Pasqua passada per aigua.

I segueix plovent. Dia gris, carrers molls i buits, sense el tràfec propi del dia, sense les mones amunt i avall i les presses de darrera hora enllestint  la sortida anual per menjar el dolç pastís. La Primavera també està trista malgrat que ja tenim les orenetes omplint els nius que tenim sota teulada de casa. No volen massa quan plou ni xisclen alegrement.

Aquest microscòpic conglomerat de nucleoproteïnes porta mala bava. A més d'aprofitar-se de les nostres cèl·lules per reproduir-se, provoca greu resposta dels nostres pulmons posant en perill l'organisme que l'acull. És un hoste desagraït amb el que és millor no tenir-hi tractes.

Quedem-nos a casa i no fem massa cas d'aquell Sr. Sánchez que per acontentar l'Ibex-35 ens vol tornar al treball sense les proteccions adients. Hi havia una dita en temps anteriors: trabaje, pero seguro. Doncs això hauríem de fer. I ahí lo dejo, com diu aquell.

Bona Pasqua a tothom.