JOAQUIM HORTA

Érem als anys setanta del segle XX quan et vàrem descobrir. El compromís de la teva poesia i la seva força social ens va remoure les entranyes. Nosaltres érem joves i tu ja tenies viscuts uns apassionats anys. La colla d'amics vivíem amb  inquietuds creatives i teníem un repte: animar una nit de trobada de joves. Els teus llibres de poemes de temàtica social fou un tresor sortosament trobats.

Aquella sèrie de L'home amb blues, L'home amb màquina, L'home amb esperança... ens inspirà profundament i realitzarem un muntatge de mim- recital- música amb el qual gaudirem en la seva creació i representació. Als joves espectadors sembla que els hi agradà força i fou un magnífic estímul per encetar un debat molt animat amb la temàtica exposada.

Gràcies Joaquim

Publico el poema amb el qual finalitzàvem el muntatge:

HOME AMB ESPERANÇA

 

Acabarem algun dia, potser demà,

amb les paraules inútils i boniques,

el dring de la porcellana fina

i les marionetes de foscos colors.

I ensenyarem als fills, parits sense dolor,

el com i el perquè de cada cosa,

i els baixarem al carrer sense temor

i jugaran a construir pobles.

I tocaran la terra

i la faran seva i de tots,

i escriuran, amb nous mots,

noves lleis, història i vida.

També vindrà un vaixell de vela àgil,

esquivant tempestes i roques altives,

i s'endurà tot l'or de la terra, mites i falsos déus,

i ens deixarà quieta la mar i una barca petita.

Amb ella anirem a saludar els pobles,

a l'espatlla un sarró amb eines i amb llibres,

als ulls un esclat d'alegria,

i l'esperança en els homes i en els dies.

No t'oblidarem pas