Anonymous, el nom de la crisi

Quan a finals del segle XVIII es produí la primera Revolució important de la Història d'Occident, el poble identificà com l'enemic a l'aristocràcia, aquesta classe superba que es creia superior, de sang diferent a la resta de mortals i amb drets divins per sobre dels serfs, en conseqüència el poble s'escarní violentament sobre d'ells perquè els tenia ben identificats.

Quan a mitjans i finals del segle XIX, una nova classe potent econòmicament, la burgesia industrial, senyorejava i condicionava la vida dels treballadors, la classe obrera s'organitzà en Sindicats per negociar les condicions de treball i fundà Partits polítics que els representés als Parlaments a fi d'establir Lleis que garantissin els avenços en protecció i drets socials. Es plantava la llavor d'una societat que buscava el benestar del ciutadà. La lluita de classes fou el fin conductor. Es coneixia perquè i contra què es lluitava: els combatents estaven ben identificats.

Al segle XX aquest procés prengué condicions bèl·liques, terribles, milions de morts, refugiats de moltes nacionalitats i ètnies escampats arreu. Estats dictatorials d'esquerres o de dretes compartint espai en el territori europeu amb estats formalment democràtics. Quan l'infern s'apagà una guerra freda mantenia el clima de terror mitjançant l'amenaça atòmica i unes guerres localitzades en diversos llocs del planeta mesurant forces i reinvindicant influències dels dos  models econòmics dominants. Els enemics/adversaris es reconeixien mútuament.

En el nostre mitificat segle XXI, havent caigut murs al final dels vuitanta i deixant la "temible fera" (Mercat) completament lliure i desregulada, aquesta s'ha globalitzat, i ara sense cadenes ha engolit països, Estats, poblacions senceres. Tothom al seu servei. Fins que els servidors, esgotats, sorpresos perquè no reconeixien allò que s'amagava darrera la màscara, s'enfronten els uns contra els altres, s'entrecreuen acusacions, s'autoregulen les seves relacions laborals, s'inventen contractes cada vegada més penosos, s'augmenten els impostos llurs...

... mentre la fera, darrera la màscara, riu i riu i riu... especulant, embutxacant-se més recursos econòmics, sense cadenes, sense regulació... el món és tan ampli... hi ha tants paradisos fiscals...


No, Anonymous no és la màscara del indignat, és la màscara de la fera, anònima. Podem identificar l'especulació?.