Aquests dies ha estat reconeguda Palestina com un nou estat. La majoria de països del món així ho han confirmat. Sembla que ho han fet per donar suport a la solució dels dos Estats i d'aquesta manera donar sortida a aquest conflicte centenari. Em pregunto si servirà d'alguna cosa a la pràctica, s'arriba tard o complicarà més la solució.
La declaració no va acompanyada de la definició d'aquest Estat ni del reconeixement dels seus límits territorials, segueix essent una utopia en el sentit que no contempla un lloc concret, un territori prefixat.
Fixem-nos que l'autoritat palestina actual no té cap estructura d'Estat, no té cap agència tributària, no té cap entitat financera, els pocs serveis socials que pugui tenir estan subvencionats des de l'estranger. El seu PIB està compost en el seu 30% per aquesta ajuda forana. No té moneda pròpia ni pot imprimir diner, les seves relacions bancàries només es fan mitjançant bancs d'Israel i aquests posen moltes dificultats per acceptar transferències bancàries dels palestins en aplicació de lleis antiterroristes. No controla l'ordre públic dintre el seu teòric territori. No té capacitat de desnonar les colònies que il·legalment va construint Israel en Cisjordània i altres zones de territori palestí.
Canviarà alguna cosa de tot això amb el reconeixement de l'ONU?
Tenim aquella sentència que el sociòleg Max Webber esposà a cavall entre el segle XIX i XX i que moviments de dretes i esquerres, Estats democràtics i dictadures hi estan d'acord, tanmateix Israel. Em refereixo al concepte que "només l'Estat té el monopoli legítim de l'ús de la violència dintre el seu territori per conservar el millor funcionament de la seva societat", i per exercir aquest dret cal estar preparat i capacitat.
En alguns moments de la història d'aquests darrers cent anys hi havia exèrcit palestí o moviment guerriller capaç d'enfrontament amb les forces d'Israel. Ara no el veiem pas. Només Hamàs ha gosat oposar-se violentament al colonitzador i no ha dubtat en usar tècniques terroristes, la qual cosa ha commocionat a la societat internacional i impedirà el reconeixement d'aquest moviment polític com a part implicada representativa del poble palestí en les negociacions futures si aquestes poden iniciar-se. Se suposa que aquesta força quedarà exclosa i només podrà acceptar-se als hereus d'Al-Fatah (legitimats per l'ús de la violència?). Podrà ara, l'Autoritat Palestina, rebre ajut bèl·lic d'Estats amics de manera legítima?.
Em surten moltes preguntes i totes elles compliquen més la solució pacífica del conflicte. Arriba tard i malament el reconeixement d'aquest nou Estat, d'un poble que no ha estat capaç d'assentar unes bases fundacionals en cent anys?.
Només una aturada de les accions militars podria posar les condicions mínimes per iniciar una negociació i per això necessito posar-hi molta imaginació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada