No saben què fer

El dia abans gairebé tots els diaris de Catalunya i la resta de l'Estat, duien en portada o en Editorial, la notícia de l'esgarrifós i preocupant alt nivell mig d'atur assolit al nostre país. Davant la xifra esperàvem el ja tradicional fatídic divendres, dia de la setmana escollit pel "gobierno de la Nación" per engaltar-nos els seus "projectes" i "remeis" a la situació econòmica, que sembla que és oficialment la única cosa que els preocupa i el demés són cabòries.

Amb tota la tranquil·litat se'ns comuniquen les dades tècniques de l'economia   i la constatació que les xifres de l'atur poden mantenir-se elevades fins 2016, i ho diuen amb aquella fredor de l'expert,(els números són fets a Brussel·les!, no us ho perdeu!), com dient "ho podem aguantar, el primer és reduir el deute". Cap impuls per frenar o reconduir el procés de la pèrdua de llocs de treball, cap recomanació, cap esperança pels desesperançats, cap expressió facial dels polítics que puguin encomanar un mínim d'empatia pels que pateixen: el somriure de la Sra. Soraya de Santamaría sempre té tendència a la desviació a l'esquerra adquirint un cert aspecte sardònic.

Amb la meva innocència jo pensava que els governs estaven per reconduir la salut de la nació (wealth: riquesa, salut), augmentar-la, repartir-la entre els més desfavorits, evitar fugues, atraure capitals, comerç i activitat econòmica en general, però no, sembla que només hi són per transmetre la veu del seu amo, no cal fer res "le monde va de lui mème" lema dels clàssics lliberals.

Aquest no fer res o no s'hi pot fer res, repetit fins atipar-se, cala massa endins del poble que roman callat mentre va rebent encara "la pulcra moneda que arriba a valer molt menys que res" (Salvador Espriu), dels ajuts socials cada vegada més minsos i retallats, mentre els banquers es retiren amb pensions milionàries.

No, no fan res, tampoc l'oposició. Qui diu que hi ha una altra alternativa tampoc no l'exposa, excepte l"estranya parella" del meu post anterior i llur idealista i revolucionari decàleg de propostes.