dimecres, 28 d’octubre del 2009

Esperit de contradicció


Això m'ho deia la mare i no puc deixar de reconèixer que és una constant en la meva biografia. Ho veig ara concretament en un parell de qüestions d'actualitat: la rehabilitació del president Companys que es va repetint en cada aniversari del seu afusellament i l'extensió dels "referèndums" locals per l'autodeterminació.

En la primera, sembla que tothom està d'acord en la intenció de rehabilitar la imatge pública i personal del darrer president de la Generalitat republicana patrocinant la nul·litat del seu judici dintre la dinàmica de la recuperació de la Memòria històrica. Precisament la manera com esdevingué la seva mort en un judici polític d'un tribunal militar feixista, al meu entendre, el dignificà de sobradament. És una impressió bastant generalitzada que això el reconcilià amb el seu poble després d'una vida política no exempta d'errors.

Recuperar la memòria no significa alterar la Història. Jo no vull un futur orwellià 1984 pel meu país, vull un estudi real del passat proper i de tots els passats. Cal ajudar als investigadors de la Història, a les Universitats, Fundacions i particulars amb subvencions econòmiques o ajuts diversos obrint-lis arxius de tota mena o fent estudis arqueològics, per la seva I+D, però sempre amb llibertat i sense directives polítiques. Les diverses opcions ens ajudaran a tenir-ne una visió més ajustada a la realitat i no condicionades per cap ideologia.

Respectar el passat tal com s'esdevingué amb tota la cruesa d'encerts i errors, saber que la interpretació de la història requereix múltiples punts de vista, pot ajudar-nos a no repetir situacions dramàtiques.

En la segona, després del cop d'efecte d'Arenys de Munt, sóc dels que creuen que la repetició arreu del país, no tindrà un efecte multiplicador sinó de dilució. Els "jo també" no tindran l'impacte de l'original i esdevindran anècdota local. Altres raons:
- Aquests "referèndums" no tenen cap efecte legal com és ben sabut i només hi participen els favorables al sí.
- Per la mateixa raó anterior tampoc no tenen significació estadística i no es poden extreure conclusions.
- Possiblement ni tan sols tindran repercussió mediàtica més enllà dels límits locals.
- Temo que pugui fer nàixer entre els joves cert sentiment xenofòbic contra l'immigrant, atès que s'hi barregen ànsies d'independència política però també reivindicacions de catalanisme.
- No canviarà la dinàmica multicultural i global de la nostra societat. La tasca d'acollida de les noves cultures, la simbiosi o síntesi històric-cultural no deixarà de ser una tasca feixuga per conservar un mínim d'identitat catalana.
Esperit de contradicció?. Sí, tanmateix.

3 comentaris:

  1. Aquest esperit puc constatar que és cert.
    Estic gairebé d'acord amb tot, però no veig massa clar que els joves puguin tenir aquest sentiment xenofòbic. Més aviat poden ser els immigrants que ja tenen arrels en el nostre país, i que els fan nosa als que han arribat recentment, sense pensar que ells van venir també anys enrera de la mateixa manera.

    ResponElimina
  2. Allò que dic dels joves és únicament una intuïció. Veig adolescents amb estelades i cridant per la independència afegint-se a la "moda", però amb poca consciència política i contra allò que no sigui català.

    ResponElimina
  3. Aquests dies estic anant a les reunions per al referendum i no té res a veure amb el que tu estas dient, allà es debat sobre el dret a decidir independentment del que surti si o no, i es contempla el vot dels emigants com a moment simbolic de la apreciació del seu vot, només per estar inscrits al cens del poble, és un exercici de participació ciutadana per a tothom, és un procés reflexiu en el que hi participen molts joves i de totes les edats, on comparteixen maneres d'organitzar-se civilment, jo ho veig molt positiu.

    ResponElimina