divendres, 26 de setembre del 2014

Nalu (2). No és el llac Ness.

Al sortir, el cel llu un vestit gris. No és de plom sinó lleuger, amb aquell to just que evita el pas del raigs d'aquest sol que s'endevina somrient allà al darrera per la finestra d'alguna petita clariana. Com cada matí, amb el meu pelut company, travessem el parc, ell corrents i ensumant tot allò nou o vell que troba pel seu camí, jo caminant capficat en les meves cabòries.

L'ambient és serè no modificat per cap incòmode moviment d'aire. Ni fred ni calor. Passejada tranquil·la en la que res no anuncia la sorpresa del dia. Quan arribem al llac del Convent, aquest se'ns presenta llis com un espill reflectint la grisor celeste i també els arbres, plantes aquàtiques i el propi convent amb detall fotogràfic.

La llisor de les aigües només és trencada pels cercles que deixen l'activitat dels seus habitants, els peixos, que en aquesta hora neden en superfície en grups o individualment. Algun salt ens sorprèn a mi i al gos per la seva espectacularitat.

Me n'havien parlat uns dies abans per això aquell dia observava amb més atenció que altres la superfície líquida. Pensava que potser era una llegenda doncs fins aquell moment ningú no me n'havia parlat i això que portem setmanes transitant pel mateix lloc i gaudint del quotidià panorama. I sobtadament la veig, fent bo allò que diuen que per veure cal observar i per sentir cal escoltar. Sí, allí hi era. Allò que semblava un petit tronc flotant era el seu cap que sortia a respirar, mirant en una direcció o altra. Transparentant dins l'aigua la seva closca. Uns segons més i s'endinsa nedant i desapareixent. Certament és una tortuga. No és d'aquelles verdes de Florida, sinó una pròpia del país. No sé si és l'únic exemplar o n'hi ha d'altres. Més tard algú em comentarà que potser són dues i així me n'adono que altres persones ja ho saben, i jo tan ignorant.

No, no és la criatura del llac Ness, no és cap secret ni cap misteri però és difícil de veure-la si no la busques. Senzillament és la biodiversitat i un agafa consciència de com passejant amb en Nalu ens anem enriquint.


dimecres, 17 de setembre del 2014

Heu pensat en l'exili?

Sense oblidar el significat que sigui el Ministeri d'Assumptes Exteriors qui porti amb més passió el tema de Catalunya i el dret a decidir dels seus ciutadans, amb insinuacions molt clares de suspensió de l'Autonomia catalana i després d'haver-nos enviat a l'espai sideral i a l'illa de Robinson, ha pensat l'executiu de la Generalitat a organitzar un govern de coalició i resistència a l'exili, com a pla B?

Què representaria això davant els ulls d'Europa?

L'única legitimitat de tenir una Constitució en format territorial autonòmic, fou la presència dels governs legítims de Catalunya i Euskadi a l'exili i llur exigència de recuperació i seguir vius en la nova etapa. Si es suspèn l'Autonomia Catalana, quina raó quedaria per mantenir l'Estat Autonòmic? És potser això allò que busca el PP?

Senyors de l'executiu català i representants dels principals partits que doneu suport al dret a decidir, i abans que us retirin el passaport, estaríeu disposats a a establir un govern i un parlament català a l'exili?. D'aquesta manera nosaltres, el poble de Catalunya, podrem seguir sortint al carrer demanant com al anys setanta, llibertat, amnistia i estatut d'Autonomia. Us imagineu el flash-back que això suposaria?. Tornar a la Transició i tornar a negociar la Constitució.

Ah, un darrer suggeriment, que no sigui Andorra el país triat per l'exili.