Aquella sèrie de L'home amb blues, L'home amb màquina, L'home amb esperança... ens inspirà profundament i realitzarem un muntatge de mim- recital- música amb el qual gaudirem en la seva creació i representació. Als joves espectadors sembla que els hi agradà força i fou un magnífic estímul per encetar un debat molt animat amb la temàtica exposada.
Gràcies Joaquim
Publico el poema amb el qual finalitzàvem el muntatge:
HOME AMB ESPERANÇA
Acabarem algun dia,
potser demà,
amb les paraules inútils
i boniques,
el dring de la porcellana
fina
i les marionetes de
foscos colors.
I ensenyarem als fills,
parits sense dolor,
el com i el perquè de
cada cosa,
i els baixarem al carrer
sense temor
i jugaran a construir
pobles.
I tocaran la terra
i la faran seva i de
tots,
i escriuran, amb nous
mots,
noves lleis, història i
vida.
També vindrà un vaixell
de vela àgil,
esquivant tempestes i
roques altives,
i s'endurà tot l'or de la
terra, mites i falsos déus,
i ens deixarà quieta la
mar i una barca petita.
Amb ella anirem a saludar
els pobles,
a l'espatlla un sarró amb
eines i amb llibres,
als ulls un esclat
d'alegria,
i l'esperança en els
homes i en els dies.
No t'oblidarem pas