dimarts, 5 d’abril del 2016

Memòria Històrica

Paraules fatídiques aquestes. Cada volta que les sento van associades a canvis de noms de carrer, eliminació d'escultures, símbols o personatges d'altres èpoques... oblit que no pas memòria. I em ve al cap George Orwell i el seu "1984", Winston Smith i el seu Ministeri de la Veritat on "la Guerra és la Pau, la Llibertat és l'Esclavatge, la Ignorància és la Força", essent la seva missió el canvi permanent de la Història en favor de la ideologia dels nous líders polítics.

Una cosa és recuperar els mots i llocs d'abans de la dictadura franquista i altra cosa és fer desaparèixer aquest període de les nostres vides, per més dolorós que hagi estat i precisament perquè no caigui en l'oblit. Fins on pot arribar la censura?

Posats a fer, pot esborrar-se tot allò que recordi la monarquia dels Borbons, o bé els Àustria segons els gustos; ensorrar el Museu Dalí de Figueres o cremar l'obra completa de Josep Pla; potser derruir les Catedrals per dir-ne de ben grosses. Cal assumir la Història en la seva totalitat, les coses bones i dolentes, victòries i derrotes, períodes democràtics i períodes autoritaris, progrés i retrocessos, llums i ombres. No siguem integristes talibans. Tenim l'experiència quan al segle passat, amb l'inici de la Guerra Civil, les forces populars volien fer desaparèixer tot allò que recordés l'Església Catòlica.

Amb imaginació tot pot transformar-se pedagògicament. Els "conflictius" noms dels carrers podrien conservar-se fent esment a l'època o any d'inclusió en el nomenclàtor, per escarni del personatge si així convé per memòria històrica. Monuments que incloguin explicació de la seva erecció o transformar-ne l'ús, amb l'exemple dels camps de concentració i extermini alemanys i un llarg etcètera, abans d'aplicar-hi l'escarpa i el martell.

Els temps dels bàrbars haurien de donar pas als temps civilitzats, on la memòria fos gresol d'experiència per evitar noves ensulsiades superant dialècticament tanta tesi i antítesi del passat i aconseguir una síntesi harmònica amb el futur que volem construir. De manera que la Pau no sigui només l'absència de Guerra, la Llibertat no comporti cap signe d'Esclavatge ni que la Força de la raó s'imposi per la Ignorància.








7 comentaris:

  1. MB. És un dels temes que l'altre dia en varem parlar.

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó Joan Antoni. Fa angúnia de veure com la suposada memòria històrica es converteix en una matussera "esborrada" que només porta a la ignorància.
    Ho podries haver dir més alt, però no més clar.

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord, dóna gust llegir opinions intel·ligents i assenyades en temps tan revolts.

    ResponElimina
  4. No n'estic d'acord en res. El nom d'un carrer situa, recorda i honora si és persona el nom del mateix. No és ètic honorar a criminals i malfactors, el franquisme va ser un règim criminal des del principi (les directives d'en Mola). L'església, va ser un dels grups que varen promoure el cop d'estat. Si no s'hagués produït l'aixecament en armes del 17 de Juliol, no s'hauria perseguit a l'església ni hagueren passat els fets posteriors. Durant el franquisme ens varen imposar una altra "memòria", per discriminació positiva trobo molt bé l'anul·lació de noms franquistes i la inclusió de noms republicans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb el desacord mantenim la democràcia i el pensament plural. Benvingut sigui. Però pensa si això no ens porta als eterns cicles temporals de negacions i afirmacions, de no sortir-nos-en. Prefereixo la superació dialèctica amb una alliberadora síntesi de tot el passat.

      Elimina
    2. Sempre és bo clarificar i/o debatre. De fet som el Passat, el real, perquè el Present és efímer i el futur està encara per fer..

      Elimina
  5. Estic d'acord amb tu, Joan, però veig que les vivències de cadascú, malgrat siguin coetanis no són les mateixes i els nostres fills no poden entendre, per les seves pròpies vivències, una situació de repressió social com la vam viure nosaltres, i això traslladat en el temps encara és més poc entenedor, i crec que és bo, recobrar diverses memòries històriques.

    ResponElimina