La metafísica del Gloria

Calmades les aigües, queda la visió del desastre, i l'apercebiment de la mala consciència. Aprendrem la lliçó?

Han estat tres dies amb les seves nits, com si Natura volgués fer dissabte del territori, escombrant i apilant deixalles acumulades en els rius des de fa anys, enviant-les a la mar, que tampoc les vol, i van a terra de ningú, les platges, que queden dessolades i cobertes de residus amb víctimes innocents, tonyines, altres peixos i alguns humans que no han pogut escapar-se de les fúries.

Si fóssim una altra generació, sensible al pensament metafísic, relacionaríem aquest fenomen amb altres fenomens globals com les guerres i les migracions humanes, la fam crònica en amplis territoris del nostre món, epidèmies per virus inesperats zoonòsics, que passen als humans de formes i maneres inesperades. Hi veuríem genets de l'Apocalipsi o les set plagues d'Egipte i que el temps s'està acabant per aquesta manera de viure i Natura s'enfada, es defensa, que els avisos són certs, però nosaltres com orgullosos faraons, no volem fer-ne cas i neguem les evidències.

Organitzem costoses reunions i congressos que beneficien més als organitzadors amb la seva parafernàlia mediàtica i publicitària, que no pas ajuden a l'obtenció de resultats per a la salut del planeta. Es compren i venen quotes de contaminació i fent-ne comerç pensen contribuir a evitar el desastre. Negoci...negoci...negoci.

Em sap greu per com deixarem el planeta a les futures generacions. Quan érem joves pensàvem que érem capaços de canviar-ho tot, que la generació anterior era un desastre, i ara el desastre som nosaltres.