La Reforma Constitucional

Tenia entès que els Estats democràtics tenien una Constitució que era la Carta de garantia que definia el tipus d'organització jurídica de l'Estat, i establia la independència i relació entre les estructures dels tres poders bàsics. Definia l'estructura territorial jurídico-política, i era garant  dels drets i deures dels ciutadans i de la població sobirana. Definia l'estructura econòmica i les seves regles de joc en forma de principis generals, sempre en vistes a potenciar l'activitat econòmica i el benestar general.

La seva finalitat principal era establir un marc de convivència interna, pacífica d'harmonia entre l'Autoritat i el poble sobirà acceptat en totes les seves variants històric-culturals. L'Estat així constituït quedava identificat davant la comunitat internacional, essent una altra més entre els Estats sobirans.

Pensàvem que reformar aquesta Constitució hauria de fer-se principalment per solventar problemes importants i estructurals de convivència i d'harmonia històrica encara pendents entre els pobles ibèrics.

Ara ha vingut una reforma només en els articulats d'Economia i Hisenda per acontentar el Mercat del "Kapital", limitant la capacitat d'emetre Deute Públic de l'Estat Espanyol i de retruc de les Comunitats Autònomes que perden autonomia i dret a decidir cada vegada més.

Els dirigents nacionals només han trobat aquesta manera per donar "solvència i confiança" a l'Estat Espanyol davant els especuladors del Mercat que esdevenen un poder superior i per damunt de tots els poders dels Estats i que són qui han de finançar tots els Estats actualment en deute.

No era possible obtenir el mateix resultat amb una Llei estatal acordada entre totes les forces polítiques, sense tocar la Constitució?. Alguna veu ha demanat un referèndum per a legitimar dita reforma però sabem per l'art. 167.3 que la reforma de la Constitució solament serà sotmesa a referèndum si ho demana la dècima part dels membres de les càmeres, cosa que no s'ha produït.