Heus ací una aparentment "estranya parella". Però tenen una cosa en comú que és la seva set de justícia d'origen cristià. Ni Arcadi Oliveres ni Teresa Forcades poden amagar una influència marxista en llur pensament econòmic, com mostren algunes de les seves expressions i exposicions públiques que coincideixen amb l'anàlisi del capitalisme que fan Marx i Engels en el seu
Manifest comunista. Rellegir-lo és constatar que la situació de globalització exposada en 1848, coincideix gairebé al mil·límetre amb la situació que estem vivint. El manifest de la parella ens recorda aquell procés engegat amb al Concili Vaticà II (alguns integristes cristians consideraven comunista el Papa Joan XXIII) d'aproximació i diàleg cristià-marxista. Ho recordeu?, el mur no s'havia ensorrat i del seu darrera emergien càntics de justícia social i de dret d'autodeterminació dels pobles, mentre que en aquest cantó del mur el sistema capitalista es desenvolupava colonitzant políticament Àfrica, Amèrica del Sud i Orient Mitjà, cercant productes bàsics i fonts d'energia i mantenint dictadures si era necessari.
Personatges d'aquell diàleg: Karl Rahner, Jesús Aguirre, Louis Althusser, Jules Girardi, A.C. Comín, J.L. Aranguren, M Sacristan... i tants altres que enumerar-los seria difícil i cansat, són comparables al rol que veig fer ara a Arcadi Oliveres des de les seves profundes conviccions cristianes, del seu compromís permanent amb la Justícia i els moviments populars i després d'haver fet pedagogia a tort i a dret sobre l'evolució global de l'economia especulativa de mercat (Capitalisme) com causa de la profunda crisi actual, empès pel seu compromís personal, ha donat un pas endavant al costat de Teresa Forcades, també testimoni que la Fe, la Justícia i el compromís social van de bracet. Són unes de les millors veus que la indignació hagi pogut trobar.
La seva crida prou diferent de la parella Marx/Engels, no proposa una elit d'avantguarda obrera ni dictadura proletària, sinó treball unitari, coordinació d'organitzacions polítiques i democràtiques de base que tinguin la visió comuna anti-capitalista i projecte d'autodeterminació. Malauradament no és la primera vegada que es fa una crida a la unitat de l'esquerra. En aquest món hi ha massa personalisme que ha impedit fins ara qualsevol projecte unitari. En serà un altre més?
Crec que si, que en serà un altre més.
ResponEliminaI no tant sols pels dos protagonistes, també perquè la unitat de les esquerres, més enllà d'alguns acords electorals puntuals, em sembla una entelèquia.
Penso que tens raó en tot el teu anàlisi, fa molta olor de marxisme, però penso que és necessari aquesta visió més social i anticapitalista dins del pensament independentista, és clar que economicament la única sortida és ser independent, ningú ja, a hores d'ara, ho discuteix, però ens falta la visió d'un canvi social i un canvi de maneres de fer en política, només possible si no és amb la independència. Sota aquest ofec actual no es veu possible un canvi, si no es canvia radicalment. i m'agrada aquesta proposta que, malgrat com tu dius, no és nova, si que aquí no s'ha dut mai a terme, i ara tot està per fer i tot és possible.
ResponEliminaAmic Xiruquero, aquest cap de setmana, Arcadi Oliveres ha fet un apropament a ICV però ens queda el dubte si ho ha fet d'acord o d'esquena a Teresa Forcades. Si és la segona opció, la teva entelèquia resta servida dintre "l'estranya parella"
ResponEliminaGermana Gemma, no és només olor, i no uso el terme marxisme en forma pejorativa, ans el contrari, considero Marx un economista amb una gran visió global dels mals del Capitalisme encara que ara "no està de moda". Ja saps que he dit en alguna altra ocasió que no podem deixar únicament en mà de la dreta el projecte d'autodeterminació.
ResponEliminaimportant problema tenim, si amb el tema de la independència encara ens movem per preceptes d'esquerra i dreta, l'eix nacional afegeix una altre dimensió a la política catalana, especialment amb un tema com el de la independència, aquesta representa un canvi de paradigma, que veig que la forcades i l'Oliveres no ho han sabut percebre fins ara (ja que ara s'han apuntat al carro que molts altres ja vam començar a forjar al 2009)
ResponElimina- per primera vegada Catalunya haurà d'adquirir un caràcter fort per fer valdre el seu valor, Mutual Assured Destruction entre España/Europa i Catalunya a l'hora del reconeixement d'aquesta per part els dos.
- creació d'una república Catalana, amb una constitució nova, en un moment on el poble està despert políticament, i és actiu (molt millor moment que el 31 per promoure, convocar i crear la República!)
- ansies de regeneració democràtica en tots els àmbits (es diu amb la boca petita però es diu)
només aquests tres punts son el puntal per crear un estat nou, social i capaç. El fet de crear-lo només pot fer de reto-alimentació a totes les lluites socials que en sortirien beneficiades de l'increment de participació.
aixi doncs, utilitzant aquest funest precepte, l'únic camí per les esquerres son la creació d'un estat, amb lleis pròpies per la creació d'un estat just, i capacitat per fer front a les demandes socials de classe, i per tant econòmicament viable. sense això les poques conquestes socials que facin ràpidament se les endurà el deute extern Espanyol, i això passarà d'aquí poc quant Estats Units es declari en fallida tècnica.
L'única solució viable es doncs la creació d'un estat nou, amb la capacitat estratègica de dir-li a España acceptem sortir de la Unió Europea a canvi de NO acceptar ni un cèntim del teu deute, això representaria la fallida de la zona euro per incapacitat de pagar el deute espanyol, si no volguessin aixo Europa hauria de jugar el nostre joc.
Bé Biel, encara que et refugiïs darrera 7318, introdueixes noves reflexions al tema, cada una de elles necessiten posts sencers per ser comentades. Espero que comprenguis que no ho faci en aquest petit espai. Gràcies per la teva col·laboració.
Elimina