dilluns, 10 de setembre de 2012

El "mal d'ull"

Arreu en veies i te'n oferien, en forma de polsera, penjoll, arracades i altres maneres de joies. S'hi destacava de lluny, el seu color blau. Quan t'ho miraves de més aprop hi captaves la figura d'un ull. "Contra el mal d'ull" deien els venedors. Després el guia ens ho va explicar.

Sí, m'estic referint a un recent viatge a la moderna Turquia. No per ser moderna oblida els antics costums i tradicions. Notable terra aquesta d'Anatòlia, bressol de civilitzacions i intercanvis culturals, creadora de mites que han arrelat en tradicions religioses que ara no dominen en la seva societat.

Allò que crida l'atenció és l'ús que actualment fan d'aquest amulet en les seves cerimònies tradicionals. Sembla ser, segons narració del nostre guia, que aquest objecte és regalat al nen/a en l'acte d'imposició del seu nom per evitar així, que aprofitant l'ocasió, algú mal intencionat li provoqui "mal d'ull".

Perquè en aquest moment? Què és el mal d'ull?

Immediatament em va venir a la memòria el record de velles lectures de joventut. Sigmund Freud i la psicoanàlisi formaven part dels meus interessos lectors d'aquelles èpoques. Potser per ser un autor mal vist pel franquisme, potser per les seves tesis "anticulturals": "El malestar de la cultura", "La interpretación de los sueños", "Tothem y tabú", em feien una atracció especial.

En aquesta darrera obra, Freud explicava la importància que tenia el nom en les civilitzacions animistes: la identificació del nom amb l'ànima de les persones. Així, era costum en les persones usar un àlies o sobrenom per a ús habitual social ocultant el verdader, que guardaven exquisidament i que desvetllaven només en situacions molt especials. Creien en la possibilitat que algú, en determinades circumstàncies, si pronunciava el seu nom verdader, els hi podia robar i apropiar-se de l'ànima, exercint sobre ella qualsevol domini i provocant tots els mals possibles (mal d'ull i altres perjudicis o encanteris). L'ús d'amulets anul·laven aquests poders.

És ben significatiu doncs aquest costum en Anatòlia d'associar l'ús de l'amulet contra el mal d'ull amb la cerimònia d'imposició del nom de la persona.

Existeix també una tradició cristiana que relaciona la boca amb l'ànima. Així es diu que quan una persona esternuda, li surt l'ànima per la boca i el diable, que sempre està a punt, pot fer-se-la seva, per això cal pronunciar la paraula "Jesús", que com bon amulet, evita el fet. Ara seguim aquest costum social  sense saber-ne l'origen. Moltes religions i tradicions culturals porten dintre seu habituds de civilitzacions arcaiques, cosa que enriqueix el patrimoni de la humanitat i ens fa tenir arrels comunes.

Bon estiu.


1 comentari:

  1. Certament interessant Joan Antoni. Per cert, vols dir que som gaires els que encara diem Jesús! davant un esternut?

    ResponElimina