El tercer món a casa nostra.

Aquest mes que hem passat, el Síndic de greuges ha dut a llum pública un informe sobre la desnutrició infantil detectada a la Catalunya actual, que relaciona amb la crisi econòmica i que afecta cada vegada a  més famílies, sobretot les sobrevingudes per immigració. Una part de l'informe ha estat realitzat amb els registres de diagnòstics de salut del sistema informàtic d'atenció primària.  Diu l'informe:

"Segons dades de juny de 2013 de la història clínica informatitzada de l’atenció primària de l’Institut Català de Salut, hi ha 751 infants menors de setze anys amb codis diagnòstics relacionats amb la pobresa i la desnutrició infantils, amb una edat mitjana de quatre anys (una quarta part són menors d’un any), majoritàriament de nacionalitat estrangera (56%)." 

Potser per això mateix, el senyor Boi Ruiz ha estat elegit per fer de portaveu del govern. Allò que m'ha molestat ha estat l'actitud del responsable del Departament de Salut, volent negar l'evidència a l'afirmar que els problemes detectats corresponen a infants amb malalties cròniques que els hi provoquen desnutrició, desvinculant així la qüestió amb la crisi econòmica. Evidentment aquest no és un problema que ha de solucionar el departament que dirigeix però sí cal que els responsables de distribució dels recursos, això és, els responsables de modificar el pressupost de la Generalitat, facin de manera perquè l'administració disposi de més recursos socials.

Els diagnòstics de salut codificats en el sistema informàtic de l'ICS, estan introduïts tant pels facultatius com pel personal d'infermeria i treballadors socials, d'aquí la possibilitat d'associar i relacionar problemes de salut amb problemes sòcio-econòmics. Segurament no hi ha un estudi estadístic prou ben dissenyat amb les dades suggerides en els registres sanitaris, com per demostrar, més enllà del dubte, la relació desnutrició/ crisi econòmica, i d'aquí la reacció de "pilotes fora" del govern de la Generalitat fent sortir veus dels serveis de Pediatria donant suport a les tesis governamentals. No, no és un tema d'atenció a la salut, és un tema de model econòmic.

No ens agrada sentir que a casa nostra tenim problemes tercer mundistes de fam i misèria no solucionables a curt termini quan ens creiem viure tots al primer món. Tan de bo agafem la consciència del tipus de sistema econòmic en el qual vivim i en el qual persistim vivint i sembla que no ens podem escapar, ni amb Estat propi.