dimarts, 6 de desembre del 2011

Homes i dones, ying i yang

La darrera setmana he tingut un intercanvi epistolar amb la meva germana petita sobre el feminisme i el masclisme. Això m'ha inspirat aquest post que ara desenvolupo. Tot es va iniciar per un text d'aquests que fan cadena. El seu contingut versava sobre la importància que per la dona té comptar amb una nissaga femenina, germanes, mares, amigues... per tenir suport en moments d'incertesa. El món masculí hi era absent. Li vaig exposar que no m'agraden els cercles tancats de gènere i que això ens feia retrobar a altres temps o amb cultures que com la islàmica, aquest fet esdevé constitutiu de la seva estructura social. Un altre factor que m'ha decidit redactar aquest escrit és un comentari de Sílvia Soler al Punt Avui d'aquest dissabte dia tres, on critica el retorn al treball de Soraya Sáez de Santamaria, la qual, a poques jornades de la seva maternitat s'ha reintegrat a la seva feina política i diu que amb aquesta actitud, ha actuat com un home.

La dificultat és saber què s'entén per valors masculins o femenins. La meva germana em dona uns exemples: em diu que les dones són més comunitàries, solidàries, creadores de xarxes socials i participatives. Sincerament no veig que aquestes qualitats siguin exclusives del gènere femení. Altres aportacions parlen que la intel·ligència emocional de les dones les hi dóna una qualitat diferent en les relacions de poder. Segons aquests principis quan la dona és dirigent d'empreses, partits o d'estructures de l'administració es creen unes dinàmiques més humanes entre patronal i social. Quan això no succeeix, com molt freqüentment passa, en la pràctica diària, es diu que la dona ha adoptat un rol masculí.

Jo penso que el poder en qualsevol variant, té una dialèctica pròpia i la persona que està en aquestes funcions  provingui bé del gènere masculí o bé del femení, adopta una dinàmica semblant. La intel·ligència emocional, com qualsevol altra estructura biològica, ofereix canvis adaptatius i evolutius que convergeixen en conductes semblants en situacions semblants, independentment del gènere, (la funció crea l'òrgan).

La meva generació ha conegut i ha viscut la segregació per sexes a l'escola, al temple, als grups d'amics, als jocs. L'educació mixta i la participació conjunta ens semblava una fita importat per assolir. Ma germana i jo tenim l'estrany privilegi d'haver aconseguit realitzar, per primera vegada en la nostra parròquia, una sortida excursionista mixta en un grup de nens i nenes dels que n'érem catequistes.

L'esperança que l'escola mixta serviria per llimar i anul·lar diferències de gènere per assolir la igualtat d'oportunitats, no ha reeixit del tot. Potser no s'ha treballat prou bé la cooperació inter genèrica o mai podrà ésser al cent per cent.

La grafia del ying i yang ens pot il·lustrar en la interpretació de les diferències genèriques: les qualitats contràries conviuen separades però lligades i de totes maneres el conjunt ying té un element yang dintre seu i viceversa. Desconeixem en quina direcció evolucionaran els gèneres però no crec que ho facin cap a l'hermafroditisme biològic o psicològic. No ho ha fet cap espècie biològica superior en els milions d'anys d'evolució de la vida en la Terra.

Moriré perseverant en la defensa de les relacions mixtes entre gèneres. Evitaré associar-me en cap entitat que segregui els seus membres pel seu gènere. Segurament caldran actituds de discriminació positiva tan dintre el ying com dintre el yang par assolir el major grau de justícia.

5 comentaris:

  1. La germana de la qual parles, és l'altra que tenim en comú. Aclareixo aquest punt, per què els que et llegeixen i em coneixen no es pensin que sóc jo la que tinc aquestes idees que no comparteixo de la mateixa manera, malgrat hàgim estat educades sota el mateix sostre. Portar la contrària és el seu joc habitual, l'hi agrada provocar.

    ResponElimina
  2. Amb tot, no he comentat el teu apunt. Crec que és del tot encertat. No m'ha agradat mai la descriminació de sexes, ans al contrari, sempre trobo a faltar homes en les activitats culturals. On s'amaguen?

    ResponElimina
  3. D'alguna manera també hi estàs d'acord amb la opinió de la nostra germana comuna quan diu que les dones sou més comunitàries i més visibles en les activitats culturals que no comportin en sí "lideratge pel poder". Potser és aquest el tema, el rol del poder dintre la comunitat.

    ResponElimina
  4. hola,
    sóc la germana en discòrdia!
    estic preparant el text per argumentar la meva posició. No és per portar la contrària ni provocar només és que no tinc el pensament alineat.

    ResponElimina
  5. Tot i el risc de rebre algun mastegot (literari, ben entés) si em fico en aquesta diatriba entre germans/anes, potser estic una mica d'acord amb tots tres, i esteu dient coses molt semblants, o sigui que no hi veig massa "la contrària" que s'esmenta. Ans al contrari, algunes faltes d'ortografia, nois, (no me'n se estar, és una deformació professional); en aquest cas, l'escola si que ha estat igualitària per a tots tres, segur que el castellà l'escriviu molt millor...

    ResponElimina