Els pous de l'Urgell

Sense el seu canal, l'Urgell era una terra tant aspre com sa germana la Segarra. Els seus habitants eren freturosos de la gasiva aigua i per assedegar-se, exploraven el subsòl. Qui en trobava construïa un pou o bé recollia l'aigua de la pluja mitjançant la taulada de casa seva, que acumulava en una cisterna de pedra.

Quan vaig comprar la casa on ara visc, la seva propietària va dir-me que al jardí hi havia un pou antic de la família, i que només estava tapat però no colgat. De paraula m'indicà el lloc aproximat on restava. La casa, construïda totalment nova, amb l'espai de l'antic jardí no edificat, està situada a l'antic carrer dels jueus de la vila tocant fora-mur. En aquest indret es dibuixaven els límits de la població. Encara ara del carrer de darrera casa, els autèntics habitants del poble en diuen "carrer foramur" encara que el nom oficial sigui "Ramón y Cajal". Segons m'informa el meu veí del davant, gairebé totes les cases antigues d'aquest carrer conserven pous. Convé dir que ell també en té un.

Enguany, una depressió apareguda en el terra del jardí, m'indicà que alguna cosa estranya estava passant i abans que no prenguéssim mal, vaig decidir que potser havia arribat l'hora de fer-ne la descoberta.

Desvetllat del seu son centenari, el pou s'ha despertat i ens ha obert el seu únic ull que ens mostra la seva estructura de pedra original (el meu veí m'ha dit que aquests pous foren construïts abans de les obres del Canal d'Urgell, i un cop arribada l'aigua, foren oblidats com donants del desitjat líquid). Segles XVIII- XIX? 

Per donar-li una mica de dignitat, i sense modificar el seu interior original, li hem fet construir al damunt, també de pedra, un típic pou, amb la galleda, corda i corriola.