LA CONSTITUCIÓ

Eina imprescindible en democràcia (excepte sembla ser en el Regne Unit). El seu principi naix amb la consciència de la ciutadania en front del poder/autoritat tradicional. El poble marca les regles, es defineix sobirà i d'ell emana tota autoritat que esdevé representativa i el seu exercici haurà d'estar regit per les normes que marca un document anomenat Constitució amb el qual el poder popular es dota. És el canvi que representa històricament allò que s'anomena crisi de l'Antic Règim de finals del segle XVIII. L'elit del poder pot seguir essent l'aristocràcia (Monarquia) o la burgesia (República), però les regles han canviat.

Al Regne d'Espanya, el moviment constitucionalista va esdevenir i esdevé encara molt dificultós. El primer rei a qui se l'exigí jurar una primera Constitució va sempre defugir l'acte fins que van oferir-li'n una amb sobirania compartida a mitjans del segle XIX, tot i que la va jurar entrecreuant llurs dits índex i mitjà.

Poca democràcia hem conegut en territori hispànic: monarquies absolutes, períodes dictatorials, alguns assajos republicans, emmarquen el segle XX, mentre al nostre entorn es consolidaven processos democràtics.

Quan pensàvem que havien aconseguit un marc d'entesa entre els pobles ibèrics, en una Constitució on hi cabíem tots, nacions i regions, resulta que ara les forces econòmiques tradicionals de l'altiplà mostren sense cap tipus de pudor la seva restrictiva interpretació i fan valer la seva força.

Allà on nosaltres llegíem  que teníem un marc de drets i deures on allò que no estava prohibit estava permès i era l'àmbit de la llibertat i evolució, ells llegien que el marc significa allò que està permès i tot el demés està prohibit i fora de l'àmbit de la llibertat, interpretant que el marc ja és prou ampli.

Què és allò que no ens val, la Constitució o la seva interpretació?. Amb  una altra Constitució, no ens passaria el mateix?, no en farien, els nostres veïns, el mateix ús?. Posen el seu nas insistentment a casa nostra i no ens convenen. Sempre ens diuen com hem de fer les coses, on i com hem de posar els mobles i ens critiquen la manera de parlar.

Haurem de marxar cap un altre bloc d'habitatges el meu poble i jo, on pactarem les nostres regles de joc. No tenim cap problema de seguir fent negocis amb ells, comprant i venent, que tenen productes prou interessants, sense posar barreres, així com tampoc fer alguna visita turística  al seu bell territori. Això sí, cadascú a casa seva, que nosaltres no tenim cap interès en dir-los com han de fer les coses ni com han de parlar. Som respectuosos per natura com ningú.