El dia més curt, la nit més llarga

Ahir solstici d'hivern, el dia més curt, la nit més llarga. Endarrera ha quedat la malencònica tardor, els colors ocres i verds i grocs i vermells, aquell sentiment de nostàlgia que et convida a fer llargues passejades, les tardes serenes, les remors presents, i quan el sol s'apropa a l'horitzó, la xiuladissa dels ocells en recerca del repòs nocturn dins les copes dels arbres.

Ara ja som a l'hivern. Ací a la plana d'Urgell la humida boira et penetra per tot quan surts al carrer. La roba ben cordada, el cap ben protegit, el coll ben embolicat, caminant depressa i encorbat. Dia rera dia, esperant albirar alguna clariana en el cel de plom.  Per la nit els llums del Nadal en els carrers, presenten una aurèola matisada, difusa, fantasmal, que et recorden les ganes de viure i les ganes de festa.

Bon Nadal