061459.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4hbkbjvJoiaZVAm4TvPkSmQZ1xy0AwOtbW4EKUizvhA7SI2QPNHDA2x2c8Q0_Zz742JvLXBcYv2J8bPWho0zz8SF7Scjye_gqsKhhZhRUtYV9iWFpI79njPiL1F0pn-BHfSfZDwYLLFUB/s320/P9061459.JPG" width="320" /></a></div><br /></div><div>Així em vaig passar el mes més trist en la meva curta experiència vital, sense sortir a passejar. Vaig aprendre a fer pipí i caca al jardinet de la casa.</div><br /><div>Després d'aquest temps em tornaren a portar a veure aquells humans que m'adormiren anteriorment i ho varen tornar a fer. Al despertar ja no portava la pota embenada. De tot això m'ha quedat les poques ganes d'entrar en un cotxe. No vull que hi tornem a aquell lloc.</div><div><br /></div><div>Passat l'enutjós parèntesi, ma vida seguí pels camins habituals, però d'això ja en parlaré més endavant.</div>Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-10742656102690263082021-02-13T03:15:00.001-08:002021-02-16T03:12:50.203-08:00Devoradors de llibres<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCW0mQ022QMWztWWlPU_s3LcNASO3LGtiTzpLAm9FJh3zeTpIgLCedNHfqui-JXWqT7Ml_FIYXj6MRLXbD16hJkTQarzMv37CDnw31x52w-KAKP0PHM-eAjuEibIInGbFBgzeldGYeey3a/s1364/Esc%25C3%25A1ner_20210209+%25282%2529.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="824" data-original-width="1364" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCW0mQ022QMWztWWlPU_s3LcNASO3LGtiTzpLAm9FJh3zeTpIgLCedNHfqui-JXWqT7Ml_FIYXj6MRLXbD16hJkTQarzMv37CDnw31x52w-KAKP0PHM-eAjuEibIInGbFBgzeldGYeey3a/s320/Esc%25C3%25A1ner_20210209+%25282%2529.jpg" width="320" /></a></div> <p></p><p><b><span style="font-size: x-large;">U</span></b>n acudit de Màrius Serra comparant la literatura, la cultura, com un producte essencial al igual que l'alimentació, en aquesta crisi epidèmica, i que publica el diari El Punt Avui, m'inspira el post present. </p><p><span style="font-size: x-large;">N</span>o fa massa he estat rellegint a Miguel de Unamuno i el seu assaig <i>"Cómo se hace una novela".</i> És curiós com ens atrauen els llibres ja llegits en la nostra joventut si els comparem amb els nous llibres que, comprats en sèrie, omplen la nostra biblioteca. Em refereixo a aquestes col·leccions que durant un cert temps hem anat adquirint amb la idea de tenir una font lectora en el futur. No hi ha com anar comprant, un a un, aquells exemplars que ens interessen i que llegim amb avidesa, devorant-los, menjant-nos-els com en l'acudit d'en Màrius i com en la obra de Unamuno. És així com hem de relacionar-nos amb aquest aliment cultural. Cito literalment aquest autor:<br /></p><p><i>"... un libro es cosa viva hay que comérselo, y el que se lo come, si a su vez es viviente, si está de veras vivo, revive con esa comida ..." "... lo revelador de comerse un libro los que sienten como el Verbo se hizo carne a la vez que se hizo letra y comemos, en pan de vida eterna, eucarísticamente, esa carne y esa letra ..." (*)</i></p><p>En aquesta curta citació es pot endevinar les preocupacions filosòfic-religioses de l'autor, fa servir llenguatge religiós per explicar la seva filosofia de la vida, la seva obsessió per la comunió entre l'autor literari i el lector per així superar la mort definitiva personal. </p><p>Novel·la escrita durant el seu exili, primer a París i posteriorment a Hendaya, des d'on veia la seva terra basca, i durant la dictadura primo-riverista. El protagonista troba en un mercat del llibre la novel·la definitiva, aquella que mai podrà acabar de llegir, mai podrà arribar al darrer capítol perquè en les primeres pàgines ja troba la frase: <i>"Cuando el lector llegue al fin de esta</i> <i>dolorosa historia se morirá conmigo"</i> . Sí, aquest relat és la història, la <i>"nivola" (**) </i>de la vida de cadascú i l'últim capítol, que no permet anar ni més enllà ni més ací, és el darrer alè de la comunió eucarística entre autor-protagonista-lector, autor-protagonista-lector que ets tu mateix. </p><p>Tot això ens evoca la importància de ser lector-devorador, de triar els llibres-autors no per col·leccions sinó per interès comunicatiu, la importància de fer-nos univers amb totes les cultures humanes, comunicar-nos eucarísticament com ens diu el mestre. Mitjançant el llibre arribem allà on no pot arribar la nostra <i>nivola</i> individual i entendre metafísicament allò de la <i>comunió dels sants </i>pròpia de la nostra tradició cultural-religiosa.</p><p>Sí, seguim devorant llibres, que és l'única manera de llegir, d'arribar a entendre la complexitat cultural de la Humanitat. Cal fomentar aquest costum que s'està perdent, sobretot entre els joves i no tan joves, amb tantes "pantalles" que ens porten a convertir-nos en les mónades incomunicades de Leibniz. Una bona alimentació lectora és tant bona com una bona nutrició física. Convé triar bé el producte.</p><p><br /></p><p>(*) M. de Unamuno, <i>Cómo se hace una novela</i> . Ed. Alianza Editorial. Madrid 1976</p><p>(**) Paraula inventada per Unamuno i que apareix per primera vegada en la seva novel·la <i>Niebla</i></p>Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-76844381232533256042020-12-13T00:46:00.004-08:002020-12-14T01:33:27.537-08:00Temps de tardor que encalcen l'hivern<p><span style="font-size: x-large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFjpqaQkyyhCueCyeZH931w6BPBuVmlgBEMhQYI2AFRP5jOtEFC-hLclILTyTBuvOLt-oTOTFW30KLvccWqp6IhV1yoij7y6EYByQ4TjeUlDOkgUc7VNtxLEYJWV3z91nc8x0ipCMjr_zx/s2048/niu.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1532" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFjpqaQkyyhCueCyeZH931w6BPBuVmlgBEMhQYI2AFRP5jOtEFC-hLclILTyTBuvOLt-oTOTFW30KLvccWqp6IhV1yoij7y6EYByQ4TjeUlDOkgUc7VNtxLEYJWV3z91nc8x0ipCMjr_zx/s320/niu.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: x-large;"><br /> A</span>rbres nus de fulles que deixen entreveure un cel gris de boira matinal . El sol cada vegada més mandrós s'alça poc de l'horitzó i no escalfa prou en aquest passeig compartit amb <a href="https://aixcomcell.blogspot.com/2013/07/nalu.html">Nalu</a>. Una xerrameca de gralles agrupades, s'envolen juntes anunciant la jornada en cerca del seu aliment, després, durant el dia, es dispersaran pels camps de gramínies on potser es trobaran amb garses i tudons competint per sobreviure. Natura no s'atura i s'adapta a l'estació. L'absència de les fulles també descobreix la presència de nius que romanen ocults quan el verd és ufanós.<p></p><p>Mentre els humans s'abandonen, la fauna s'aprofita, com aquesta rata que viu al reguer i veu l'ocasió de donar-se un requisit pujant al fruiter de l'hort temporalment abandonat, per consumir la saborosa fruita. Una veïna amb qui compartíem observació no s'estalvià de dir: i està ben lluenta!.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLL2Q_67AMMrsm5AzgtRR2NXAWd_xSu-TH1_i2oiKm_qQwVafQ0QdGFdZ4h_Q4s-TKgD1rOstwg6BVdCedxzwf4Bzum7uqbXpbBniw_CXGnMjevzLjcmuoZYbBp5eCqugda4fRBJXPEMZm/s2048/rata.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLL2Q_67AMMrsm5AzgtRR2NXAWd_xSu-TH1_i2oiKm_qQwVafQ0QdGFdZ4h_Q4s-TKgD1rOstwg6BVdCedxzwf4Bzum7uqbXpbBniw_CXGnMjevzLjcmuoZYbBp5eCqugda4fRBJXPEMZm/s320/rata.jpg" width="320" /></a></div>Procuro no fer-ne una rutina de les passejades, que totes i cadascuna tinguin sentit per sí mateixes i esdevinguin diferents, observant els detalls que el dia comporta, tossudament canviants:<p></p><p>Els ametllers, ja collits els seus secs fruits, que mantenen en el seu entorn restes de closques trencades i alguns sencers caiguts abans de la recollida. També els noguers presenten el mateix aspecte.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHUhJHFhJ_izdusXFBG5i5ZgXnYgcGKlZaT2Ktw01liA8MVXCWTPBykr3WHXigDjGY05vqn-Ra7EGe9-gpkIG06UGThM6KicxWLHXQAzTM2qGddhgGoUn7YhyABxt9CPaZGAyP_qV53xsV/s2048/bolets.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHUhJHFhJ_izdusXFBG5i5ZgXnYgcGKlZaT2Ktw01liA8MVXCWTPBykr3WHXigDjGY05vqn-Ra7EGe9-gpkIG06UGThM6KicxWLHXQAzTM2qGddhgGoUn7YhyABxt9CPaZGAyP_qV53xsV/s320/bolets.jpg" width="320" /></a></div>Alguna vegada trobem sorpreses en marges, entre fullaraca de soques d'arbre com aquests bolets de classificació impossible als meus pobres coneixements micològics.<p></p><p>Sort en tinc que Nalu necessiti sortir un parell de vegades i així poder gaudir de vesprades, que en aquests moments de l'estació, ens proveeixen de cels bromosos, que en el declivi de l'astre solar ens ofereixen un cel acolorit, canviant de dia a dia.</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIT0__b66g3_2eicoPojIxum01q_5lEUy7w7nbjzRuVU3t_xIaY3OZT7y5c-TNPYcK4lHTnCkG2bq8OQTuZPGMXi7x7OoyP8idh5B9jZy2v5PLRvXuKAX8kRa32gEW-mljUxL5wWb2Ufaa/s2048/sol+vespre+1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1335" data-original-width="2048" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIT0__b66g3_2eicoPojIxum01q_5lEUy7w7nbjzRuVU3t_xIaY3OZT7y5c-TNPYcK4lHTnCkG2bq8OQTuZPGMXi7x7OoyP8idh5B9jZy2v5PLRvXuKAX8kRa32gEW-mljUxL5wWb2Ufaa/w400-h261/sol+vespre+1.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbGWnMWWyYd6XtfIk-2NUW8dwHv-CADlS3JJ_omBDkkG7jZvagSgFA-vvtrqgDP9rN_IdkIBawhk-VVwd11i5NP_aR_Vyst_w9OkPvCgEK29V7WGnWq42TqH4zSs5NeVpyNuFACpts6P2j/s2609/crepuscle.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1205" data-original-width="2609" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbGWnMWWyYd6XtfIk-2NUW8dwHv-CADlS3JJ_omBDkkG7jZvagSgFA-vvtrqgDP9rN_IdkIBawhk-VVwd11i5NP_aR_Vyst_w9OkPvCgEK29V7WGnWq42TqH4zSs5NeVpyNuFACpts6P2j/w400-h185/crepuscle.jpg" width="400" /></a></div><br /><p><br /></p><p>Com aquest que hem captat des de l'estany del pantà del Convent de Sant Bartomeu a Bellpuig.</p><p>I ara, a esperar les properes festes de Nadal en aquest any estrany i confinat al nucli familiar bàsic.</p><p>BON NADAL <br /><br /></p><br /><p><br /></p><p><br /></p>Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-37415412136796657642020-09-22T03:17:00.003-07:002020-09-25T01:22:34.206-07:00Concepte de Dret nacional.<p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlww4KVruZliW-vtR7IjDDfH8g8VOErEbtZptGjWZE6-6ssDvnOGeJp_iFTRAXcrsSf7cCOFNhSgs-o44H-wBPFXjFwM-S3SOr8c_9UDn7PpZkIgQF7OMAU2uss7b9XKKz2UHBYHYHHDD8/s1873/nacio+catalana.jpg" style="clear: left; display: inline; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1329" data-original-width="1873" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlww4KVruZliW-vtR7IjDDfH8g8VOErEbtZptGjWZE6-6ssDvnOGeJp_iFTRAXcrsSf7cCOFNhSgs-o44H-wBPFXjFwM-S3SOr8c_9UDn7PpZkIgQF7OMAU2uss7b9XKKz2UHBYHYHHDD8/w242-h171/nacio+catalana.jpg" width="242" /></a><span></span></p><p><span><span style="font-size: x-large;">É</span>s evident que sóc romàntic,<span style="font-size: xx-large;"> </span>enciclopèdic, montesquià, lliberal, socialista... ciutadà del segle XXI, que no creu en els principis de l'Antic Règim, però que porta en la motxilla la part del pes de la Història de la Humanitat que em correspon. Vull dir que em sento del tot Contemporani. Faig aquesta introducció com reacció a un article periodístic que es pregunta perquè l'Església catalana no ha fet cap gest per el reconeixement dels drets nacionals catalans, i em pregunto:<b> què</b> <b>és un dret nacional?</b></span></p><p></p><p>En principi sembla que la consciència nacional és un fenomen col·lectiu d'identificació cultural amb una llengua, uns costums, unes normes o lleis, en un territori, amb un passat comunitari recognoscible i un futur probable en comú, diferent a altres comunitats de l'entorn, que es reconeixen entre sí.</p><p>Un <b>primer dret</b> seria el reconeixement d'aquesta realitat i el respecte mutu. </p><p>Si mirem la Història aquest dret col·lectiu seria molt recent, propi del segle XIX i el Romanticisme, doncs apareix per necessitat, en la ruptura violenta contra l'Antic Règim. Les Monarquies anteriors a les revolucions, només entenien dels drets hereditaris de les famílies reals entronitzades en un territori anomenat regne, format pels resultats de guerres i casaments que afegien patrimoni al monarca. No importava que hi haguessin nacions diverses dins el marc proper o d'ultramar del regne. El poble només podia identificar-se amb el que significava el seu rei i l'elit ètnica que l'envoltava. En trencar-se l'autoritat real aparegué la necessitat de sentiment d'identificació amb una nació. De súbdit d'un rei es passà a ciutadà d'una nació. El moviment cultural romàntic amb la seva metafísica històrica, completà aquest procés.</p><p>Nasqueren amb dificultats Repúbliques i Monarquies constitucionals amb consciències nacionals coincidents amb les majories del regne original, oblidant-se que les minories nacionals existien i que també havien adquirit consciència de llibertat, igualtat i fraternitat. Moltes, en el transcurs de guerres o cessions territorials, havien vist abolides lleis, costums inclús repressió de la llengua parlada que les identificaven i la nova situació no semblava aplicar-se a aquestes minories.</p><p>El <b>segon dret</b> potser seria la recuperació de les pròpies institucions abolides, que dónen personalitat a la nació, però adaptades a l'actualitat i amb competències no condicionades a gracioses cessions.</p><p>El <b>tercer punt</b> seria preguntar-se si aquesta restitució podria encaixar amb el dret de la autodeterminació dels pobles formulat per Wilson en el món occidental i Lenin en l'oriental i acceptat per l'actual ONU i poder desenvolupar estructures per esdevenir Estats. Els arguments no són definitius i haurien d'estar oberts a un debat entre lliures i iguals.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMHnj435OWOSdsIiNfc2pJX9LwCQjhk2ulWgAzf3ONZYa7l2HFBt3RaoqnEH5e10x-Nn0414mXw-MGbhzhdFsFL3qCwqZV-zwP0wTTRGC3Ue-kjqbaOm-vvB3NAgE-QPryfYr7WIJttN4Q/s640/Esglesia+i+fAlanfe.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="640" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMHnj435OWOSdsIiNfc2pJX9LwCQjhk2ulWgAzf3ONZYa7l2HFBt3RaoqnEH5e10x-Nn0414mXw-MGbhzhdFsFL3qCwqZV-zwP0wTTRGC3Ue-kjqbaOm-vvB3NAgE-QPryfYr7WIJttN4Q/w259-h207/Esglesia+i+fAlanfe.jpg" width="259" /></a></div><br />En quant al paper de l'Església Catòlica en el debat, el tinc per dubtós. Des que a partir del segle IV dC, el cristianisme anà conquerint el poder religiós de mans dels César, s'ha anat adaptant al poder polític dominant en cada situació històrica, adquirint també prou autoritat com per instituir Reis i Corones donant-lis l'oportuna legitimitat en front de competidors. La constància històrica de la jerarquia és formar part de les estructures de poder mundials.<div><br /><div>Si a més, només el 17,4% de les declaracions de renda dels catalans marquen X per l'Església Catòlica en front del 45% a Castella-La Manxa, perquè els hauria d'ajudar en les seves esperances nacionals? (1)<br /><p></p><p>Sempre trobarem esperits religiosos individuals a favor dels desvalguts o de les nacions sense Estat, i contra els abusos del poder, però no ho podem esperar de l'Església Catòlica Institucional de cada territori.</p><p>En resum, els drets nacionals serien aquells que dónen dret a esdevenir Estat entre els Estats, i això encara està sotmès a la voluntat dels Estats de les nacions dominants i als interessos de les economies globals.</p><p>(1) Afegit el 25 de setembre 2020.</p><p><br /></p><p><br /></p></div></div>Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-67597092985801768692020-08-05T03:32:00.002-07:002020-08-05T03:32:33.172-07:00Incomoditat dels Borbó<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpy1boBGIrgyHQl18ZQMda6wXI3u2U1nm14DRdDLqUdO-I3HEb7vIhXly3E2WpQhhs0CI95Z77BatMLlbzNPFKbz9HUpihBNaNT_6WiTietLRpC3eKcphSgRsNSZBOsHFw7oQN3RdV4xnD/s1600/flor+de+lis.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="130" data-original-width="100" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpy1boBGIrgyHQl18ZQMda6wXI3u2U1nm14DRdDLqUdO-I3HEb7vIhXly3E2WpQhhs0CI95Z77BatMLlbzNPFKbz9HUpihBNaNT_6WiTietLRpC3eKcphSgRsNSZBOsHFw7oQN3RdV4xnD/s1600/flor+de+lis.jpg" /></a></div>
<span style="font-size: x-large;"><b>N</b></span>o descobrim res de nou quan diem que al Palau de la Zarzuela fa temps que un Borbó emèrit fa nosa. És un problema d'Estat, no un problema familiar, perquè la família Borbó ocupa el vèrtex de l'Estat. Per això comprenem que el cap del Gobierno s'hi comprometi amb la solució. Allò que no pensàvem era que la solució fos tant maquiavèl·lica.<br />
<br />
<b>Incomoda</b> que la conducta privada de la màxima autoritat de l'Estat, hagi estat tant poc honorable durant tot el seu regnat, que s'hagi construït un personatge públic al millor estil stanislavski, per donar credibilitat a un ser tant lluny de la seva realitat, això sí, amb plena complicitat dels poders més profunds del país.<br />
<br />
<b>Incomoda</b> que l'article 56 de la Constitució Espanyola de 1978 consideri jurídicament inviolable el Rei en els afers públics com privats, però cap força política gosa incoar cap iniciativa legislativa per reformar res del Títol II d'aquesta Constitució, conformant així una nissaga borbònica intocable, gairebé divina, en el sentit que únicament la divinitat està per damunt d'ella.<br />
<br />
