El sistema financer internacional, provocador de la crisi, ha actuat amb intel·ligència: ha aconseguit que els Estats, prèviament molt endeutats, gastin part de les seves reserves per sostenir i re-capitalitzar la Banca i al mateix temps exigeix a aquests Estats empobrits vendre's (privatitzar) les seves empreses o serveis públics al esdevenir insostenibles per l'erari públic en la dinàmica actual. Després la Banca farà d'intermediària per emetre Deute públic que es cobrirà amb els pocs estalvis d'una població hipotecada. I també, perquè no? finançar les empreses que compraran dits serveis públics.
Potser aquest malson és fruit del meu cervell paranoic, però no em puc treure del cap les paraules del poeta: "és quan dormo que hi veig clar"