Kant i el PP

Sobtadament m'adono que només portem dos anys de PP, que estem a mitat de la legislatura i em sento com un viatger del passat. El temps se'm mostra confús i elàstic, borrós. Em desplaço als meus anys d'adolescent quan feia preuniversitari i estudiava Kant, Em ressona allò de "el temps  és una forma a priori de la sensibilitat". El filòsof explicava com la percepció de tot allò que ens envolta no ho rebem en forma caòtica sinó ordenada en espai i temps. Sensacions ordenades i connectades entre abans i ara, no fet voluntàriament sinó subjectiva, intuïtiva, de manera que  Kant també les anomena intuïcions pures.

A què ve tot això?

Aquests dos anys de poder absolut del PP s'ha destacat per la persecució implacable de la llengua catalana i les seves manifestacions, la pèrdua dels drets i garanties laborals de treballadors i funcionaris, la penalització dels drets a la llibertat d'expressió, de manifestació, de reunió pública (tornarem allò de que cinc persones juntes són una manifestació?), sacralització de l'autoritat i els seus símbols en un moment que aquesta s'ha mostrat més corrupta econòmicament, inclosa l'autoritat Reial. Ni desfogar-se amb xiulades serà permès?

La meva sensibilitat a priori viatja als anys cinquanta. Tinc les mateixes sensacions temporals de cosa ja viscuda, de versos que em retornen ... "jo vinc d'un silenci...", "...la nit, és llarga la nit...". Potser estic somniant i m'ofega el desassossec del meu malson. Tinc ganes de despertar-me, veure el sol i gaudir de la seva escalfor... però la nit és llarga...

És una altra nit o la mateixa?. Em sembla que tinc la meva forma a priori de la sensibilitat una mica desajustada.