<b>Incomoda</b> la manera com la Casa Real i la presidència del Gobierno han tractat l'afer. D'esquena a la sobirania del poble, han facilitat la fugida del personatge, no sense abans haver compromès als màxims representants polítics de les CC.AA. en una trobada-trampa a la Rioja, per garantir el seu homenatge i fidelitat a l'actual representant del Borbó, quan ja estava organitzada l'escapada de l'emèrit. En aquest context cal destacar la única veu independent i discrepant, la del M.H. Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya.<br />
<br />
<b>Incomoda</b> que la presidència del Gobierno no assumeixi la part de la responsabilitat que li correspon a l'haver col·laborat amb la "solució". No el qualifica com l'home d'Estat que assumeix les seves decisions per més incòmodes que siguin, i les defensa davant la nació, els seus socis de govern i davant les nacions de la Terra.<br />
<br />
<b>Incomoditat</b> històrica per una monarquia que ja no té futur, que s'aguanta amb pinces, que amenaça amb un final amb crisi econòmica i social mai vistes, uns partits polítics sense lideratge il·lusionant, desorientats, dividits, incapaços d'engegar la reforma profunda constitucional, estructural, que el nostre país necessita.<br />
<br />
<b>Incomoditat</b> psicològica per tot allò que encara haurem de patir al no veure indicis de claror a final del túnel.<br />
<br />
<b>Incomoditat dels Borbó.</b><br />
<br />Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-32478340958118400872020-07-03T11:52:00.002-07:002020-07-03T11:54:16.675-07:00Un botó de mostra: la Nissan<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkK9UhMaojZAlBoeYq3oqz823sgmJCOfKxQSn2HO9Jd5lvbis3wGLnzfM8dFAHXSURjxMFDtnX3XpcV_Lisug9fh9Vc6Ok0xsAhxfDwpmUbPB1SLlH_eH_uO4W-oITpqoU1iSDLEmcv5aq/s1600/coches.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="635" data-original-width="718" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkK9UhMaojZAlBoeYq3oqz823sgmJCOfKxQSn2HO9Jd5lvbis3wGLnzfM8dFAHXSURjxMFDtnX3XpcV_Lisug9fh9Vc6Ok0xsAhxfDwpmUbPB1SLlH_eH_uO4W-oITpqoU1iSDLEmcv5aq/s200/coches.jpg" width="200" /></a></div>
<span style="font-size: x-large;"><b>H</b></span>a esdevingut una tragèdia social i econòmica el tancament de l'estrangera empresa Nissan a Barcelona. Hem llegit moltes opinions, vist molts testimonis personals de famílies afectades, de petites-mitjanes empreses crescudes a l'entorn de l'activitat de la multinacional, declaracions de polítics i Governs volent resoldre allò que no es va plantejar al seu moment ... Fem-ne un petit recordatori (1):<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br />
<br />
1923: Ford instal·la una fàbrica d'automòbils a Barcelona (Poblenou)</div>
<div>
1929: Canvia el nom a Ford Motor Ibérica</div>
<div>
1954: Davant l'empenta de SEAT i RENAULT, Ford es ven l'empresa que es nacionalitza amb el nom de Motor Ibérica S.A.</div>
<div>
1965: Massey-Ferguson compra el 36% de les accions de la companyia.</div>
<div>
1979: Massey Ferguson ven la seva participació a Nissan Motor Company.</div>
<div>
1982: Nissan amplia la seva participació fins el 53% de l'accionariat</div>
<div>
1986: Nissan aconsegueix el 80% de les accions.</div>
<div>
1987: Nissan es fa completament amb la part de les accions que encara tenia EBRO i ja és Nissan Motor Ibérica amb control absolut de la companyia.</div>
<div>
2008: Nissan entra en la òrbita de RENAULT</div>
<div>
2020: Nissan anuncia el tancament de la planta de producció a Barcelona.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Aquest historial ens mostra com la empresa ha anat comprant la propietat fins arribar a la totalitat, la participació del capital territorial, públic o privat, ha anat perdent presència, i es ben sabut que les decisions es prenen segons el pes dels socis econòmics. Les entitats polítiques han anat facilitant la seva implantació però no la seva inserció al territori, resultant una clara colonització econòmica, que ha donat pa durant uns anys però ara dóna gana.<br />
<br />
Potser pensem que la Europa colonitzadora no pot ser colonitzada?. És un altre tipus de colonització. Mentre que la clàssica significava dominar políticament i amb autoritat el territori, la moderna, la nascuda després de la primera Guerra Mundial, global, només està preocupada per l'obtenció del benefici econòmic i que les autoritats locals garanteixin unes bones comunicacions i suficient pau social que faciliti la comercialització del producte. Després seran els interessos del mercat global qui aconsellarà el manteniment de la indústria en el lloc triat o bé la seva desubicació.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
En el meu personal pensar, crec que no s'hauria de permetre la instal·lació d'indústries estrangeres, globals, sense garantir-se una participació pública o privada en el capital d'aquesta empresa, i que a més, aporti valor afegit de recerca i desenvolupament al territori on s'ubiqui, respectant els drets laborals dels treballadors locals.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Després ja és massa tard per més voltes o negociacions a darrera hora de polítics i forces econòmiques. Els sindicats poc hi poden influir, la seva principal i tradicional estratègia, la vaga, és inútil en aquest cas, i el conflicte social és més problema de les autoritats locals que no pas de l'empresa. Heus ací un petit botó de mostra de la colonització econòmica que patim.<br />
<br />
Tot molt trist.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
(1) Vikipedia</div>
Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-32609329584114371042020-06-06T01:22:00.000-07:002020-06-06T01:22:26.571-07:00Ostia el meu avi<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9cEv4TpSU7Z77QW8_xei4qgWEsP51t9-BfeX8Tk_wxBsZRZG7_tVCpI7_ulW6zJM4thztAlr1bVEDR4SQ49D4wnuwg3T4sMcOk4-ZenL1I-aMAMcFVADVoQnz-zqdahk6i_NLNfcKhNhz/s1600/bloguer.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="224" data-original-width="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9cEv4TpSU7Z77QW8_xei4qgWEsP51t9-BfeX8Tk_wxBsZRZG7_tVCpI7_ulW6zJM4thztAlr1bVEDR4SQ49D4wnuwg3T4sMcOk4-ZenL1I-aMAMcFVADVoQnz-zqdahk6i_NLNfcKhNhz/s1600/bloguer.png" /></a></div>
<span style="font-size: x-large;"><b>N</b></span>o ens cansarem mai de la capacitat de sorprendre'ns que ens ofereixen els mitjans d'internet i aquesta eina que són els blogs.<br />
<br />
Poden ser lloc de trobada inusitada, de desconeguts que es coneixen, retrobaments, comunicacions impossibles, debats espontanis, desmemòries revingudes, descoberta de paisatges i paisanatges, emocions no contingudes, sorpreses inesperades ... <br />
<br />
<br />
<br />
Recentment revisant estadístiques del meu blog, ensopego amb un comentari datat en novembre de 2019, d'un post publicat en 2018 ( <a href="https://aixcomcell.blogspot.com/2018/10/el-mestre.html?showComment=1591030249950#c8643116304686609504"><span style="color: blue;"><i>el mestre</i></span></a>). Diu simplement i succinta: "<i>ostia el meu avi</i>". És un comentari anònim que no em dóna oportunitat a cap diàleg ni compartir emocions però m'empeny a fer una petita recerca.<span id="goog_1814645296"></span><div><br /></div><div>Com dic en el meu article, el meu mestre, de professió advocat, fou represaliat després de la guerra espanyola del 36 per haver estat oficial de l'exèrcit republicà. Després de tots aquests anys, el senyor google em permet ser més concís, i el seu fons documental em permet dir que:</div><div><br /></div><div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: left;">- En 1938, el meu mestre, amb 31 anys, procedent de milícies i amb grau de capità, fou incorporat al cos de Ingenieros i destinat al batalló de Transmisiones del Ejército de Levante.</div></blockquote></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div><div style="text-align: left;">- En acabar la guerra patí un Consell de Guerra (1939-1941) amb resultats d'una condemna de 12 anys i un dia i reclusió temporal. Posteriorment fou indultat (1941?).</div></div></blockquote><div><br /></div><div>Tindria ja 50 anys fets quan aquest mestre entrà en la meva vida d'adolescent i la va influir notòriament, així com la dels meus companys escolars. Val a dir que fou junt amb el pare i la mare, la persona que féu canviar el meu curs vital.</div><div><br /></div><div>No sé, comentarista anònim, si tornaràs a entrar en aquest blog i si llegiràs aquest post, només et diré una cosa, que tens tota la raó, el teu avi fou l'òstia.</div><div><br /></div><div><br /></div>Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-91237839730877872592020-06-03T03:09:00.004-07:002020-06-04T02:04:44.885-07:00No s'ho han cregut mai<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-2c9CaurnZhwTlPrWWZrC5V_1GvFPG9cP_D5tr5SYLQ-PnzZSJHK1n_Eph4HyE_OHKZ5SoDqrsZEB9sSL37dqF3Qt_a941JHIzuwYPlHrh6bigYYpT-QiikLCqi3fbs1iYEdcSlEuQ-5p/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="215" data-original-width="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-2c9CaurnZhwTlPrWWZrC5V_1GvFPG9cP_D5tr5SYLQ-PnzZSJHK1n_Eph4HyE_OHKZ5SoDqrsZEB9sSL37dqF3Qt_a941JHIzuwYPlHrh6bigYYpT-QiikLCqi3fbs1iYEdcSlEuQ-5p/" /></a></div><font size="6"><b>S</b></font>uposo que endevinareu que em refereixo a la decisió d'Adolfo Suárez de construir un Estat de les Autonomies, que la millor solució del país sigui el repartiment del poder de decisió a nivell territorial, que el territori hispànic es divideixi entre regions i nacionalitats històriques, totes amb categoria autonòmica i així tots contents i solucionat el problema basc i català.<div><br /></div><div>No, no s'ho han cregut mai.</div><div><br /></div><div>Així que poden, centralitzen les decisions perquè es malfien de la capacitat de les Autonomies. Potser sí que hi ha Autonomies que només es consideren a sí mateixes i funcionen com administració perifèrica i ni tant sols volen assumir responsabilitats. Ja els hi va bé. Les perjudicades són les de sempre, les històriques, aquelles que foren l'excusa per reformar el territori. I la manera: la declaració de l'estat d'Alarma quan al país apareix un problema general, doncs són incapaços i no confien en un treball coordinat, i així poder revocar i centralitzar les competències.</div><div><br /></div><div>Això de les competències segueix i va d'acord amb un pensament polític-filosòfic que sintetitzà molt bé, gairebé fa un segle, Ortega y Gasset en el seu discurs sobre l'Estatut d'Autonomia català de la segona República. L'exposo per qui no el tingui present:</div><div><br /></div><div>"... <i>i conste que autonomía significa en la terminología jurídicopolítica, la cesión de poderes; en principio no importa cuáles ni </i><i>cuántos, con tal que quede sentado de la manera más clara e inequívoca que ninguno de estos poderes es espontáneo, nacido de sí mismo, que es en suma, soberano, sino que el Estado lo otorga, y el Estado lo retrae y a él reviene..."</i></div><div><i><br /></i></div><div>No, no s'ho han cregut mai que la sobirania emana del poble.</div><div><br /></div><div>Malgrat que en la Constitució de 1978 hi consten <b>nacionalitats</b>, aquest concepte no ha estat mai desenvolupat ni aclarit què vol dir ni a quins territoris es pot aplicar i si això significa que en el regne hispànic hi conviuen diverses nacions i si als seus pobles se'ls hi pot aplicar el dret de sobirania. No hem vist debat ideològic, només defenses de postures incomunicades, com les mònades de Leibniz i la por a obrir la caixa de Pandora.</div><div><br /></div><div>No, no s'ho han cregut mai això de les nacionalitats.</div><div><br /></div><div>El PSOE es definia, en la seva fundació, com un partit federal. Durant la primera República Espanyola ja van xocar a nivell ideològic i pràctic amb els federalistes catalans (Rovira i Virgili, Valentí Almirall) que mai van trobar en el partit suport en les seves idees. Recentment un socialista català, federalista, de nom Pasqual Maragall, intentà una reforma de l'Estatut d'Autonomia, amb prudents retocs federals. Un "compañero" de partit, Alfonso Guerra, el ribotà de manera ferotge i amb sorna, esborrant aquests retocs. Un tal Rubalcaba va impulsar una Declaració a Granada (2013), simulant una proposta federal.</div><div><br /></div><div>No, el PSOE no ha cregut mai en una Espanya federal.</div><div><br /></div><div>Actualment el Gobierno de la Nación i el Govern de la Generalitat diuen que formen governs de coalició amb objectius comuns i coordinats, però cada un dels partits que participen en aquesta experiència, quan s'expliquen públicament, expressen les seves postures individuals defugint aparentment de la lleialtat deguda.</div><div><br /></div><div>No, no s'han cregut mai els governs de coalició.</div><div><br /></div>Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-45236149757725196792020-04-13T03:27:00.001-07:002020-04-13T03:27:54.508-07:00Pasqua passada per aigua.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf6s-z1KIQhCALtcA0c4p727EW8UEeMRWzS6JmMPuwWdptl43E2NZimRDf3y-NC0pshe4F3qKws5_C6EA2hNJkuyNDJqBfdC5nzp6PObA5wOuK1GW8_6qUOg9Upu8Myi2LE22wT3X4nSSH/s1600/pasqua+amb+mascaretes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="655" data-original-width="646" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf6s-z1KIQhCALtcA0c4p727EW8UEeMRWzS6JmMPuwWdptl43E2NZimRDf3y-NC0pshe4F3qKws5_C6EA2hNJkuyNDJqBfdC5nzp6PObA5wOuK1GW8_6qUOg9Upu8Myi2LE22wT3X4nSSH/s200/pasqua+amb+mascaretes.jpg" width="196" /></a></div>
<span style="font-size: x-large;"><b>I</b></span> segueix plovent. Dia gris, carrers molls i buits, sense el tràfec propi del dia, sense les mones amunt i avall i les presses de darrera hora enllestint la sortida anual per menjar el dolç pastís. La Primavera també està trista malgrat que ja tenim les orenetes omplint els nius que tenim sota teulada de casa. No volen massa quan plou ni xisclen alegrement.<br />
<br />
Aquest microscòpic conglomerat de nucleoproteïnes porta mala bava. A més d'aprofitar-se de les nostres cèl·lules per reproduir-se, provoca greu resposta dels nostres pulmons posant en perill l'organisme que l'acull. És un hoste desagraït amb el que és millor no tenir-hi tractes.<br />
<br />
Quedem-nos a casa i no fem massa cas d'aquell Sr. Sánchez que per acontentar l'Ibex-35 ens vol tornar al treball sense les proteccions adients. Hi havia una dita en temps anteriors: <i>trabaje, pero seguro. </i>Doncs això hauríem de fer. I <i>ahí lo dejo, </i>com diu aquell.<br />
<br />
Bona Pasqua a tothom.<br />
<br />
<br />
<br />Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-24228180039909100672020-02-04T09:51:00.003-08:002020-02-04T09:51:36.276-08:00La metafísica del Gloria<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju3To3gZb7_Da2nuDf4ILLMbzteCovQjqg6Dv8Zt35jGwzp483tG-rB0Dkns9CXaHw9HXWmOrMoNa_rpQ4O628Gvyi-j4-dccYdtoK8no02UEoVc44vXhL4kSllzXE7nDD2tc9pmJtA7DD/s1600/IMG-20200125-WA0008.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1599" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju3To3gZb7_Da2nuDf4ILLMbzteCovQjqg6Dv8Zt35jGwzp483tG-rB0Dkns9CXaHw9HXWmOrMoNa_rpQ4O628Gvyi-j4-dccYdtoK8no02UEoVc44vXhL4kSllzXE7nDD2tc9pmJtA7DD/s320/IMG-20200125-WA0008.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-large;">C</span>almades les aigües, queda la visió del desastre, i l'apercebiment de la mala consciència. Aprendrem la lliçó?<br />
<br />
Han estat tres dies amb les seves nits, com si Natura volgués fer dissabte del territori, escombrant i apilant deixalles acumulades en els rius des de fa anys, enviant-les a la mar, que tampoc les vol, i van a terra de ningú, les platges, que queden dessolades i cobertes de residus amb víctimes innocents, tonyines, altres peixos i alguns humans que no han pogut escapar-se de les fúries.<br />
<br />
Si fóssim una altra generació, sensible al pensament metafísic, relacionaríem aquest fenomen amb altres fenomens globals com les guerres i les migracions humanes, la fam crònica en amplis territoris del nostre món, epidèmies per virus inesperats zoonòsics, que passen als humans de formes i maneres inesperades. Hi veuríem genets de l'Apocalipsi o les set plagues d'Egipte i que el temps s'està acabant per aquesta manera de viure i Natura s'enfada, es defensa, que els avisos són certs, però nosaltres com orgullosos faraons, no volem fer-ne cas i neguem les evidències.<br />
<br />
Organitzem costoses reunions i congressos que beneficien més als organitzadors amb la seva parafernàlia mediàtica i publicitària, que no pas ajuden a l'obtenció de resultats per a la salut del planeta. Es compren i venen quotes de contaminació i fent-ne comerç pensen contribuir a evitar el desastre. Negoci...negoci...negoci.<br />
<br />
Em sap greu per com deixarem el planeta a les futures generacions. Quan érem joves pensàvem que érem capaços de canviar-ho tot, que la generació anterior era un desastre, i ara el desastre som nosaltres.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-22078374886222640492020-01-21T02:28:00.002-08:002020-01-21T02:28:59.469-08:00El Judici al Major Trapero<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW4IZZvz_F3tBu-wAKTkQK_mzrUZZ7wOqnrPewdUzQUbGLgxyf08M9IMocFAE9cSNEaM7h1yjEkbUgXVMfixtRCaWMQXc3ETCL6P8VOD_CpRs5XTNpFnAsubzKIwM3lVrOSXG8GTOENDuW/s1600/major+trapero.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW4IZZvz_F3tBu-wAKTkQK_mzrUZZ7wOqnrPewdUzQUbGLgxyf08M9IMocFAE9cSNEaM7h1yjEkbUgXVMfixtRCaWMQXc3ETCL6P8VOD_CpRs5XTNpFnAsubzKIwM3lVrOSXG8GTOENDuW/s1600/major+trapero.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">ara.cat google images</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: x-large;">N</span>o el segueixo amb el mateix interès ni manera que el judici dels polítics. Els poc moments observats de la intervenció de Fiscalia m'evoquen els interrogatoris policials, quan van posant damunt la taula circumstàncies o aspectes concrets que no demostren res, com esquer a veure si el sospitós cau en la trampa i confessa. M'adono que hi ha un relat prefabricat i sense proves sòlides que vol fer-ser creïble per iteració.<br />
<br />
La defensa del Major Trapero vol demostrar que l'acusat va mantenir, en tot moment, una postura professional i independent de la línia política, que seguia escrupolosament un model de policia democràtica amb metodologies diferents a les forces policials estatals. Els Mossos, un cos policial que vol estar al servei de la comunitat alhora que defensant la legalitat, diferent al lema "todo por la pàtria", respectuós amb els drets civils ciutadans mentre es mantinguin dins els límits de la convivència, cosa que impedeix fer càrregues policials mentre hi hagi intermediació efectiva.<br />
<br />
En el 20-S, Fiscalia manté el relat, ja vist anteriorment, que la població es revoltava contra una ordre judicial quan la realitat de la gent del carrer és que sortia a defensar les Institucions de la Generalitat i els polítics escollits democràticament, intuint una intromissió del poder central en una aplicació amagada de l'article 155, que encara no se sabia com es faria, però s'intuïa. Aquest relat es mantindrà atès que és l'acceptat en el judici de l'1-O.<br />
<br />
Suposo que Fiscalia, d'alguna manera, vol demostrar que els Mossos d'Esquadra seria el cos armat de la Generalitat disposats a la defensa violenta de la Institució, similar al 6 d'octubre de 1934, i el seu responsable principal, el Major Trapero, justificant l'acusació de rebel·lió que encara manté. No serà així però marejarà la perdiu.<br />
<br />
Tot quedarà amb una interpretació de desobediència sediciosa al poder Judicial, presó i inhabilitació, però per això caldrà seguir el programa funambulesc durant setmanes, per esperar mesos després la publicació d'una sentència ja escrita.<br />
<br />
No penso presenciar les sessions d'aquesta obra teatral, només aniré seguint allò que diu la crítica.<br />
<br />
<br />Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-62040663800064150292020-01-14T06:27:00.001-08:002020-01-14T11:08:07.673-08:00Ens entossudim a jugar als escacs<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgicz_-Di9AEoxCU8_E3jq0sqbMQmTLaHbzVvS5VSr7VrYvwhd-9kxHfSVI4VEH3bRC7CeqENKuJhBFcVjckE9Rndie6N7-Nf86RdOey7bdgd1aJ9yqjOTILrVJipdujxOg-ZTqJbtwJR4Y/s1600/l%2527instagram+de+Puigdemon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgicz_-Di9AEoxCU8_E3jq0sqbMQmTLaHbzVvS5VSr7VrYvwhd-9kxHfSVI4VEH3bRC7CeqENKuJhBFcVjckE9Rndie6N7-Nf86RdOey7bdgd1aJ9yqjOTILrVJipdujxOg-ZTqJbtwJR4Y/s1600/l%2527instagram+de+Puigdemon.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'Instagram de Puigdemont</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: x-large;">T</span>emps enllà férem un escac al rei en una situació complicada. La figura només tenia dues caselles per escapolir-se'n, l'una l'obligava a la repressió i l'altra al diàleg, va decidir i triar la primera. La nostra estratègia resultà pròpia d'un principiant, crèiem "jugada mestre" i esdevingué tràgica, doncs no vàrem preveure la resposta del veterà, un contraatac violent i escandalós.<br />
<br />
El contrincant amb pocs moviments però ben coordinats, aviat ens va fer perdre les figures que, per força quedaren fora del taulell. Sense elles ha estat necessari reorganitzar l'estratègia dels peons que, en xarxa i ben adossats componen una esplèndida barrera.<br />
<br />
Procurem col·locar els peons en les caselles blanques per defugir l'implacable control en diagonal de l'alfil negre, atès que ja no tenen alfil blanc però conserven els infatigables cavalls que ens porten de corcoll amb els seus salts i corredisses.<br />
<br />
La nova estratègia es basa en fer avançar la barrera de peons, pujant, amb la intenció de fer-ne coronar algun i aconseguir que alguna figura principal torni al taulell.<br />
<br />
Donàvem per entès que jugàvem amb les noves regles dels escacs democràtics avalades per la Federació, i que l'àrbitre estava amatent a les jugades il·legals, però no érem conscients que s'usaven normes no derogades d'èpoques passades mentre la Federació mirava cap una altra banda. Potser creia que la partida es jugava fora del seu territori d'influència o era una competició privada que no l'afectava.<br />
<br />
Encara que algú pensava en jugar al pòquer, ens entossudim a jugar als escacs malgrat no veure's cap final ni per escac i mat, taules o ofegament d'alguna de les parts. Aparentment la Federació comença a considerar que es juga en el seu territori. Ens espera una final apassionant com habitualment es diu.<br />
<br />
<br />
