diumenge, 26 de setembre del 2010

Oh estimat brau!

- Oh magnífica bestia, en la que els antics egipcis hi veieren la encarnació d'Apis i Min. Es déus et robaren la imatge. A tu et sacrificaven ofrenes. De tu esperaven favors divins. Tot això passava el l'altra punta de la Mediterrània fa milers d'anys, quan la terra on ara visc la poblaven pobles bàrbars.
- Oh formós animal, la teva fama travessà la mar. A Creta una reina s'enamorà de tu i de tu quedà en cinta. Va infantar el monstre Minotaure que fou reclòs en un enredat laberint perquè no espantés als humans. Tan terrible era la criatura, que anualment demanava joves víctimes humanes provinents de tot l'àmbit hel·lènic, amb les quals alimentar-se. Fou el valent Teseu fill d'Egeu rei d'Atenes, qui acabà amb l'antinatural engendrament, ajudat per Ariadna que li facilità el famós fil i una espasa màgica.
Però en la memòria col·lectiva dels humans quedà el fet i per la nostra inculta cultura s'organitzaren festes on tu esdevingueres la víctima del sacrifici, perquè representaves l'esperit de Minos el déu i eres el seu animal tòtem.
- Oh fabulosa criatura, el teu mite seguí conquerint la mediterrània, també aquí a Iberia et donarem culte. Menorca és curulla de restes arqueològiques que ho recorden. En aquesta illa es transmet una llegenda on es mostra la teva noble generositat: quan el món pagà finia i donava pas a una nova religiositat, tu vas voler-te retirar de la divina vida, no sense abans facilitar el camí a les noves creences. Tu vas indicar l'indret on podria trobar-se la imatge d'una marededéu i li vas regalar el teu nom: la Verge de Toro. No vas demanar res a canvi, potser ho dic malament, vas demanar que et deixessin viure en pau i no ho vares aconseguir, seguim essent bàrbars i et sacrifiquem a la plaça.
- Oh dissortada criatura, una iniciativa del meu poble va voler acabar amb el mil·lenari sofriment i sagnant costum. Monumentals cridòries a favor i en contra de la iniciativa es produïren. Gràcies a tu, la consciència individual entrà al Parlament i s'oblidaren per un moment les obediències degudes. A mitges en vas sortir indultada.
- Oh magnífica criatura, jo només el voldria veure al camp o a la devesa, pasturant tranquil·lament, jugant i perseguint les vaques, que sé és una activitat que t'agrada força, amb la teva testa ben alta i orgullosament coronada amb els afilats trofeus amb que la natura t'ha dotat, acompanyat de la teva nissaga de vedells. No et vull veure defensat la teva vida i el teu honor en el circ, rodejat de "civilitzats i cultes" humans disfressats amb vestits de lluentons, ni tampoc a la plaça pública embolat, lligat, espantat, defensant la teva dignitat, envoltat d'embogits i cafres representants de la meva espècie que et nafren, colpegen, empenten sense motiu, només per pura diversió.
- Oh estimat brau, perdona'ns no sabem el què ens fem, seguim essent éssers primitius. Però et dic que vindrà un dia, no massa llunyà, en que s'acompliran els teus i els meus somnis.

diumenge, 19 de setembre del 2010

La influència cristiana a Europa

Ha dit Benet XVI a la Gran Bretanya: "el cristianisme és marginat de la societat". Ja no recorda el Papa la paràbola dels dos fills?. Quí compleix la voluntat del pare?, el publicà que es passa la vida resant al temple o el servidor públic que intenta mantenir la societat del benestar garantint els ajuts o les pensions, restant a qui té més per donar a qui té menys?, procurant que a ningú no li falti atenció a la seva salut encara que no tingui recursos. Que rebi una instrucció mínima suficient per incorporar-se al món productiu....

Jo no tinc cap dubte que en l'evolució dels serveis socials en la societat occidental, el desenvolupament de la igualtat, llibertat i fraternitat, així com el sentit social de justícia, hi té molt a veure el pensament cristià sedimentat al llarg dels segles, això sí, fet laic o "aggiornat". No veig la evolució d'aquestes serveis ni idees, en la consciència col·lectiva de societats de base no cristiana.

L'enyorança del senyor Ratzinger la veig en el menor paper que l'Església de Roma va tenint en els afers polítics des del final de la Primera Guerra Mundial, quan definitivament acabà l'estructura de l'Antic Règim amb la desaparició de l'Imperi Austro-Húngar, potser la darrera relíquia del Sacre Imperi Romà instaurat per la mateixa Església amb Carlemany els anys 800 de la nostra era, per significar al monarca defensor de la ortodòxia religiosa en l'Europa sorgida de la crisi i caiguda de l'Imperi Romà.

No crec que en aquests moments l'església que representa, pugui donar massa lliçons d'ètica a la comunitat internacional des d'una perspectiva històrica i també actual. La humilitat i renúncia a les postures aristocràtiques que representa, la democratització de la institució, la igualtat de la dona en la jerarquia i altres consideracions, potser serien camins de reconciliació amb una societat de la qual se sent marginada.

dissabte, 4 de setembre del 2010

El negoci d'en Pere i les cabres

Llegeixo al diari AVUI i com gran notícia ecològica, la regeneració de l'aqüífer del Llobregat i en conseqüència la reducció de la salinitat de les aigües del delta del riu. L'efecte s'aconsegueix amb la injecció de 15.000 metres cúbics diaris d'aigua procedent de la depuradora del Prat, en uns pous del mateix aqüífer. El cost de tot això ha estat de 23 milions d'euros, en bona part procedents de Fons de Cohesió europeus. El perquè es produeix l'esgotament de l'aqüífer i salinització del delta, és l'ús del mateix per l'abastament urbà que es quantifica en 55 hectòmetres cúbics a l'any.

El reportatge no diu res del diferencial benefici- aprofitament - despesa de tot aquest procés ni si aquesta activitat és sostenible medi ambientalment. Des d'un esperit ecologista, explotar sistemàticament un recurs natural per després construir un sistema industrial per a reconstituir-lo em sembla d'entrada, contradictori i molt prop del negoci d'en Pere i les cabres, però no dubto que en tot això hi ha algun beneficiari. Quí és?. Algú pensa de bona fe, que es podrà sostenir a llarg termini quan es tanqui l'ajut dels Fons europeus? És aquesta la solució trobada a la salinització del delta provocada per l'explotació de les aigües?

La Història jutjarà, si Gea no és morta abans.