dijous, 25 de febrer de 2016

"Veles i sobretot Vents"

M'adono que després de molts posts no n'he dedicat cap a Ausiàs, aquest cavaller i poeta nascut al 1400 a València, que residí a Gandia i que dóna entrada al meu blog. De ben jove, essent ja cavaller als seus 19 anys, va participar en expedicions per la mediterrània en vaixells de la Corona d'Aragó cap a Sardenya, Sicília, Tunísia... Era l'època d'Alfons V el Magnànim. Atès que als 27 anys es retirà a la seva terra i no en va sortir, hauriem de deduir que possiblement va quedar molt esfereït de les seves aventures marítimes. El seu poema Veles e vents podria haver estat inspirat en aquestes expedicions. De la possible paüra per tempestes que segurament va patir navegant en aquelles fràgils embarcacions resten aquells versos que diuen "bullirà el mar com la cassola en forn,/ mudant color a l'estat natural,/ e mostrarà voler tota res mal/ que sobre si atur un punt el jorn." Apostaria en són fruit i testimoni.

Patiment que inclouria la possibilitat de mort desafortunada: "Jo tem la mort per no ser-vos absent/ ... / e, jo forçat d'aquest món ser eixit,/ tot lo meu mal serà vós no veer"

Per on navegava el jove cavaller?, cap on anava? Ho podem deduir?. Intentem-ho:

Tot el poema ens indica que tornava a casa i que per això invocava els cinc vents favorables als seus desigs que evitessin "camins dubtosos per la mar".

En oposició als seus desigs es mostren "mestre i Ponent contra d'ells veig armar", això vol dir, sens dubte, que navegava d'orient a occident de la Mediterrània i aquests vents eren evident obstacle. Els primers vents a qui demana favors: "xaloc, llevant, los deuen subvenir", impulsarien la nau en direcció nord-oest. Vol dir això que sortia de Sicília?. I a continuació implora: "ab llurs amics lo grec e lo migjorn"  que li donarien un toc decidit cap el nord, cap a Sardenya? seguint les rutes marítimes d'influència de la Corona d'Aragó.


A continuació trobem allò de "fent humils precs al vent tramuntanal/ que en son bufar los sia parcial/ e que tots cinc complesquen mon retorn". Heus ací que en el tram final del viatge demana la col·laboració dels vents del nord, indicatiu que ja ha arribat a port peninsular (Salou? Tarragona?) i només li queda baixar fins a Gandia

Segons la seva biografia amb el seu retorn a Gandia als vint-i-set anys, es dedicà a portar una vida sedentària, administrant els seus interessos de senyor feudal i escrivint poesia.

No faig cap aproximació literària d'aquest gran poeta ni de la poesia que m'inspira aquest post perquè la meva formació és científica, altres hi ha més preparats, i em posaria als límits de la meva incompetència. M'ha semblat instructiva l'estrofa d'aquest poema per recordar els noms dels vents que a vegades no sabem localitzar. Podria servir de mnemotècnia divertida i cultural per la nostra mainada en les escoles. Aquí queda.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada