La meva germana Gemma ha fet un comentari prou extens del meu post anterior. Atesa la seva importància i atès que pot aclarir conceptes us l'ofereixo a continuació:
El text que esmentes com originari d'aquesta polèmica no exclou als homes, ells hi són presents dins totes les relacions femenines com espòs, com a fill, com a company, però, el text defineix el rol propi femení. Les dones ens relacionem de diferent manera amb l'entorn global, diferent com fins ara s'ha volgut definir l'entorn humà, des del punt de vista androcèntric. La dona vol donar la seva mirada diferent a la que estem acostumats i que ha impregnat la nostra retina durant molt de temps, som el 50% de la humanitat, dins aquella majoria silenciosa que parlava Ortega y Gasset.
La dona té el seu pensament propi i d'ençà que ha pogut accedir al coneixement establert i tenir les mateixes professions que fins ara estaven reservades als homes, com la medicina i altres, (malgrat que els estudis tècnics encara són majoritaris els homes), la dona està donant un “savoir fer” diferent al que s'havia donat fins ara, quan la seva presència ha estat majoritària ha pogut deixar la seva petja, és una conquesta de mica en mica que s'estén com una taca d'oli.
Quan la presència de la dona encara és puntual, les que hi accedeixen, moltes vegades, han de prendre actituds pròpies dels homes, perquè l'entorn encara és molt androcèntric, i els homes ho tenen com un club propi on s'imposa les seves regles, i els dèbils encara no hi poden dir la seva.
Per això els dèbils han de fer pinya entre ells per prendre força. Les idees progressistes poden ser fagocitades per les majoritàries.
Les dones estem al inici dels nostres coneixements, malgrat faci més d'un segle que es van començar alçar les seves veus, encara hem de trobar el propi camí dins la humanitat i conjuntament amb ella, trobar el nostre lloc propi, la “cambra pròpia” que deia la Virgina Woolf.
De moment sabem el que no volem: la violència, la competició, i el que estem disposades és al diàleg, a la comunitat, al tenir cura dels altres, al treball i establir bones relacions, això ho hem fet tota la vida, ho sabem fer-ho bé, en som competents, i ho tenim com a valor i volem que sigui a l'alça, no com a valor secundari i mal pagat.
Dins el món de l'educació va ser un pas posar els nois i les noies junts dins la mateixa aula, però això no vol dir que l'educació hagi estat igualitària, malgrat estar junts, dins el mateix cercle, tal com diu la Marta, es rep diferent educació.
Els valors que es transmeten estan emmarcats dins el tipus de societat que es viu i si aquesta és androcèntrica, això és el que es dóna. Ara, es vol recuperar ensenyaments com la cura de la llar, saber cosir un botó, fer tallers de cuina... valorar tasques que fins ara només eren de dones i que avui dia tothom hauria de saber fer.
Ja fa temps que a les nenes també se'ls hi ensenya a cargolar un cargol, fer circuits elèctrics, etc. Les nenes han mostrat que les seves habilitats son iguals a les dels nens.
El feminisme d'avui s'adonat que no només cal vetllar per la valoració de la dona i els seus drets, sinó que, ho ha de fer conjuntament amb l'home, perquè aquest no quedi perdut pensant que està perden prebendes. Cal llegir la Marina Subirats.
Gemma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada