dimecres, 13 de novembre de 2013

A Pere Navarro




Has tornat eufòric  de Madrid, pensant que has triomfat, però faries bé de repassar la història del  federalisme i  el socialisme a Espanya i Catalunya,  llurs relacions i l’experiència que abans que tu varen patir els polítics de casa nostra. Et faré cinc cèntims amb una petita mostra extreta de la historiografia:


Valentí Almirall

Defensor del federalisme. Compromès amb la Primera República Espanyola, es va decebre de l’actitud federalista dels seus companys espanyols al comprovar les seves tendències unionistes i la incomprensió de la realitat catalana. Impulsà en 1882 la formació del Centre Català que redactaria el Memorial de Greuges i reivindicà finalment per a Catalunya un règim autonòmic.

Manuel Serra i Moret
En 1917 va ser fundada la secció catalana del PSOE, i en la qual prengué part  activa i necessària per a fer  aprovar aquest principi fundacional:

“Reconocimiento de las nacionalidades ibéricas en la medida que demuestren aptitudes o capacidad para el gobierno propio, sin detrimento de la democracia y de las conquistas sociales”

Després de cinc anys de militant, es va conscienciar que aquest principi de respecte a les nacionalitats ibèriques, no era seguit en la pràctica pel partit atès la persistent actitud unionista i centralista del PSOE fundat a Madrid, i així en 1923 deixà la secció i va intervenir en la fundació de  la Unió Socialista de Catalunya.

Joan Comorera i Soler (1932) i el tema de l’Estatut de Catalunya:
Ha dit Largo Caballero: “No volem que s’atorgui res que pugui ésser una minva per a la unitat nacional... Hi haurà, en definitiva, Estatut, sense desmembracions”.

“Ha parlat l’espanyol o el socialista?, l’espanyol. Sols un espanyol del segle XIX, antisocialista pot parlar d’unitat nacional, i pot veure en l’Estatut una “desmembració”. Un socialista, no.

“Un socialista sap que el concepte de sobirania ha estat superat pel de coordinació internacional de principis i d’interessos.

“Un socialista sap que el concepte de pàtria no és ja el que podia tenir un príncep de sang, ni un príncep d’alcova, o els malaurats “herois” de Cavite.

“Un socialista sap que el concepte d’unitat no vol dir ja absorció, ni centralització, ni submissió a un centre més o menys artificial, de parasitisme més o menys accentuat.

“Un socialista sap que tots aquests conceptes, com tants d’altres que regulen i dirigeixen la vida dels homes i dels pobles, han sofert una revisió profunda justament sota la llum poderosa dels principis i del mètode socialistes.

“I, també, un socialista sap que únicament una mentalitat imperialista ha d’oposar la unitat de la pàtria al principi d’autodeterminació, de veure un perill de desmembració en una redistribució de serveis i de facultats dins un clos estatal.
“Què és, doncs, Largo Caballero?”

( Joan Comorera  “La setmana política” – “Patriota cent per cent”, Justícia Social, any II, 3a. època, núm. 45 (maig 1932)):

Veiem altres intervencions de parlamentaris catalans en defensa de la integritat de l'Estatut de Núria a les Corts constituents de la II República espanyola (1932), els seus arguments són perfectament vàlids aplicats a l’Estatut actual.

Humbert Torres
«Catalunya no demana res en el seu Estatut que no sigui estrictament just; demana moltíssim menys i s'acontenta plenament amb una mica menys del que va perdre contra la seva pròpia voluntat.»

Rafael Campalans
«És que els catalans us volen imposar la seva llengua, us volen imposar el seu dret? No, perquè hi ha un sentit liberal que ens ho veta. Doncs, si nosaltres no ho volem fer, per què ho voleu fer vosaltres?»

Amadeu Hurtado
«No ha dit, Catalunya, quina era la seva voluntat? Doncs les Corts constituents l'únic que poden fer és aprovar-la i registrar-la, que al cap i a la fi ens donen el que és nostre. D'elles depèn que ens ho donin, i si no ens ho donen és que ens ho prenen.»

No et serveix la contínua experiència política dels nostres antecessors per entendre la política dels espanyols?.  Ells encara estan en la fase de l’estat colonial.

Et volen atraure, Pere, com les sirenes volien atraure al savi Ulisses, buscant  la destrucció de l’embarcació que pilotava per cruspir-se tota la tripulació. Ell tenia ben clar la finalitat del seu viatge i que de la salvació de la nau depenia el futur del seu estimat i petit regne. Va voler sentir el què deien les veus temptadores i se les va empescar de manera enginyosa per no ser-ne víctima. I així la seva fama ha esdevingut eterna i universal.

Tots els darrers segles XIX, XX i també aquest XXI, s’han definit per la crisi i desaparició dels imperis històrics i el naixement de les modernes nacions-estats. El dret a l’autodeterminació del pobles (Lenin, 1917 i Wilson, 1918) ha estat una constant en el dret internacional des de la fi de la primera guerra mundial. No cedeixis en el dret de decidir del nostre poble, no siguis causa de l’ensorrament de la nau socialista de signe català, us necessitem en la Catalunya sobirana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada