Receptes dels economistes per a una economia malalta

No es posen d'acord. Ja es veu que la senyora Economia no és una ciència exacte, cadascú hi posa diferents ingredients, espècies i components però no s'encerta en el gust definitiu ni en la seva presentació i la indignació va creixent atès que cada vegada la comunitat viu de manera més inconvenient i desesperançada.

Uns diuen que no tenen diners (Bancs i Estats) i no poden oferir ni crèdits a les empreses ni serveis públics essencials a la població. Uns altres que hi ha massa diners, però en poques butxaques, que esperen obtenir grans beneficis a costa de l'especulació en els Mercats i /o en la compra a baix preu dels serveis públics i fer-ne el negoci corresponent (privatització).

Quan uns diuen que per sortir de la crisi s'ha de treballar, crear llocs de treball i començar a produir, exprimint la imaginació i essent valents en iniciatives, però no troben qui compri, uns altres expliciten que primer s'han de pagar els deutes, refredar l'economia, sobretot la derivada de la iniciativa Pública.

L'economista Arcadi Oliveres, diu que cal perseguir el frau fiscal, que n'hi ha molt (les poques butxaques plenes), per capitalitzar l'Estat del Benestar. Que cal posar taxes als moviments internacionals de capitals (taxa  Tobin) i que cal donar suport a la Banca ètica perquè tingui capital suficient per concedir crèdits a iniciatives productives ètico-socials.

Els economistes de la Unió Europea, no es posen d'acord amb la taxa Tobin, encara que la tenen damunt la taula. La influència nordamericana  diu que d'aquesta taxa res de res, perquè el capital aniria encara més als paradisos fiscals.

I com en aquella cançó d'en Raimon    "...plou i plou.... fa dies que plou ...i no es pot treballar..."