dilluns, 6 de gener de 2020

En Pep ens ha deixat

Així m'ha arribat un sobtat mail del grup d'amics de la Sagrera, feia pocs dies que havia rebut la seva felicitació de Nadal. Tots érem un joves plens de vida i esperances que participàvem d'un projecte comú relacionat amb el binomi educació/ oci, l'Esplai, punt de trobada de les nostres inquietuds. Després tots vàrem volar fora d'aquest niu, cercant, encetant la pròpia vida independent amb llums i ombres com qualsevol.

www.expresdesantandreu.cat

Pep, eres una ànima engrescadora en aquell grup, sempre optimista, buscant solucions positives als problemes, convençudament religiós amb un cristianisme crític i social. Tampoc no exercies lideratge però les teves intervencions havien ajudat personalment a més d'un. Ben plantat, no resultaves indiferent a les noies de la teva edat, però  ho tenies molt clar, la teva vocació anava pel davant i no donaves peu a les seves esperances.

Foren uns anys que van marcar profundament el nostre grup d'amics que, malgrat els anys transcorreguts, sempre hem anat mantenint un cert contacte, cadascú evolucionant professional i familiarment a la nostra manera però. Espero Pep, que al llarg de la teva vida hagis acomplert les teves esperances i il·lusions, que el servei als altres no t'hagi decebut ans t'hagi donat satisfaccions i sentit transcendent

No podré estar al teu funeral. Segur que la comunitat a la que vas servir t'acompanyarà de manera emotiva junt amb els familiars i amics de joventut als quals no podré veure ni compartir la pena de la teva absència. Em costa trobar les paraules justes quan em trobo en aquestes situacions i no serà per manca d'experiència condicionada per la meva vida professional, on la presència de la mort és constant i esdevé un final natural que no té aturador, per això et dedico aquest post perquè d'alguna manera quedis en la memòria.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada