Partint del principi que tots som uns egòlatres, sabem que el cec pensa que la seva discapacitat és prou evident perquè la resta de la humanitat la tingui en consideració i així desenvolupa un sentiment de confiança i creu que tothom està disposat a servir-lo i ajudar-lo. Altrament el sord, seguint el mateix criteri, sap que la seva discapacitat no és evident als altres i així desenvolupa un sentiment de desconfiança, i pensa que els altres no tenen altra cosa a fer que parlar malament d'ell.
El cec cultural pensa que només hi ha una cultura al món, la seva, i que tothom té obligació de servir-la, cuidar-la, alimentar-la i fer-la créixer, però el seu inconscient el traeix perquè en el fons sap que no és així i perquè es compleixi la seva voluntat, el·labora les suficients normatives per aconseguir "l'efecte sense que es noti el zel".
El sord cultural és voluntariós en la seva sordesa, ja no vol sentir, ja no simula anar de bona fe com el cec, contesta dient: què? quan li parles i seguirà dient què?, encara que pugis el volum de la teva veu.
Arribarà algun dia un messies que aconsegueixi que els cecs hi vegin i que els sords hi sentin?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada