Indesinenter

Sense aturar-se, pas a pas, tossudament. Així cal veure la declaració de sobirania del poble català per part del nostre Parlament. Sabem que s'estan seguint els camins aconsellats pels experts per assolir un dia l'Estat propi de manera legítima, pacífica  i respectuosa amb els processos universals acceptats per la comunitat internacional perquè a una nació li sigui reconeguda la seva personalitat i independència.

Fou primer el clam popular, després el mandat que ha encarregat el poble, mitjançant unes eleccions, als seus representants polítics de la majoria de tendències perquè iniciïn el procés legal i pacífic. Després de la declaració de sobirania que reconeix el dret a decidir del poble, independentment de la seva ideologia, religió, gènere o classe social..., cal dotar-se de les eines legals per a una lliure consulta a la població i així escatir d'una vegada i de manera objectiva el volum de la voluntat d'assolir un Estat propi. Aquest procés el veureu millor explicat en aquest article publicat en Vilaweb

En el punt actual del procés, trobo personalment, que la declaració té excessiu matís partitocràtic  perquè cada partit hi vol deixar la seva petja. Al meu entendre hauria de ser una declaració breu, com en la Constitució Espanyola, acomboiada pels principis universals doctrinals que tenen les nacionalitats a que llurs pobles siguin sobirans, aplicats a Catalunya.

Sí cal seguir el procés que serà llarg, però amb peu ferm i sense aturar-se perquè per fi el nostre poble ja sigui "l'amo de tot, no gos mesell, sinó l'únic senyor" (S. Espriu)

Us deixo amb l'Indesinenter de Raimon/Espriu