<br />Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-81613340406834498642020-01-06T04:20:00.000-08:002020-01-06T04:22:53.149-08:00En Pep ens ha deixat<span style="font-size: x-large;">A</span>ixí m'ha arribat un sobtat mail del grup d'amics de la Sagrera, feia pocs dies que havia rebut la seva felicitació de Nadal. Tots érem un joves plens de vida i esperances que participàvem d'un projecte comú relacionat amb el binomi educació/ oci, l'Esplai, punt de trobada de les nostres inquietuds. Després tots vàrem volar fora d'aquest niu, cercant, encetant la pròpia vida independent amb llums i ombres com qualsevol.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5V9wSnNxgFTVppl7SIIqNhO2IDyjtgTKm6O3E1ji2a_tDHL5HsF3td1dhT5cFabfSTrPlYwluxN4HneTppooh3r7ZvECsPQSRYg41meZc-owqLONC8GxdKdA3RNWN7_FxEix8RC1gvBYT/s1600/pep+sole.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="567" data-original-width="850" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5V9wSnNxgFTVppl7SIIqNhO2IDyjtgTKm6O3E1ji2a_tDHL5HsF3td1dhT5cFabfSTrPlYwluxN4HneTppooh3r7ZvECsPQSRYg41meZc-owqLONC8GxdKdA3RNWN7_FxEix8RC1gvBYT/s320/pep+sole.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">www.expresdesantandreu.cat</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Pep, eres una ànima engrescadora en aquell grup, sempre optimista, buscant solucions positives als problemes, convençudament religiós amb un cristianisme crític i social. Tampoc no exercies lideratge però les teves intervencions havien ajudat personalment a més d'un. Ben plantat, no resultaves indiferent a les noies de la teva edat, però ho tenies molt clar, la teva vocació anava pel davant i no donaves peu a les seves esperances.<br />
<br />
Foren uns anys que van marcar profundament el nostre grup d'amics que, malgrat els anys transcorreguts, sempre hem anat mantenint un cert contacte, cadascú evolucionant professional i familiarment a la nostra manera però. Espero Pep, que al llarg de la teva vida hagis acomplert les teves esperances i il·lusions, que el servei als altres no t'hagi decebut ans t'hagi donat satisfaccions i sentit transcendent<br />
<br />
No podré estar al teu funeral. Segur que la comunitat a la que vas servir t'acompanyarà de manera emotiva junt amb els familiars i amics de joventut als quals no podré veure ni compartir la pena de la teva absència. Em costa trobar les paraules justes quan em trobo en aquestes situacions i no serà per manca d'experiència condicionada per la meva vida professional, on la presència de la mort és constant i esdevé un final natural que no té aturador, per això et dedico aquest post perquè d'alguna manera quedis en la memòria.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7888848031399123121.post-59540251122291064332019-09-18T03:18:00.002-07:002019-09-18T03:18:17.228-07:00Contínuament l'art. 155 com amenaça.<span style="font-size: x-large;"><b>D</b></span>'aquesta manera no ho diu la Constitució del 1978. El TC no s'ha atrevit a sentenciar que la manera d'aplicar el 155 fos incorrecta i així s'ha consensuat l'equivalència d'aplicar l'article, amb la suspensió, substitució a la força d'un govern autònom legítimament elegit i nomenat, passant a mans directes del govern central de l'Estat, la governabilitat autonòmica. Perdoneu-me però això és la definició de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Cop_d%27estat#Origen_i_evoluci%C3%B3_del_concepte">"cop d'estat"</a>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg45nrLg_mcMN0AS8pD1Qlf40-MCq4hxzFRk2DfDE6NVSUpKugbg9-SnQW_N_5X7NPNWMSWhYjV0570hTGSHNNz1uFbZ9PoHSRv3CX2erRm3QVkxaVer8EfEnfCap-ieiM8DooPlj77FdA/s1600/ciutadans.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg45nrLg_mcMN0AS8pD1Qlf40-MCq4hxzFRk2DfDE6NVSUpKugbg9-SnQW_N_5X7NPNWMSWhYjV0570hTGSHNNz1uFbZ9PoHSRv3CX2erRm3QVkxaVer8EfEnfCap-ieiM8DooPlj77FdA/s200/ciutadans.jpg" width="200" /></a></div>
Aquests dies un grup polític al Congrés de Diputats, no para de reclamar aquesta acció al govern provisional de l'Estat, condicionant-li el seu suport a la investidura. Aquest grup també té a la punta de la seva llengua el mot colpista per definir al govern autònom català desplaçat pel 155. Sigmund Freud diria que està "projectant" el propi problema al seu "enemic", al que vol destruir, desplaçar i no confrontar democràticament projectes i ideologies. No nasqué per dialogar sinó per anorrear tot allò que sona a cultura catalana i ciutadania catalana, concepte que els treu de polleguera.<br />
<br />
La manera d'aplicar el 155 no ha permès el maneig del conflicte institucional i històric d'una manera adequada, ans el contrari, el desplaça <i>sine die </i>esperant no sé quines noves circumstàncies per afrontar-lo, o potser<i> </i>millor dit, per no afrontar-lo. Assumint que la Constitució és, en la pràctica, irreformable en els seus continguts substancials que no en els circumstancials, els governs centrals sempre argumenten: incoeu una reforma si voleu fer les coses de manera constitucional. Ai!, el peix que es menja la cua!. Tots lligats i ben lligats de peus i mans. La intel·lectualitat de tots els actuals polítics és ben pobre, no tenen pensament original i van repetint algunes anomenades idees que no són sinó eslògans sectaris i així van confrontant-se sense dialogar a veure qui té més capacitat d'influir en l'electorat, però en el fons només miren d'acontentar als veritables poders fàctics.<br />
<br />
Poders fàctics, bàsicament econòmics, que volen mantenir la Generalitat dintre el règim general per així obtenir-ne millor benefici. La qüestió econòmica ve de lluny amb el decret de Nova Planta borbònica.<br />
<br />
En l'Antic Règim austríac, en temps de Carlos II, la fiscalitat derivada de les Constitucions catalanes i hispàniques, permetia, segons diu l'historiador J.H.Elliot, que el municipi de Barcelona ingressés 80.000 lliures i la Diputació del General, 184.000, mentre que la monarquia només percebia 37.000 lliures. Així es pot entendre en part, la necessitat borbònica de suprimir les Constitucions catalanes que, a més de servir de càstig a l'oposició de la Generalitat al nou pretendent a la Corona espanyola, permetia equilibrar el crític i caòtic dèficit econòmic austriacista.<br />
<br />
La intervenció econòmica i repressió política i cultural de Catalunya derivada de l'aplicació de l'article 155, no solucionarà cap problema. Si cal dialogar, pareu l'amenaça d'una vegada, sisplau.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Joan Antonihttp://www.blogger.com/profile/15650227316138389814noreply@blogger.com4