El leit-motive del meu post anterior davant l'impuls que agafa el nacionalisme a casa nostra, era mostrar la relació que històricament existeix entre la crisi de l'Antic Règim a les darreries del segle XVIII i l'explosió dels moviments nacionalistes que s'intensificaríen durant tot el segle XIX amb l'ajuda del Romanticisme. Alhora volia mostrar que en la península ibèrica, la ruptura amb la ideologia de l'Antic Règim no s'ha dut a terme totalment, històricament parlant, amb el corresponent concepte de nació global espanyola, possiblement perquè coexistien altres concepcions culturals-nacionals prou fortes (catalanes, basques, galaiques), i per tant la primera s'imposaria per la força de les armes i de la pressió ideològica, i no per evolució natural, sobre les altres.
També volia destacar que la superació del procés iniciat al segle XVIII es fa mitjançant la institució de les Repúbliques tot i que aquestes pateixen de les virtuts o vicis de les antigues monarquies: així les diferents Repúbliques franceses han mantingut el centralisme de l'administració borbònica i les repúbliques sorgides de la crisi del Sacre Imperi Germànic o de l'Imperi Austro-húngar (1914-18), ambdós d'administració Habsburg, han mantingut l'estil federal propi d'aquestes monarquies. La coexistència de Monarquies Constitucionals prou modernes, ens indica que la humanitat encara té molt camí a recórrer per superar els interessos aristocràtics de certes nissagues familiars.
En el meu anterior post insinuava que segurament sense una ruptura d'estil republicà, seria molt difícil que la nació catalana pugui trobar el seu camí en el camp internacional i esdevenir nació entre nacions. L'amic Xiruquero en el seu amable comentari diu que no veu cap diferència pràctica entre una República i una Monarquia Constitucional per poder esdevenir estat plurinacional. Puc estar-hi d'acord atès que no hi ha res impossible ni descartable històricament parlant i estariem davant una polèmica ideològica d'estil kantià sobre la raó pura i la raó pràctica.
El recent i magnífic reportatge de TV3 sobre Monarquia i República, obre els camins, fins ara tabú, de diàleg sobre aquest tema en el nostre país.
Sempre hem de confiar que tots els camins ens portin a Roma.
dissabte, 18 de febrer del 2012
diumenge, 12 de febrer del 2012
Alors le citoyen !! (avui anniversari de la primera República Espanyola)
 |
| Baixada de Google Anniversari 1a República espanyola |
Des del punt de vista polític els moviments nacionalistes són de recent aparició històrica. Naix amb la crisi de l'Antic Règim i la Revolució francesa, moment en el qual els historiadors consideren que s'inicia la història Contemporània. Fins aleshores el mot nació feia esment a col·lectius ètnics i culturals. Políticament existien els regnes i el imperis regits per tres poders fonamentals: l'aristocràcia nobiliària, la militar i l'eclesial. Les persones eren súbdits d'aquest tres poders.
Confesso el llenguatge telegràfic del paràgraf anterior atès que només volia pautar unes coordenades històriques i no entretenir-m'hi massa. Els fets esmentats suposaren un canvi en la identificació de les persones amb el seu poble, passaren de ser súbdits d'un regne a ciutadans d'una nació (citoyen): desapareixia el Regne de França i surgia la Nació francesa (La France), que es dotava d'un règim republicà canviant els tres poders fonamentals pels tres poders democràtics: l'executiu, el legislatiu i el judicial, separats i independents. L'evolució posterior no fou camí de roses: revoltes, període imperial napoleònic, reinstauració monàrquica i segones, terceres... fins a cinquena Repúbliques franceses, però el canvi cap a la Nació ja estava fet.
En la nostra península ibèrica aquests canvis i evolucions no s'han produït, continuem essent súbdits d'un Regne i no s'han produït processos d'identificació nacional, no s'ha desenvolupat una generalització d'una nacionalitat espanyola, sensu estricto, des del punt de vista del rigor històric.
Quan els pobles que viuen en la península s'han independitzat del poder reial i han volgut organitzar-se en república, la primera cosa que s'han trobat és amb la varietat nacional. El sentiment èpic-ètnic espanyol no era (ni és ara) general en tot el territori. Difícil fundar una Nació. La primera República del 1873, va intentar establir una constitució Federal per satisfer aquesta realitat plurinacional. No va haver-hi entesa i abans d'un any, la restauració monàrquica borbònica posava fí a un somni. La segona República del 1934, intentà solventar el tema plurinacional oferint estatuts d'autonomia a les nacionalitats històriques mentre s'acceptés una difusa nacionalitat espanyola, mai prou ben definida.
La situació actual és ben coneguda. En l'actual Regne d'Espanya s'obliga a una nacionalitat espanyola (mai definida ni sentida per tots els súbdits) i a una "regionalització" de les altres consciències nacionals. El conflicte no resolt segueix essent servit.
Alors le citoyen !!. El president Terradelles ens evocava: ciutadans de Catalunya !!!
Podrem ser realment ciutadans sense una tercera República?
dissabte, 4 de febrer del 2012
Votar sense saber allò que es vota
Com a "gol" contra l'Estat centralista s'ha valorat una darrera votació al Parlament europeu quan una disposició de bones pràctiques de gestió del diner públic incloïa que "el federalisme fiscal implica més eficiència econòmica" (El Punt Avui, divendres 3/02/12). Es considera i s'interpreta com una badada dels parlamentaris del PP i PSOE a l'Europa.
Més enllà de si és una badada, o simplement que en el context internacional s'adopten actituds diferents que en el context estatal, en disposicions que no obliguen en res als Estats, i en canvi queda "democràtic", la cosa que em porta a escriure aquest post, és la reflexió sobre la disciplina de vot dels parlamentaris.
No és la primera vegada ni serà la darrera, que la votació manada pel portaveu del grup és contrària a la ideologia de dit grup. A vegades per pactes contra natura i altres per desconcerts puntuals en el moment de la votació. Em dona la impressió , i crec que encertada, que molts parlamentaris ni es llegeixen ni estan al cas d'allò que voten, només segueixen la disciplina de vot.
Si és així, les preguntes que em faig són: perquè tants parlamentaris?, no passaríem amb menys?
Ací a l'Espanya, els parlamentaris no representen al territori encara que hagin estat elegits pel territori, representen al Partit i treballen pel Partit en el territori i en els òrgans polítics.
En aquests moments de crisi econòmica, reclamo una ERE dirigida a tots els òrgans de representació política, local, territorial, regional, estatal i comunitari (U.E), fent bo el lema de Mas-Colell: "fer més amb menys", i els diners estalviats aplicar-los a les entitats públiques de crèdit per finançar tantes iniciatives empresarials que ho estan esperant per sortir de la crisi.
 |
| Disciplina de vot (dibuix propi) |
No és la primera vegada ni serà la darrera, que la votació manada pel portaveu del grup és contrària a la ideologia de dit grup. A vegades per pactes contra natura i altres per desconcerts puntuals en el moment de la votació. Em dona la impressió , i crec que encertada, que molts parlamentaris ni es llegeixen ni estan al cas d'allò que voten, només segueixen la disciplina de vot.
Si és així, les preguntes que em faig són: perquè tants parlamentaris?, no passaríem amb menys?
Ací a l'Espanya, els parlamentaris no representen al territori encara que hagin estat elegits pel territori, representen al Partit i treballen pel Partit en el territori i en els òrgans polítics.
En aquests moments de crisi econòmica, reclamo una ERE dirigida a tots els òrgans de representació política, local, territorial, regional, estatal i comunitari (U.E), fent bo el lema de Mas-Colell: "fer més amb menys", i els diners estalviats aplicar-los a les entitats públiques de crèdit per finançar tantes iniciatives empresarials que ho estan esperant per sortir de la crisi.
dilluns, 26 de desembre del 2011
Antoni Rovira i Virgili
 |
| Baixat d'imatges del Google |
L'obra vol fer una aproximació racional, científica i d'abast universal sobre el tema del Nacionalisme o consciència nacional del pobles, sorgida amb la caiguda de l'Antic Règim al segle XVIII i que originaria els Estats i Repúbliques modernes i també, com la solució federal podria ser una oportunitat per les nacions pendents de concreció estatal, arreu del món.
Darrera la voluntat científica i objectiva, també batega l'esperit d'un home idealista, per això m'ha semblat oportú aportar una mostra d'aquest idealisme que aflora en el darrer capítol de la seva obra que titula EL MÓN NOU.
Escrit quan ja s'albirava el final de la primera guerra mundial (la Gran Guerra), l'autor vol tenir el convenciment que els seus ideals seran possibles en la nova societat que veu nàixer. Així podem llegir:
"Malgrat dels dubtes i les temences, cal creure que d'aquesta gran guerra un nou món en sortirà. En l'ordre polític i en el social, la transformació produïda per la guerra serà àmplia, pregona i perdurable..."
"En l'aspecte polític, cal esperar el triomf del principi nacionalista i del principi democràtic units per la llur arrel comuna, que és la llibertat humana. Llibertat dels homes, llibertat dels pobles, són una mateixa i única llibertat...Democràcia i Nacionalisme proclamen el dret de governar-se els pobles a si mateixos... El principi nacionalista s'oposa a l'imperi d'un poble-senyor dins la societat internacional
"Gràcies a la pau justa, que l'ideari dels aliats ha d'imposar, la quasi totalitat dels problemes nacionalistes, podrà ésser resolta satisfactòriament
"Finlàndia.... gaudeix de la seva plena autonomia...Polònia..., ha rebut de la Rússia revolucionària, el reconeixement de la unitat i de la independència...Ucraïna afirma la seva personalitat. ...De la Convenció nacional Irlandesa podria sortir-ne una autonomia encara més amplia que la fixada en la llei del Home Rule....
"....I si l'Estat espanyol esdevé un Estat europeu, obert als vents i a les influències d'Europa, haurà de canviar tot el sistema de la seva constitució política i reconèixer una àmplia autonomia federativa a Catalunya i Bascònia, nacionalitats redivives, i a totes les regions peninsulars que sentin la fretura del governament propi...."
"... En l'ordre social, les conseqüències de la guerra seran trascendentals. l'Evolució social que treballava la humanitat dels nostres dies es farà extraordinàriament ràpida.
"La qüestió obrera s'orientarà cap a les solucions socialistes, que no és el mateix que dir les solucions marxistes. La situació del proletariat, especialment del proletariat agrícola, serà fortament millorada per lleis noves. El dret social, el règim de propietat i de la indústria seran radicalment transformats.
"El reconeixement dels drets polítics de la dona es farà general. Veurem establert en un gran nombre d'Estats el sufragi femení, en son doble aspecte actiu i passiu, esdevenint les dones electores i elegibles. Les portes tancades per al sexe femení aniran obrint-se. La dona esdevindrà ciutadana.
"Mai cap guerra no haurà estat tan sagnant i tan devastadora com la gran guerra de les nacions. En canvi, mai cap guerra no haurà estat tampoc tan rica en fruits de llibertat humana. Per damunt les runes i les tombes, un més pur esperit regnarà al món"
Il·lús?, idealista?... Després d'aquesta, nosaltres hem viscut una Guerra Civil, una segona Guerra Mundial... guerra de Corea... guerra Freda.... guerres d'independència colonial.... guerres del petroli.... guerra balcànica... guerres palestines... conflictes àrabs... sóc incapaç d'ésser exhaustiu amb totes les guerres passades i presents... i encara mantenim pendents els antics ideals: l'autonomia dels pobles, la democràcia formal i real, la igualtat de gènere, la col·laboració internacional...
Sempre romandrà present en el nostre esperit aquell tràgic poema d'en Bertold Brecht.
La guerra que vendrá
no es la primera.
no es la primera.
Hubo otras guerras.
Al final de la última
hubo vencedores y vencidos.
Entre los vencidos, el pueblo llano
pasaba hambre. Entre los vencedores
el pueblo llano la pasaba también.
Al final de la última
hubo vencedores y vencidos.
Entre los vencidos, el pueblo llano
pasaba hambre. Entre los vencedores
el pueblo llano la pasaba también.
dissabte, 24 de desembre del 2011
Esperant l'annunci del Messies
Any rera any, des de fa mil·lenis el poble esperant la vinguda d'un Messies que els hi annunciï un canvi en la seva situació. N'han passat uns quants i els grups i les nacions s'hi han arrapat per mantenir l'esperança. Contínuament grups i nacions s'han enfrontat per defensar llurs Messíes.
Sisplau, Pau al Món. Sisplau Bon Nadal.
dijous, 8 de desembre del 2011
Homes i dones, col·laboració de la meva germana Gemma
La meva germana Gemma ha fet un comentari prou extens del meu post anterior. Atesa la seva importància i atès que pot aclarir conceptes us l'ofereixo a continuació:
El text que esmentes com originari d'aquesta polèmica no exclou als homes, ells hi són presents dins totes les relacions femenines com espòs, com a fill, com a company, però, el text defineix el rol propi femení. Les dones ens relacionem de diferent manera amb l'entorn global, diferent com fins ara s'ha volgut definir l'entorn humà, des del punt de vista androcèntric. La dona vol donar la seva mirada diferent a la que estem acostumats i que ha impregnat la nostra retina durant molt de temps, som el 50% de la humanitat, dins aquella majoria silenciosa que parlava Ortega y Gasset.
La dona té el seu pensament propi i d'ençà que ha pogut accedir al coneixement establert i tenir les mateixes professions que fins ara estaven reservades als homes, com la medicina i altres, (malgrat que els estudis tècnics encara són majoritaris els homes), la dona està donant un “savoir fer” diferent al que s'havia donat fins ara, quan la seva presència ha estat majoritària ha pogut deixar la seva petja, és una conquesta de mica en mica que s'estén com una taca d'oli.
Quan la presència de la dona encara és puntual, les que hi accedeixen, moltes vegades, han de prendre actituds pròpies dels homes, perquè l'entorn encara és molt androcèntric, i els homes ho tenen com un club propi on s'imposa les seves regles, i els dèbils encara no hi poden dir la seva.
Per això els dèbils han de fer pinya entre ells per prendre força. Les idees progressistes poden ser fagocitades per les majoritàries.
Les dones estem al inici dels nostres coneixements, malgrat faci més d'un segle que es van començar alçar les seves veus, encara hem de trobar el propi camí dins la humanitat i conjuntament amb ella, trobar el nostre lloc propi, la “cambra pròpia” que deia la Virgina Woolf.
De moment sabem el que no volem: la violència, la competició, i el que estem disposades és al diàleg, a la comunitat, al tenir cura dels altres, al treball i establir bones relacions, això ho hem fet tota la vida, ho sabem fer-ho bé, en som competents, i ho tenim com a valor i volem que sigui a l'alça, no com a valor secundari i mal pagat.
Dins el món de l'educació va ser un pas posar els nois i les noies junts dins la mateixa aula, però això no vol dir que l'educació hagi estat igualitària, malgrat estar junts, dins el mateix cercle, tal com diu la Marta, es rep diferent educació.
Els valors que es transmeten estan emmarcats dins el tipus de societat que es viu i si aquesta és androcèntrica, això és el que es dóna. Ara, es vol recuperar ensenyaments com la cura de la llar, saber cosir un botó, fer tallers de cuina... valorar tasques que fins ara només eren de dones i que avui dia tothom hauria de saber fer.
Ja fa temps que a les nenes també se'ls hi ensenya a cargolar un cargol, fer circuits elèctrics, etc. Les nenes han mostrat que les seves habilitats son iguals a les dels nens.
El feminisme d'avui s'adonat que no només cal vetllar per la valoració de la dona i els seus drets, sinó que, ho ha de fer conjuntament amb l'home, perquè aquest no quedi perdut pensant que està perden prebendes. Cal llegir la Marina Subirats.
Gemma
El text que esmentes com originari d'aquesta polèmica no exclou als homes, ells hi són presents dins totes les relacions femenines com espòs, com a fill, com a company, però, el text defineix el rol propi femení. Les dones ens relacionem de diferent manera amb l'entorn global, diferent com fins ara s'ha volgut definir l'entorn humà, des del punt de vista androcèntric. La dona vol donar la seva mirada diferent a la que estem acostumats i que ha impregnat la nostra retina durant molt de temps, som el 50% de la humanitat, dins aquella majoria silenciosa que parlava Ortega y Gasset.
