Les aus estepàries en perill

Tenia recollides fotografies d'internet de les aus estepàries en perill d'extinció en les ZEPA del Segarra-Garrigues. He fet una petita pel·lícula amb el Picassa i ho publico amb l'ajuda del youtube. Això és una prova

http://www.youtube.com/watch?v=JWLO8su3djU

Caminant per l'Urgell

Aprofitant les vacances, puc fer algunes passejades pel terme. Aquesta vegada he seguit pels vorals del Canal d'Urgell camí de Preixana. Actualment aquest canal està revestit en la seva quasi totalitat presentat l'aspecte de la primera fotografia amb un camí que voreja tot el canal i apte pel trànsit rodat, però que només s'autoritza per vehicles de servei, encara que hi passen cotxes de veïns que volen escurçar temps. Amb certa freqüència els diaris porten accidents de caigudes de vehicles dins la canalització.

Abans del revestiment de formigó, l'estructura estava consolidada per la plantació
d'arbres. Alguns sectors d'aquesta obra encara presenta la imatge clàssica tal com podeu delectar-vos amb aquesta segona i tercera fotografies. La sensació de frescor que desprenen és inigualable en mig de la planura urgellenca.

Recordo la meva infantesa quan un estiu varem passar uns dies a casa del meu padrí que vivia a Anglesola. Tenia una fàbrica de pinsos i un hortet en la zona del Tànquel i ens hi arribàvem seguint el camí ombrejat pels arbres de la canalització.

De la meva caminada d'aquest estiu he recollit imatges en vídeo que us ofereixo en aquest post, Vaig començar el passeig per l'estany dels pescadors que tenim a la sortida de Bellpuig el qual es complementa amb una exposició d'energies alternatives. Després vaig seguir el camí que trascorre a un nivell més baix pel costat del canal atès que és més ombrejat. Hom es pot informar breument de la història del canal mitjançant un cartell in situ. En el trajecte podeu contemplar regadius de panís (blat de moro). En la part que pertany al terme de Preixana, l'Ajuntament ha iniciat la plantada d'uns arbres per fer més agradable el trànsit per aquest camí a fi de recuperar-lo pel seu millor ús, atès que té possibilitats per fer-hi excursions locals.

L'Agenda 21

Recentment ha estat presentada a Bellpuig a iniciativa de l'Ajuntament l'Agenda 21 Local. Aquesta iniciativa va ser concebuda per les Nacions Unides com una eina per planificar el creixement de les comunitats humanes en vies de desenvolupament cap a un sistema econòmic sostenible medi ambientalment.



S'origina en la premisa que "els nivells actuals de consum de recursos als països industrialitzats no es poden aconseguir per a tota la població que hi viu actualment, i encara menys per a les futures, sense destruir els béns naturals".



Considero que la crisi actual del primer món no és només financera. Encara que també, té factors de crisi de model de creixement econòmic global, amb afectació al medi ambient com podem constatar molt a prop nostre. Malauradament, els nostres polítics i economistes que tenen recomanada la funció de directors de la comunitat cap, només posen pegats per passar el temporal com si d'una tempesta tropical es tractés, per després tornat a l'espiral de producció-consum-endeutament... Avui he estat al meu Banc per fer uns tràmits i he parlat amb la directora de la sucursal. Ella també té la impressió que ni la gent ni el món empresarial ha pres consciència d'això que està passant. Esperen que el banc torni a obrir l'aixeta dels préstecs per a tornar-hi.
Temo que l'Agenda 21 tal com es plantegen i que promouen els actuals Ajuntaments, Consells Comarcals i altres entitats, només sigui un maquillatge de bones intencions (segurament seguirem insistint en futurs posts), sense que serveixi de full de ruta per a el futur de la nostra comunitat o del primer món, així com poc útil per a el tercer món.
Sóc incapaç d'apreciar en el meu entorn i en els responsables, cap signe d'esperança de correcció del sistema imperant

HOMENATGES A EN XESCO BOIX

Com ja sabeu, enguany es commemora el 25è aniversari de la tràgica mort d'en Xesco, aquest gran animador de quitxalla, joves i no tant joves. Ens va influir en la nostra etapa de monitors de colònies. Aprendre a tocar la guitarra per fer sonar les seves cançons que recollia ací i allà, fou un repte per tots nosaltres.

Aquest estiu se'ns presenten tot d'actes festius, com a ell li agradaria, per recordar-lo.

Axí, demà mateix, dia 21, a Palafrugell en tenim un.

- El 10 d'agost toca el torn a Camprodon on es farà una Diada de folk i animació infantil a la Plaça santa Maria i més tard un Concert- homenatge al Monestir de Sant Pere.

- El 22 d'agost trobem un altre Homenatge a Sant Privat d'en Bas

- i el dia 20 de setembre a Vic, al Mercat de Música Viva a la Plaça Major

Bona Festa !!

Novament el Segarra Garrigues

La Comissió Europea ha posat el crit al cel per la inauguració del primer tram del canal informat en el darrer post. L'embolic entre el comissari europeu de Medi Ambient, Stavros Dimas, la ministra espanyola de Medi Ambient Elena Espinosa, el conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, portàrà més capítols que els culebrots mexicans de TV. L'un multant al Gobierno d'Espanya, la ministra dient que la gestió està traspassada a la Generalitat i que la darrera decisió és autonòmica. El conseller defensant el projecte molt important per l'agricultura de Ponent, els ecologistes esperant l'aprovació del Pla d'usos.
Viatjaran a Brussel·les el conseller Llena, el conseller Baltasar de Medi Ambient i Marta Moren directora general de l'aigua del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural i Marino del govern Central, per a negociar en el ben entès que Catalunya no pensa renunciar a aquesta obra. És la resolució i planificació de les ZEPA el punt clau.


Lleida també té un "sorro" (dedicat al meu cunyat)

El grup de Diables del poble de Rosselló, ha creat la seva mascota que presentà en societat per les passades festes de Sant Joan, batejat com "lo Sorro Sisquet" en honor al seu creador en Cisco Garcia. La idea és fer-lo actuar en les festes dels diables (amb permís de Brussel·les !!)

El Segarra-Garrigues i les ZEPA

Aquest cap de setmana ha de posar-se en marxa el regadiu de 116a Ha. del primer i segon sectors del canal, els més propers al pantà de Rialb. Una obra molt esperada pels agricultors lleidatans però polèmica en els darrers temps per la presència de les ZEPA (Zones d'Especial Protecció de les Aus). Quan es projectà el canal es va fer amb la idea de posar en regadiu un total de 70.000 Ha. de terreny, en boba part estepari. Brussel·les ha obligat a la Generalitat a reservar un total de 40.000 Ha. per a protecció d'aus estepàries. Sembla que des d'Europa no es veu amb bons ulls el projecte d'aquest canal tan esperat per la pagesia d'aquest territori, des de fa més de 30 anys, i posa tants pals a la roda com pot.

Actualment queda pendent resoldre el Pla d'Úsos i la gestió de les zones de protecció d'aus estepàries en perill d'extinció: la ganga, el sisó, la calàndria, la xurra, la terrerola rogenca, el gaig blau, esparver cendrós, la trenca....

La qüestió porta i portarà polèmica. Al meu entendre serà imprescindible la cooperació i coordinació de conservacionistes-ecologistes, estaments oficials i pagesia i que ningú quedi fora de la gestió de les ZEPAs, ans el contrari, que hom entengui que cal arribar a fer compatibles interessos públics, privats i medi-ambientals.