Artur Mas: el Moisès català?: "Let my people go"

En vol ser?. Segurament no en serà, el veig massa adaptable a la situació i a la pressió popular. No sap dir NO  però tampoc un clar SÍ. No pronunciarà mai el mot independència perquè és conscient de tenir moltes dependències, si més no, representa una determinada classe social que no té una composició uniforme, de qui ha rebut el vot, a més de representar institucionalment tot el poble català.

No hi ha cap nació al món amb Estat o sense que no tingui dependències estructurals, econòmiques, culturals, logístiques, interessos personals de la classe dirigent... M'agradaria enumerar-ne alguna.

- No està demostrat que tots els ciutadans de la Catalunya somiïn amb la independència. Cal consultar a la comunitat. Un referèndum sembla que sigui la millor opció en aquests casos.

- La dependència econòmica respecte la U.E. és un fet i no està demostrat que la influència directa de la senyora Merckel i els seus comissaris pugui ser millor que la del senyor Rajoy.

- La Unió Europea no havia previst aquest afer i no té una legislació concreta per a dur a terme el procediment i no hi ha una clara acceptació internacional.

- Molts empresaris catalans miren amb cautela la declaració d'independència atesos els seus negocis arreu de la pell de brau.

- No està gens clar que el mercat global doni suport a la idea de divisió de l'estat espanyol. Cal valorar acuradament la seva reacció veient la seva importància. Catalunya sempre ha estat un tema internacional al llarg de la història i cal harmonitzar molts interessos.

- La ideologia lliberal que representa el senyor Mas no és la millor garantia per mantenir l'estat del benestar: ja ho hem vist amb les maniobres per privatitzar els serveis sanitaris i a quins interessos respon.

- Molts ciutadans de Catalunya tenen arrels emocionals i familiars amb altres regions i nacionalitats d'Espanya i crec que no optarien per un adéu.

- No som Txecoslovàquia i no podem esperar una reacció de vellut dels nostres veïns. El nacionalisme espanyol té molta càrrega èpica i mítica i molt poc donat al pacte.

- No tenim plantada encara la llavor d'una banca nacional.

Podem descobrir-ne moltes altres dependències i condicionants sense massa esforç, però per ara ja n'hi ha prou. No tots estem convençuts que aquest sigui el camí, però...

 Com el poble semític, un cop iniciat el camí ens quedarà un llarg trajecte pel desert, caldrà dotar-nos de noves lleis i nous capitans, lluitar dialècticament amb nous pobles, convèncer-los que som gent de pau i convivència, col·laboradors i fiables. I potser com Moisès, molts no arribarem a veure la situació promesa.