À quoi m'en tenir?

Estic llegint aquests dies una novel·la d'Henry James titulada La princesa Casamassima i sobtadament em trobo amb un paràgraf que sembla fet com anell al dit, a la nostra situació al Principat.

librosdelcamino.com

L'acció transcorre a Londres en les darreries del segle XIX, quan els moviments socials, les seves inquietuds, la situació dels treballadors en una societat molt dividida en classes, en una Anglaterra dominada per l'aristocràcia malgrat l'ascendència de la burgesia, començaven a organitzar-se clandestinament en grups clarament de tendència socialista, se'ns apareix el personatge de la Princesa Casamassino, aristòcrata italiana que s'interessa per aquests moviments.

Busca informació perquè se sent impulsada a formar-ne part d'aquest corrent que busca la justícia social, però, és clar, aquells compromesos en la lluita no hi confien prou al mateix temps que l'aristòcrata cerca certes "garanties". Així trobem aquest text:

Diu la Princesa: "...de fet, què hi ha més absurd, si ho mirem bé, que una dona que té un títol, diamants, cotxe de cavalls, criats, una posició, com ells diuen, simpatitzi amb les lluites creixents de les classes baixes?. "Abandona tot això i et creurem", teniu dret a dir-me. Estic disposada a abandonar-ho tot en el moment en que això beneficiï la causa; us asseguro que no és gens difícil. No vull ensenyar, vull aprendre; i principalment vull saber à quoi m'en tenir . ¿Estem a vigílies de veure grans canvis o no?¿Tot això que està arreplegant forces clandestinament, en l'obscuritat, de nits, en petites cambres ocultes, fora de la vista dels governs i de la policia, i dels imbecils "homes d'estat" (Déu els perdoni!), tot això brollarà algun bon matí meravellós i encendrà el món?¿O està destinat a fer figa, en consumir-se en vanes conspiracions, en dissipar-se en heroismes estèrils i en moviments isolats i abortius?. Jo vull saber à quoi m'en tenir, repetí..."

Tots coneixem per experiència personal o històrica, com es materialitzaren aquestes esperances durant el segle XX, moviments, guerres i revolucions i de quina manera hem entrat al segle XXI i amb quines crisi ens enfrontem, socials, econòmiques i polítiques.

Quants ciutadans de Catalunya no ens fem les mateixes preguntes i no demanem "garanties" per submergir-nos clarament en l'evolució del "procés"?. Responen els polítics?, Hi ha motius per l'esperança? Repetirem el fracàs del segle XX?.

Segurament trobarem algun camí que ens tregui de l'actual paràlisi global que impedeix que el principi democràtic es desenvolupi de manera progressiva. Ens tregui del domini dels lobby polítics i econòmics que estan matant les societats i el planeta. Potser tornarem a la clandestinitat i obscuritat de les nits, però trobarem el camí. Respondrem a la pregunta "à quoi m'en tenir?