dissabte, 18 de febrer del 2012

El binomi Nacionalisme/República

El leit-motive del meu post anterior davant l'impuls que agafa el nacionalisme a casa nostra, era mostrar la relació que històricament existeix entre la crisi de l'Antic Règim a les darreries del segle XVIII i l'explosió dels moviments nacionalistes que s'intensificaríen durant tot el segle XIX amb l'ajuda del Romanticisme. Alhora volia mostrar que en la península ibèrica, la ruptura amb la ideologia de l'Antic Règim no s'ha dut a terme totalment, històricament parlant, amb el corresponent concepte de nació global espanyola, possiblement perquè coexistien altres concepcions culturals-nacionals prou fortes (catalanes, basques, galaiques), i per tant la primera s'imposaria per la força de les armes i de la pressió ideològica, i no per evolució natural, sobre les altres.

També volia destacar que la superació del procés iniciat al segle XVIII es fa mitjançant la institució de les Repúbliques tot i que aquestes pateixen de les virtuts o vicis de les antigues monarquies: així les diferents Repúbliques franceses han mantingut el centralisme de l'administració borbònica i les repúbliques sorgides de la crisi del Sacre Imperi Germànic o de l'Imperi Austro-húngar (1914-18), ambdós d'administració Habsburg, han mantingut l'estil federal propi d'aquestes monarquies. La coexistència de Monarquies Constitucionals prou modernes, ens indica que la humanitat encara té molt camí a recórrer per superar els interessos aristocràtics de certes nissagues familiars.

En el meu anterior post insinuava que segurament sense una ruptura d'estil republicà, seria molt difícil que la nació catalana pugui trobar el seu camí en el camp internacional i esdevenir nació entre nacions. L'amic Xiruquero en el seu amable comentari diu que no veu cap diferència pràctica entre una República i una Monarquia Constitucional per poder esdevenir estat plurinacional. Puc estar-hi d'acord atès que no hi ha res impossible ni descartable històricament parlant i estariem davant una polèmica ideològica d'estil kantià sobre la raó pura i la raó pràctica.

El recent i magnífic reportatge de TV3 sobre Monarquia i República, obre els camins, fins ara tabú, de diàleg sobre aquest tema en el nostre país.

Sempre hem de confiar que tots els camins ens portin a Roma.

2 comentaris:

  1. En el reportatge de TV3 que esmentes, es va parlar més de la monarquia i la transició del franquisme a la monarquia parlamentària, que de la república i els ideals republicans que van donar lloc a la seva instauració, aquest tema encara és tabú i desconegut en la nostra societat.

    ResponElimina
  2. Sí Gemma, dissortadament les dues experiències republicanes varen ser molt poc reixides. La primera perquè els va agafar de sorpresa i la varen improvisar sense un procés constitucional previ, i la segona immersa en els anys de lluites de classe entre feixisme i comunisme a nivell mundial, el seu ideal ha quedat en el imaginari col·lectiu del nostre país com quelcom a evitar. Així ho demostrà la transició de la dictadura. Estic d'acord que encara és tabú, però estem encara en les beceroles. Com dic, espero que tots els camins ens portin un dia a Roma

    ResponElimina