Has tornat eufòric de
Madrid, pensant que has triomfat, però faries bé de repassar la història del federalisme i
el socialisme a Espanya i Catalunya,
llurs relacions i l’experiència que abans que tu varen patir els
polítics de casa nostra. Et faré cinc cèntims amb una petita mostra extreta de
la historiografia:
Valentí Almirall
Defensor del federalisme. Compromès amb la Primera República
Espanyola, es va decebre de l’actitud federalista dels seus companys espanyols
al comprovar les seves tendències unionistes i la incomprensió de la realitat
catalana. Impulsà en 1882 la formació del Centre Català que redactaria el
Memorial de Greuges i reivindicà finalment per a Catalunya un règim autonòmic.
Manuel Serra i Moret
En 1917 va ser fundada
la secció catalana del PSOE, i en la qual prengué part activa i necessària per a fer aprovar aquest principi fundacional:
“Reconocimiento de las
nacionalidades ibéricas en la medida que demuestren aptitudes o capacidad para
el gobierno propio, sin detrimento de la democracia y de las conquistas
sociales”
Després de cinc anys de militant, es va conscienciar que
aquest principi de respecte a les nacionalitats ibèriques, no era seguit en la
pràctica pel partit atès la persistent actitud unionista i centralista del PSOE
fundat a Madrid, i així en 1923 deixà la secció i va intervenir en la fundació
de la Unió Socialista de Catalunya.
Joan Comorera i Soler
(1932) i el tema de l’Estatut de Catalunya:
Ha dit Largo Caballero: “No volem que s’atorgui res que pugui ésser
una minva per a la unitat nacional... Hi haurà, en definitiva, Estatut, sense
desmembracions”.
“Ha parlat l’espanyol o el socialista?, l’espanyol.
Sols un espanyol del segle XIX, antisocialista pot parlar d’unitat nacional, i pot
veure en l’Estatut una “desmembració”. Un socialista, no.
“Un socialista sap que el concepte de
sobirania ha estat superat pel de coordinació internacional de principis i
d’interessos.
“Un socialista sap que el concepte de pàtria
no és ja el que podia tenir un príncep de sang, ni un príncep d’alcova, o els
malaurats “herois” de Cavite.
“Un socialista sap que el concepte d’unitat
no vol dir ja absorció, ni centralització, ni submissió a un centre més o menys
artificial, de parasitisme més o menys accentuat.
“Un socialista sap que tots aquests
conceptes, com tants d’altres que regulen i dirigeixen la vida dels homes i
dels pobles, han sofert una revisió profunda justament sota la llum poderosa
dels principis i del mètode socialistes.
“I, també, un
socialista sap que únicament una mentalitat imperialista ha d’oposar la unitat
de la pàtria al principi d’autodeterminació, de veure un perill de desmembració
en una redistribució de serveis i de facultats dins un clos estatal.
“Què és, doncs, Largo
Caballero?”
( Joan
Comorera “La setmana política” –
“Patriota cent per cent”, Justícia Social, any II, 3a. època, núm. 45 (maig
1932)):
Veiem altres intervencions
de parlamentaris catalans en defensa de la integritat de l'Estatut de Núria a
les Corts constituents de la II República espanyola (1932), els seus
arguments són perfectament vàlids aplicats a l’Estatut actual.
Humbert Torres
«Catalunya no demana res en el seu Estatut que no sigui
estrictament just; demana moltíssim menys i s'acontenta plenament amb una mica
menys del que va perdre contra la seva pròpia voluntat.»
Rafael Campalans
«És que els catalans us volen imposar la seva llengua, us
volen imposar el seu dret? No, perquè hi ha un sentit liberal que ens ho veta.
Doncs, si nosaltres no ho volem fer, per què ho voleu fer vosaltres?»
Amadeu Hurtado
«No ha dit, Catalunya, quina era la seva voluntat? Doncs les
Corts constituents l'únic que poden fer és aprovar-la i registrar-la, que al
cap i a la fi ens donen el que és nostre. D'elles depèn que ens ho donin, i si
no ens ho donen és que ens ho prenen.»
No et serveix la contínua experiència política dels nostres
antecessors per entendre la política dels espanyols?. Ells encara estan en la fase de l’estat
colonial.
Et volen atraure, Pere, com les sirenes volien atraure al
savi Ulisses, buscant la destrucció de l’embarcació
que pilotava per cruspir-se tota la tripulació. Ell tenia ben clar la finalitat
del seu viatge i que de la salvació de la nau depenia el futur del seu estimat
i petit regne. Va voler sentir el què deien les veus temptadores i se les va empescar
de manera enginyosa per no ser-ne
víctima. I així la seva fama ha esdevingut eterna i universal.
Tots els darrers segles XIX, XX i també aquest XXI, s’han
definit per la crisi i desaparició dels imperis històrics i el naixement de les
modernes nacions-estats. El dret a l’autodeterminació del pobles (Lenin, 1917 i
Wilson, 1918) ha estat una constant en el dret internacional des de la fi de la
primera guerra mundial. No cedeixis en el dret de decidir del nostre poble, no
siguis causa de l’ensorrament de la nau socialista de signe català, us
necessitem en la Catalunya sobirana.
