divendres, 3 de juliol de 2020

Un botó de mostra: la Nissan

Ha esdevingut una tragèdia social i econòmica el tancament de l'estrangera empresa Nissan a Barcelona. Hem llegit moltes opinions, vist molts testimonis personals de famílies afectades, de petites-mitjanes empreses crescudes a l'entorn de l'activitat de la multinacional, declaracions de polítics i Governs volent resoldre allò que no es va plantejar al seu moment ... Fem-ne un petit recordatori (1):



1923: Ford instal·la una fàbrica d'automòbils a Barcelona (Poblenou)
1929: Canvia el nom a Ford Motor Ibérica
1954: Davant l'empenta de SEAT i RENAULT, Ford es ven l'empresa que es nacionalitza amb el nom de Motor Ibérica S.A.
1965: Massey-Ferguson compra el 36% de les accions de la companyia.
1979: Massey Ferguson ven la seva participació a Nissan Motor Company.
1982: Nissan amplia la seva participació fins el 53% de l'accionariat
1986: Nissan aconsegueix el 80% de les accions.
1987: Nissan es fa completament amb la part de les accions que encara tenia EBRO i ja és Nissan Motor Ibérica amb control absolut de la companyia.
2008: Nissan entra en la òrbita de RENAULT
2020: Nissan anuncia el tancament de la planta de producció a Barcelona.

Aquest historial ens mostra com la empresa ha anat comprant la propietat fins arribar a la totalitat, la participació del capital territorial, públic o privat,  ha anat perdent presència, i es ben sabut que les decisions es prenen segons el pes dels socis econòmics. Les entitats polítiques han anat facilitant la seva implantació però no la seva inserció al territori, resultant una clara colonització econòmica, que ha donat pa durant uns anys però ara dóna gana.

Potser pensem que la Europa colonitzadora no pot ser colonitzada?. És un altre tipus de colonització. Mentre que la clàssica significava dominar políticament i amb autoritat el territori, la moderna, la nascuda després de la primera Guerra Mundial, global, només està preocupada per l'obtenció del benefici econòmic i que les autoritats locals garanteixin unes bones comunicacions i suficient pau social que faciliti la comercialització del producte. Després seran els interessos del mercat global qui aconsellarà el manteniment de la indústria en el lloc triat o bé la seva desubicació.

En el meu personal pensar, crec que no s'hauria de permetre la instal·lació d'indústries estrangeres, globals, sense garantir-se una participació pública o privada en el capital d'aquesta empresa, i que a més, aporti valor afegit de recerca i desenvolupament al territori on s'ubiqui, respectant els drets laborals dels treballadors locals.

Després ja és massa tard per més voltes o negociacions a darrera hora de polítics i forces econòmiques. Els sindicats poc hi poden influir, la seva principal i tradicional estratègia, la vaga, és inútil en aquest cas, i el conflicte social és més problema de les autoritats locals que no pas de l'empresa. Heus ací un petit botó de mostra de la colonització econòmica que patim.

Tot molt trist.


(1) Vikipedia

2 comentaris:

  1. Certament és un maldecap de grans dimensions. Ja fa anys que el sector de l'automòbil està en reestructuració per excés d'oferta i reptes de futur, que comporta la pèrdua de llocs de treball més o menys com s'ha esdevingut en altres sectors, com el tèxtil, les drassanes o la siderúrgia integral per exemple. Fins aquí allò que sembla inevitable.
    Altra cosa és en quina situació està el país afectat i quines son les seves fortaleses. Amb Nissan en tenim un bon exemple amb la posició de França -accionista- respecte de Renault, capdavantera del conglomerat Renault-Nissan-Mitsubishi.
    Però quina ha estat -n'hi ha alguna?- la política industrial espanyola en uns mercats mundials cada vegada més oberts?
    I em refereixo a la espanyola perquè la nostra política industrial, la catalana, no podrà desenvolupar-se adequadament fins que no tinguem estat, per molt que ens hi esmercem.
    No podem decidir, però les conseqüències les pagarem -novament- nosaltres.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La burgesia catalana s'ha empobrit en els darrers temps, les empreses financeres desaparegudes, i tenim aquesta invasió colonitzadora d'empreses multinacionals que compliquen la pau social. Sí, manca d'estructures d'Estat i també excés de dèficit fiscal.

      Suprimeix