La dona té el seu pensament propi i d'ençà que ha pogut accedir al coneixement establert i tenir les mateixes professions que fins ara estaven reservades als homes, com la medicina i altres, (malgrat que els estudis tècnics encara són majoritaris els homes), la dona està donant un “savoir fer” diferent al que s'havia donat fins ara, quan la seva presència ha estat majoritària ha pogut deixar la seva petja, és una conquesta de mica en mica que s'estén com una taca d'oli.
Quan la presència de la dona encara és puntual, les que hi accedeixen, moltes vegades, han de prendre actituds pròpies dels homes, perquè l'entorn encara és molt androcèntric, i els homes ho tenen com un club propi on s'imposa les seves regles, i els dèbils encara no hi poden dir la seva.
Per això els dèbils han de fer pinya entre ells per prendre força. Les idees progressistes poden ser fagocitades per les majoritàries.
Les dones estem al inici dels nostres coneixements, malgrat faci més d'un segle que es van començar alçar les seves veus, encara hem de trobar el propi camí dins la humanitat i conjuntament amb ella, trobar el nostre lloc propi, la “cambra pròpia” que deia la Virgina Woolf.
De moment sabem el que no volem: la violència, la competició, i el que estem disposades és al diàleg, a la comunitat, al tenir cura dels altres, al treball i establir bones relacions, això ho hem fet tota la vida, ho sabem fer-ho bé, en som competents, i ho tenim com a valor i volem que sigui a l'alça, no com a valor secundari i mal pagat.
Dins el món de l'educació va ser un pas posar els nois i les noies junts dins la mateixa aula, però això no vol dir que l'educació hagi estat igualitària, malgrat estar junts, dins el mateix cercle, tal com diu la Marta, es rep diferent educació.
Els valors que es transmeten estan emmarcats dins el tipus de societat que es viu i si aquesta és androcèntrica, això és el que es dóna. Ara, es vol recuperar ensenyaments com la cura de la llar, saber cosir un botó, fer tallers de cuina... valorar tasques que fins ara només eren de dones i que avui dia tothom hauria de saber fer.
Ja fa temps que a les nenes també se'ls hi ensenya a cargolar un cargol, fer circuits elèctrics, etc. Les nenes han mostrat que les seves habilitats son iguals a les dels nens.
El feminisme d'avui s'adonat que no només cal vetllar per la valoració de la dona i els seus drets, sinó que, ho ha de fer conjuntament amb l'home, perquè aquest no quedi perdut pensant que està perden prebendes. Cal llegir la Marina Subirats.
Gemma
dimarts, 6 de desembre del 2011
Homes i dones, ying i yang
La darrera setmana he tingut un intercanvi epistolar amb la meva germana petita sobre el feminisme i el masclisme. Això m'ha inspirat aquest post que ara desenvolupo. Tot es va iniciar per un text d'aquests que fan cadena. El seu contingut versava sobre la importància que per la dona té comptar amb una nissaga femenina, germanes, mares, amigues... per tenir suport en moments d'incertesa. El món masculí hi era absent. Li vaig exposar que no m'agraden els cercles tancats de gènere i que això ens feia retrobar a altres temps o amb cultures que com la islàmica, aquest fet esdevé constitutiu de la seva estructura social. Un altre factor que m'ha decidit redactar aquest escrit és un comentari de Sílvia Soler al Punt Avui d'aquest dissabte dia tres, on critica el retorn al treball de Soraya Sáez de Santamaria, la qual, a poques jornades de la seva maternitat s'ha reintegrat a la seva feina política i diu que amb aquesta actitud, ha actuat com un home.
La dificultat és saber què s'entén per valors masculins o femenins. La meva germana em dona uns exemples: em diu que les dones són més comunitàries, solidàries, creadores de xarxes socials i participatives. Sincerament no veig que aquestes qualitats siguin exclusives del gènere femení. Altres aportacions parlen que la intel·ligència emocional de les dones les hi dóna una qualitat diferent en les relacions de poder. Segons aquests principis quan la dona és dirigent d'empreses, partits o d'estructures de l'administració es creen unes dinàmiques més humanes entre patronal i social. Quan això no succeeix, com molt freqüentment passa, en la pràctica diària, es diu que la dona ha adoptat un rol masculí.
Jo penso que el poder en qualsevol variant, té una dialèctica pròpia i la persona que està en aquestes funcions provingui bé del gènere masculí o bé del femení, adopta una dinàmica semblant. La intel·ligència emocional, com qualsevol altra estructura biològica, ofereix canvis adaptatius i evolutius que convergeixen en conductes semblants en situacions semblants, independentment del gènere, (la funció crea l'òrgan).
La meva generació ha conegut i ha viscut la segregació per sexes a l'escola, al temple, als grups d'amics, als jocs. L'educació mixta i la participació conjunta ens semblava una fita importat per assolir. Ma germana i jo tenim l'estrany privilegi d'haver aconseguit realitzar, per primera vegada en la nostra parròquia, una sortida excursionista mixta en un grup de nens i nenes dels que n'érem catequistes.
L'esperança que l'escola mixta serviria per llimar i anul·lar diferències de gènere per assolir la igualtat d'oportunitats, no ha reeixit del tot. Potser no s'ha treballat prou bé la cooperació inter genèrica o mai podrà ésser al cent per cent.
La grafia del ying i yang ens pot il·lustrar en la interpretació de les diferències genèriques: les qualitats contràries conviuen separades però lligades i de totes maneres el conjunt ying té un element yang dintre seu i viceversa. Desconeixem en quina direcció evolucionaran els gèneres però no crec que ho facin cap a l'hermafroditisme biològic o psicològic. No ho ha fet cap espècie biològica superior en els milions d'anys d'evolució de la vida en la Terra.
Moriré perseverant en la defensa de les relacions mixtes entre gèneres. Evitaré associar-me en cap entitat que segregui els seus membres pel seu gènere. Segurament caldran actituds de discriminació positiva tan dintre el ying com dintre el yang par assolir el major grau de justícia.
La dificultat és saber què s'entén per valors masculins o femenins. La meva germana em dona uns exemples: em diu que les dones són més comunitàries, solidàries, creadores de xarxes socials i participatives. Sincerament no veig que aquestes qualitats siguin exclusives del gènere femení. Altres aportacions parlen que la intel·ligència emocional de les dones les hi dóna una qualitat diferent en les relacions de poder. Segons aquests principis quan la dona és dirigent d'empreses, partits o d'estructures de l'administració es creen unes dinàmiques més humanes entre patronal i social. Quan això no succeeix, com molt freqüentment passa, en la pràctica diària, es diu que la dona ha adoptat un rol masculí.
Jo penso que el poder en qualsevol variant, té una dialèctica pròpia i la persona que està en aquestes funcions provingui bé del gènere masculí o bé del femení, adopta una dinàmica semblant. La intel·ligència emocional, com qualsevol altra estructura biològica, ofereix canvis adaptatius i evolutius que convergeixen en conductes semblants en situacions semblants, independentment del gènere, (la funció crea l'òrgan).
 |
| Imatge treta de Vilaweb |
La meva generació ha conegut i ha viscut la segregació per sexes a l'escola, al temple, als grups d'amics, als jocs. L'educació mixta i la participació conjunta ens semblava una fita importat per assolir. Ma germana i jo tenim l'estrany privilegi d'haver aconseguit realitzar, per primera vegada en la nostra parròquia, una sortida excursionista mixta en un grup de nens i nenes dels que n'érem catequistes.
L'esperança que l'escola mixta serviria per llimar i anul·lar diferències de gènere per assolir la igualtat d'oportunitats, no ha reeixit del tot. Potser no s'ha treballat prou bé la cooperació inter genèrica o mai podrà ésser al cent per cent.
La grafia del ying i yang ens pot il·lustrar en la interpretació de les diferències genèriques: les qualitats contràries conviuen separades però lligades i de totes maneres el conjunt ying té un element yang dintre seu i viceversa. Desconeixem en quina direcció evolucionaran els gèneres però no crec que ho facin cap a l'hermafroditisme biològic o psicològic. No ho ha fet cap espècie biològica superior en els milions d'anys d'evolució de la vida en la Terra.
Moriré perseverant en la defensa de les relacions mixtes entre gèneres. Evitaré associar-me en cap entitat que segregui els seus membres pel seu gènere. Segurament caldran actituds de discriminació positiva tan dintre el ying com dintre el yang par assolir el major grau de justícia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)