dilluns, 30 de novembre de 2009

El 13-D. llavor del canvi?

Convé reconèixer que la consulta popular pel dret a decidir ha sobrepassat amb escreix l’àmbit local. Rectifico les meves apreciacions exposades en un post anterior i cal dir que no es tracta d’un “jo també” com suggeria, sinó d’un moviment ben coordinat a nivell del Principat i amb incidència a Europa com mostra l’interès de les institucions europees en aquest procés. Ja no es tracta de independència sí o no, o repetir l’experiència d'Arenys de Munt, estem parlant d’un altre procés, la llavor del qual, no sabem encara quina classe d’arbre donarà.

La societat civil catalana ha mostrat una vegada més la seva vitalitat, no sempre ben valorada per les pròpies institucions polítiques com deia en l'anterior post al parlar del fet que el 75% de les iniciatives legislatives populars han estat rebutjades abans de ser discutides pel Parlament.


Us imagineu la quantitat de temps, i hores dels voluntaris que han anat recollint signatures arreu del país per tirar endavant aquestes iniciatives, amb resultats descoratjadors?. Pel què veiem, l’encaix no és únicament amb les institucions estatals sinó també del poble amb les pròpies institucions, amb els nostres líders, els nostres polítics.


Personalment no crec que la independència política corregeixi el model de desenvolupament econòmic, els cicles de crisis periòdiques del sistema, l’efecte perniciós sobre la natura ni la salud de les persones, ni els desequilibris territorials, però tinc fe en la vitalitat de les nostres comunitats, capaces de moure’s, de no defallir, de “tornar a lluitar” en moments de cruel incertesa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada