Ploure sobre mullat

No ha tardat massa, ja tenim ací l'amnistia fiscal. Els pobrets que tenien un "capitalet" no declarat, evadit de la legalitat fiscal, ara podran netejar la seva consciència amb una petita punició del 10% , mentre que els petits interessos que ens donen els bancs paguen un impost del 18% i mentre que mensualment pago del meu sou en concepte d'IRPF el 25% de mateix, sense tenir en compte el 4,5%  que em descompten per Seguretat Social. Tot i que estic segur no aflorarà aquest capital, no en tenen pas cap de pressa.

Però no ha acabat ací tot plegat, per cobrir el deute, hem de contribuir amb 1€ per cada caixa de medicament que retirem de la farmàcia, amb això calculen que es recaptaran uns 180 milions d'euros, quan amb la supressió del impost de successions es varen perdonar uns 400 milions. És imprescindible aquest impost?. No sabem quan costarà l'organització administrativa de control d'aquest nou impost, si seran les oficines de farmàcia els agents fiscalitzadors i que hauran de donar comptes a l'Agència tributària, si s'hi avindran sense contraprestacions, en un moment d'atrassos del pagament de la prestació farmacèutica...

La timidesa amb la qual es combat el frau fiscal suposa un contrast massa brutal per a tots aquells a qui la crisi econòmica i financera ha agafat de ple, a l'atur i/o amb perspectives laborals dubtoses i de molt curt termini.

Tots ja comencem a entendre a qui beneficia aquest temps de vaques flaques, i qui té les butxaques ben plenes.

La crisi que patim no és sols econòmica, és molt més profunda i estructural. Així com en la crisi de l'Imperi de Roma, els regnes germànics foren considerats aliats, inclús els darrers emperadors tenien aquest origen, així ara els grans capitals són considerats aliats dels Estats i se'ls condona el deute acceptant unes petites engrunes. En el futur seran Moody's, S&P o Fitch, qui avaluaran i triaran els caps dels executius dels Estats. S'acabarà la política tal com la coneixem. No tindran cap interès les negociacions entre Empresaris i Sindicats, i llurs organitzacions quedaran obsoletes. Ja ho estem veient. Les condicions laborals seran establertes pel "Mercat" mitjançant lleis imposades per obeients Caps de Governs.

Queda dit.