Ostia el meu avi

No ens cansarem mai de la capacitat de sorprendre'ns que ens ofereixen els mitjans d'internet i aquesta eina que són els blogs.

Poden ser lloc de trobada inusitada, de desconeguts que es coneixen, retrobaments, comunicacions impossibles, debats espontanis, desmemòries revingudes, descoberta de paisatges i paisanatges, emocions no contingudes, sorpreses inesperades ... 



Recentment revisant estadístiques del meu blog, ensopego amb un comentari datat en novembre de 2019, d'un post publicat en 2018 ( el mestre). Diu simplement i succinta: "ostia el meu avi". És un comentari anònim que no em dóna oportunitat a cap diàleg ni compartir emocions però m'empeny a fer una petita recerca.

Com dic en el meu article, el meu mestre, de professió advocat, fou represaliat després de la guerra espanyola del 36 per haver estat oficial de l'exèrcit republicà. Després de tots aquests anys, el senyor google em permet ser més concís, i el seu fons documental em permet dir que:

- En 1938, el meu mestre, amb 31 anys, procedent de milícies i amb grau de capità, fou incorporat al cos de Ingenieros i destinat al batalló de Transmisiones del Ejército de Levante.

- En acabar la guerra patí un Consell de Guerra (1939-1941) amb resultats d'una condemna  de 12 anys i un dia i reclusió temporal. Posteriorment fou indultat (1941?).

Tindria ja 50 anys fets quan aquest mestre entrà en la meva vida d'adolescent i la va influir notòriament, així com la dels meus companys escolars. Val a dir que fou junt amb el pare i la mare, la persona que féu canviar el meu curs vital.

No sé, comentarista anònim, si tornaràs a entrar en aquest blog i si llegiràs aquest post, només et diré una cosa, que tens tota la raó, el teu avi fou l'òstia.